Genocidi
Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.[1][2][3] El criteri per d'extermini pot ser ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altra mena. Segons el sociòleg i historiador Michael Mann és el grau més extrem de violència intergrupal i dels processos de neteja ètnica, sovint associats a la creació d'estats nació.[4] És un dels crims atroços de la qual l'humà és capaç, però no s'ha de confondre amb amb massacres, calamitats, crims de guerra o altres formes d'assassinats a gran escala.[5]
Evolució històrica Modifica
El neologisme genocidi va ser creat per Raphael Lemkin, jueu de Polònia, el 1944.[6][7] És un mot compost del grec genos (família, tribu o raça) i el sufix d'origen llatí -cidi, matança.[8] Amb aquest terme Lemkin defineix les matances per motius racials, nacionals o religiosos. Va lluitar per a obtenir normes internacionals que definissin i prohibissin el genocidi. L'«Accord de Londres» de 8 d'agost de 1945 va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol població civil o les persecucions per motius polítics, racials o religiosos.[9] El 1946, l'Assemblea General de les Nacions Unides va confirmar els principis de Dret internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal i va proclamar la resolució 96 (I) sobre el crim de genocidi, que defineix com una negació del dret d'existència a grups humans sencers entre ells els racials, religiosos o polítics, instant a prendre les mesures necessàries per a la prevenció i sanció d'aquest crim. Aquesta resolució va cristal·litzar en la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 260 A (III), de 9 de desembre de 1948, i que va entrar en vigor el 1951. La definició de genocidi plasmada en la Convenció de 1948 ha estat acollida a l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, de 1993, l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, de 1994, i l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual es va crear la Cort Penal Internacional.
Regulació jurídica Modifica
Segons l'article ii de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi,[10] s'entén per genocidi qualsevol dels següents actes amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós:
- Matar membres d'un grup
- Perjudicar greument la integritat física o mental dels membres del grup
- Sotmetre el grup a gratcient a condicions de vida extremes que condueixin a la seva destrucció física, total o parcial
- Imposar mesures per a impedir els naixements en el si del grup
- Deportar forçosament els nens del grup a un altre grup.[10]
A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que són l'associació per a cometre genocidi, la instigació directa i pública, la temptativa i la complicitat.
Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article vi de la Convenció, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte. No obstant això, ha sorgit paral·lelament un dret consuetudinari pel qual els tribunals de qualsevol Estat podrien jutjar casos de genocidi, encara que fossin comesos per no nacionals i fora del seu territori. També la Cort Penal Internacional pot conèixer d'aquest delicte, sempre que sigui competent per haver-se reconegut la seva jurisdicció.
La Convenció afirma que és irrellevant que l'acusat sigui governant, funcionari o particular i declara que, a l'efecte d'extradició, no es pot considerar el genocidi en cap cas com un delicte polític.
Genocidis al llarg de la història Modifica
- Amèrica (a partir de 1492) durant la colonització per part de potències europees.[11] El nombre de morts era considerable, però segons certs autors, manca l'aspecte intencional i sistemàtic, era més aviat per manca de precaució i de prudència.[2]
- Namíbia, (1904-1907), genocidi dels herero, perpetrat per Alemanya a aquesta colònia africana.[12]
- Armènia (1915 - 1923) Genocidi armeni, perpetrat per l'Imperi Otomà.[13]
- Assíria (1914–1918, 1922–1925) Genocidi assiri, perpetrat per l'Imperi Otomà.[14]
- Burundi, (1972).[15]
- Cambodja, (1971 - 1979). Purgues massives perpetrades pels Khmers Rojos de Pol Pot, que van acabar amb l'assassinat de la quarta part del país.[16]
- Genocidi circassià (1763 - 1867) al Caucas Nord, per l'Imperi Rus.[17]
- Genocidi grec pòntic (1913–1923), perpetrat per l'Imperi Otomà.[18]
- Gran Salt Endavant (1958 - 1962) i Revolució Cultural a la Xina (1966-1969). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressió i la fam causada per les polítiques estatals promogudes pel Partit Comunista de Mao.[19]
- Gran Purga (dècada de 1930) a la Unió Soviètica sota Stalin, perpetrada tant contra la població en general com dins del partit comunista. 1937 en fou l'any més cruent.[20]
- Holocaust (1933 - 1945), perpetrat pels nazis a Europa. Tenia com a objectiu l'extermini complet de minories com ara els jueus o gitanos, així com de persones pertanyents a grups considerats com a «indesitjables», com els homosexuals.[21]
- Porrajmos a Europa (1933 - 1945), el nom amb què es coneix l'assassinat massiu de gitanos durant l'Holocaust.[22]
- Holodomor, Ucraïna dècada de 1930 a l'URSS sota el règim de Stalin, crim comès contra el poble ucraïnès.[23]
- Massacre de Srebrenica (1995), perpetrada per l'exèrcit serbi contra els bosnians. Part de la Guerra de Bòsnia, al seu torn part de les cruentes Guerres dels Balcans, en els quals l'odi ètnic va ser un component important.[24]
- Ruanda, (1994), l'extermini de milers de tutsis i dels seus simpatitzants per part de grups extremistes hutu del país (Interahamwe i Impuzamugambi) durant la Guerra Civil ruandesa.[15]
Referències Modifica
- ↑ «Genocidi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Javaloyes i Palací, David «Genocidi americà? No sé jo…». Mirall, 31-03-2019.
- ↑ «genocidi». Terminologia dels drets humans. TERMCAT. [Consulta: 25 agost 2023].
- ↑ Mann, Michael. El lado oscuro de la democracia: un estudio sobre la limpieza étnica (en castellà, traduït de l'anglès). València: Universitat de València. ISBN 978-84-370-7390-3.
- ↑ Pérez Triviño, 2016.
- ↑ Alcoberro, Ramon. «Raphaël Lemkin i el concepte de genocidi». Filosofia i pensament. Ateneu Barcelonès. [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ Lemkin, Raphael. Axis Rule in Occupied Europe: Laws of Occupation, Analysis of Government, Proposals for Redress (en anglès). nova edició 2008. The Lawbook Exchange, Ltd., 1944. ISBN 978-1-58477-901-8.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «genocidi». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 451, 206. ISBN 9788441225169.
- ↑ «Charter of the International Military Tribunal - Annex to the Agreement for the prosecution and punishment of the major war criminals of the European Axis ("London Agreement")» (en anglès). United Nations High Commissioner for Refugees. [Consulta: 24 agost 2023].
- ↑ 10,0 10,1 «Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide» (en anglès). Nacions Unides, 09-12-1948.
- ↑ ; Reyes Haczek«Cómo la Conquista de América se cobró la vida de más de 50 millones de personas» (en castellà). CNN, 11-10-2022. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Germany officially recognises colonial-era Namibia genocide» (en anglès). BBC News, 28-05-2021.
- ↑ El genocidi armeni Guia pràcitca per a saber-ne més. Barcelona: Parlament de Catalunya, març, 2023, p. 22.
- ↑ Travis, Hannibal. Genocide in the Middle East: The Ottoman Empire, Iraq, and Sudan (en anglès). Carolina Academic Press, 2010 (2007), p. 237–77, 293–294. ISBN 9781594604362.
- ↑ 15,0 15,1 Hakobyan, Seda; Solano, Alexandre «Ruanda: vint-cinc anys del genocidi que va commocionar el món». VilaWeb [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ Heuveline, Patrick. «The Demographic Analysis of Mortality Crises: The Case of Cambodia, 1970–1979». A: Holly E. Reed and Charles B. Keely. Forced Migration and Mortality (en anglès). Washington DC: National Academies Press, 2001, p. 102–105. ISBN 978-0-309-07334-9.
- ↑ Javakhishvili, Niko. «Coverage of The tragedy of the Circassian People in Contemporary Georgian Public Thought (later half of the 19th century)» (en anglès). Universitat de l'Estat de Tbilisi, 20-12-2012. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ Stavridis, Domingos Kiriakos. «O genocídio dos “Gregos Pônticos”» (en portuguès brasiler). Coletividade Helênica de São Paulo, 19-05-2021. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ Vilches, Jorge. «Mao, el líder que mató a 65 millones de chinos» (en castellà), 16-08-2022. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Las purgas de Stalin» (en castellà). National Geographic, 08-11-2019. Arxivat de l'original el 2022-11-12. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Genocidi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.]
- ↑ Bonvehí, Jordi. «El genocidi dels gitanos europeus: el "Porraimos"», 05-05-2014. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «Holodomor: morir-se de gana els anys trenta a la Unió Soviètica». Vilaweb. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Ratko Mladić convicted of war crimes and genocide at UN tribunal» (en anglès). The Guardian, 22-11-2017. [Consulta: 12 novembre 2022].
Bibliografia Modifica
- Pérez Triviño, José Luis. Els genocidis del segle XX. Barcelona: UOC, 2016, p. 142 (Vull Saber' núm. 152).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genocidi |