Genocidi

Hom anomena genocidi el fet delictiu d'exterminar un col·lectiu humà, amb la intenció de fer desaparèixer el grup del qual forma part, independentment que el lligam que uneix els seus membres sigui ètnic, nacional, religiós, polític o de qualsevol altre tipus. Segons el sociòleg i historiador Michael Mann és el grau més extrem de violència intergrupal i dels processos de neteja ètnica.

Contingut

Evolució històricaModifica

La paraula genocidi va ser creada per Raphael Lemkin, jueu de Polònia, el 1944, de les arrels genos (terme grec que significa família, tribu o raça) i -cidi (del llatí -cidere, forma combinatòria de caedere, matar). Lemkin volia referir-se amb aquest terme a les matances per motius racials, nacionals o religiosos. Va lluitar que les normes internacionals definissin i prohibissin el genocidi. L'Acord o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, que va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol població civil o les persecucions per motius polítics, racials o religiosos. El 1946, l'Assemblea General de les Nacions Unides va confirmar els principis de Dret internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal i va proclamar la resolució 96 (I) sobre el crim de genocidi, que defineix com una negació del dret d'existència a grups humans sencers entre ells els racials, religiosos o polítics, instant a prendre les mesures necessàries per a la prevenció i sanció d'aquest crim. Aquesta resolució va cristal·litzar en la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 260 A (III), de 9 de desembre de 1948, i que va entrar en vigor el 1951. La definició de genocidi plasmada en la Convenció de 1948 ha estat acollida a l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, de 1993, l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, de 1994, i l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual es va crear la Cort Penal Internacional.

Regulació jurídicaModifica

Segons el que es disposa per la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, s'entén per genocidi qualsevol dels següents actes amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós:

• Matança de membres d'un grup
• Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup
• Submissió intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial
• Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup
• Trasllat per força de nens del grup a altre grup.

A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que són l'associació per a cometre genocidi, la instigació directa i pública, la temptativa i la complicitat.

Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article 6 de la Convenció, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte. No obstant això, ha sorgit paral·lelament un dret consuetudinari pel qual els tribunals de qualsevol Estat podrien jutjar casos de genocidi, encara que fossin comesos per no nacionals i fora del seu territori. També la Cort Penal Internacional pot conèixer d'aquest delicte, sempre que sigui competent per haver-se reconegut la seva jurisdicció.

La Convenció afirma que és irrellevant que l'acusat sigui governant, funcionari o particular i declara que, a l'efecte d'extradició, no es considerarà al genocidi com delicte polític.

Genocidis al llarg de la històriaModifica

• Amèrica (a partir de 1492) durant la seva colonització per part de potències europees.
• Namíbia, (1904-1907), genocidi dels herero, perpetrat per Alemanya a aquesta colònia africana.
• Armènia (1915 - 1923) Genocidi armeni, perpetrat per l'Imperi Otomà.
• Assíria (1914–1918, 1922–1925) Genocidi assiri, perpetrat per l'Imperi Otomà.
• Grecs pòntics (1913–1923) Genocidi grec pòntic, perpetrat per l'Imperi Otomà
• Holodomor, Ucraïna dècada de 1930 a l'URSS sota el règim de Stalin, crim comès contra el poble ucraïnès.
• Gran Salt Endavant a la Xina comunista de Mao.
• Gran Purga (dècada de 1930) a la Unió Soviètica sota Stalin, perpetrada tant contra la població en general com dins del Partit. 1937 en fou l'any més cruent.
• Holocaust (1933 - 1945), perpetrat pels nazis a Europa. Tenia com a objectiu l'extermini complet de minories com ara els jueus o gitanos, així com de persones pertanyents a grups considerats com a "indesitjables", com els homosexuals.
• Porrajmos a Europa (1933 - 1945), el nom amb què es coneix l'assassinat massiu de gitanos durant l'Holocaust.
• Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, Japó 1945 Guerra del Pacífic, crim de guerra comès contra el poble japonès.
• Revolució Cultural a la Xina (1966-1969). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressió i la fam causada per les polítiques estatals promogudes pel Partit de Mao.
• Cambodja, (1971 - 1979). Purgues massives perpetrades pels Khmers Rojos de Pol Pot, que van acabar amb l'assassinat de la quarta part del país.
• Burundi, (1972)
• Ruanda, (1994), l'extermini de milers de tutsis i dels seus simpatitzants per part de grups extremistes hutu del país (Interahamwe i Impuzamugambi) durant la Guerra Civil de Rwanda.
• Srebrenica, (1995), vegeu Massacre de Srebrenica, perpetrada per l'exèrcit serbi contra els bosnians. Part de la Guerra de Bòsnia, al seu torn part de les cruentes Guerres dels Balcans, en els quals l'odi ètnic va ser un component important.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genocidi

• "La barbarie analizada" ressenya de G. Mayos sobre el llibre de Michael Mann, El lado oscuro de la democracia. Un estudio sobre la limpieza étnica, Universitat de València, 2006.

Vegeu tambéModifica

• Ecocidi
• Etnocidi
• Feminicidi
• Genocidi cultural
• Massacre d'Haití de 1804