L'etnocidi[1] és la destrucció, mitjançant la imposició forçada, de les pràctiques, costums i valors socials i morals d'una ètnia. El fenomen es diu també genocidi cultural.[2] No comporta el genocidi d'un poble ni implica necessàriament l'ús de la violència física.[3] La paraula va ser creada el 1968 per Jean Malaurie i el concepte va ser desenvolupat per l'antropòleg i etnòleg francès Pierre Clastres (1934-1977).[4] L'etnocidi comparteix amb el genocidi una mateixa visió de l'altre: l'altre és la diferència dolenta, però no fa falta exterminar-lo, sinó transformar-lo. No té com a objectiu la destrucció de la vida, sinó de la cultura.[5] Clastres resuma el fenomen així: «[…] el genocidi assasina els cossos del pobles, l'etnocidi en mata l'espèrit».[6]

El genocidi lingüístic és un cas particular d'etnocidi.

Referències

modifica
  1. «Etnocidi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Etnocidi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Etnocidi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Andreu i Tomàs, 2014, p. 7.
  5. Andreu i Tomàs, 2014, p. 8.
  6. Clastres, 1996, p. 56-57.

Bibliografia

modifica
  • Herrero, Sal·lus «Etnocidi català al País Valencià». El Punt Avui, 25-11-2012.
  • «La diversitat cultural des de l'òptica de les relacions interculturals» (pdf). Fuoc. Universitat Oberta de Catalunya, setembre 2014, pàg. 36. «L'etnocidi comparteix amb el genocidi una mateixa visió de l'altre: l'altre és la diferència dolenta, però no fa falta exterminar-lo (eliminar-lo físicament), sinó transformar-lo (convertir-lo en idèntic a nosaltres). És a dir, l'etnocidi no té com a objectiu la destrucció de la vida, sinó de la cultura.»
  • Clastres, Pierre. «Sobre el etnocidio». A: Investigaciones en antropología política (en castellà, traduït del francès). reedició 1996. Barcelona: Editorial Gedisa, 1981, p. 256 (Hombre y sociedad, volum 4). ISBN 9788474321180.