Genocidi cultural

tipus de genocidi

El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura. Aquest és un procés d'agressió en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminant, substituint o inutilitzant els lligams socials que permetien les manifestacions culturals que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originària, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions polítiques tradicionals, etc. són extintes o absorbides dins de la nova cultura aliena. Aquest procés duu implementat la substitució d'una identitat cultural per altra, però el fet que en la majoria dels casos no comporte una agressió física, fa que, sovint, no siga percebut com a tal pels membres de la cultura agredida.

Foto d'una manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.
Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.

El concepte de genocidi cultural o depuració cultural fou proposat per l'advocat Raphael Lemkin el 1944 com un component del genocidi.[1] El 1989, Robert Badinter, un advocat penalista francès conegut per la seva posició contra la pena de mort, va utilitzar el terme "genocidi cultural" en un programa de televisió per descriure el que va dir que era la desaparició de la cultura tibetana en presència del 14è Dalai Lama. Més tard, el Dalai Lama utilitzaria el terme el 1993 i el tornaria a utilitzar el 2008.

Tot i que no s'ha acordat encara una definició internacional per a genocidi cultural, el Museu del Genocidi armeni el defineix com "els actes i les mesures endegats per destruir la cultura de nacions o grups ètnics mitjançant la destrucció espiritual, nacional, i cultural."

Alguns etnòlegs, com en Robert Jaulin, utilitza el terme etnocidi com a substitut de genocidi cultural, tot i que aquest ús ha sigut criticat per la confusió entre etnicitat i cultura.[2]

Legislació internacional

modifica

Sobreposat amb l'etnocidi, el genocidi cultural fou inclòs a l'esborrany de la Declaració dels drets dels pobles indígenes (DRIP) de les Nacions Unides, el 2007. Tanmateix, el document final es modificà i s'hi escrigué només "genocidi". Però tot i que el concepte d'"etnocidi" i "genocidi cultural" es va eliminar, els subpunts de l'esborrany es van mantenir (amb una redacció lleugerament ampliada) a l'article 8, que parla del "dret a no estar subjecte a una assimilació forçada”.[3]

Legislació sobre bens culturals

modifica

El genocidi cultural implica l'erradicació i destrucció de bens culturals, com ara llibres, obres d'art, i estructures.[4]

  • Aquestes pràctiques estan prohibides durant un conflicte armat en virtut de la Convenció de l' Haia de 1907 sobre el respecte a les lleis i costums de la guerra terrestre, que estableix a l'article 25 que "l'atac o bombardeig, per qualsevol mitjà, de ciutats, pobles, habitatges o edificis que estan indefensos està prohibit"; en l'article 27 que "en els setges i bombardeigs s'han de prendre totes les mesures necessàries per salvar, en la mesura del possible, els edificis dedicats a la religió, l'art, la ciència o fins benèfics, els monuments històrics, els hospitals i els llocs on es recullen els malalts i ferits, sempre que no s'emprin en aquell moment amb finalitats militars"; i a l'article 28 que "es prohibeix el saqueig d'un poble o lloc, fins i tot quan sigui pres per assalt".
  • A les Amèriques, el Pacte de Roerich es va convertir en el primer tractat internacional substancial i totalment dedicat a la protecció dels béns culturals. El seu article 1 diu: "Els monuments històrics, els museus, les institucions científiques, artístiques, educatives i culturals seran considerats neutrals i com a tals respectats i protegits pels bel·ligerants. El mateix respecte i protecció es deu al personal de les institucions esmentades anteriorment. S'ha de concedir el mateix respecte i protecció als monuments històrics, museus, institucions científiques, artístiques, educatives i culturals, tant en temps de pau com en temps de guerra”.
  • Després de les experiències de la Segona Guerra Mundial i de l'èxit del Pacte de Roerich, es va adoptar un nou tractat global, la Convenció de l' Haia per a la protecció dels béns culturals en cas de conflicte armat, seguida dels seus dos protocols suplementaris. Segons el Protocol Segon d'aquest últim conveni, és obligatori que les parts contractants sancionin els autors d'aquests fets.
  • A més, els llocs del Patrimoni Mundial estan també en qualsevol moment protegits per la Convenció del Patrimoni Mundial, que diu a l'article 4: "Cada estat part en aquesta Convenció reconeix que el deure de garantir la identificació, protecció, conservació, presentació i transmissió a futurs generacions del patrimoni cultural i natural a què es refereixen els articles 1 i 2 i situat al seu territori, pertany principalment a aquest Estat. Farà tot el possible amb aquesta finalitat, amb els seus propis recursos i, si s'escau, amb qualsevol assistència i cooperació internacional, en particular financera, artística, científica i tècnica, que pugui obtenir"., mentre que d'acord amb l'article 6 (3), "Cada estat part en aquesta Convenció es compromet a no adoptar cap mesura deliberada que pugui danyar directament o indirectament el patrimoni cultural i natural a què es refereixen els articles 1 i 2 situat al territori d'altres estats part a aquest conveni".
  • Les normes bàsiques van ser reforçades pels dos protocols de 1977 a la Convenció de Ginebra de 1949.
    • L'article 53 del Protocol Addicional als Convenis de Ginebra de 12 d'agost de 1949 i relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I), de 8 de juny de 1977, diu: "Sense perjudici de les disposicions del Conveni de la Haia per a la protecció. de Béns Culturals en Cas de Conflicte Armat de 14 de maig de 1954, i d'altres instruments internacionals rellevants, es prohibeix: cometre qualsevol acte d'hostilitat dirigit contra els monuments històrics, obres d'art o llocs de culte que constitueixin el patrimoni cultural o espiritual. patrimoni dels pobles; utilitzar aquests objectes en suport de l'esforç militar; fer d'aquests objectes objecte de represàlies".
    • L'article 16 del Protocol Addicional als Convenis de Ginebra de 12 d'agost de 1949 i relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats no internacionals (Protocol II), de 8 de juny de 1977, diu: "Sense perjudici de les disposicions del Conveni de la Haia per a Protecció dels béns culturals en cas de conflicte armat de 14 de maig de 1954, està prohibit cometre qualsevol acte d'hostilitat dirigit contra monuments històrics, obres d'art o llocs de culte que constitueixin el patrimoni cultural o espiritual dels pobles, i utilitzar ells en suport de l'esforç militar".
  • Si els autors no són sancionats per falta o falta de voluntat d'un estat per processar-los, poden ser portats davant la justícia en virtut de l'Estatut de Roma, adoptat el juliol de 1998 i que entrarà en vigor quatre anys més tard, la base jurídica de la Cort Penal Internacional (ICC), que defineix a l'article 8(2) els següents crims de guerra relacionats amb els béns culturals en conflictes armats internacionals i no internacionals: "Llançar intencionadament un atac sabent que aquest atac ocasionarà pèrdues accidentals de vides o ferides a civils. o danys a béns civils o danys generalitzats, a llarg termini i greus al medi natural que serien clarament excessius en relació amb l'avantatge militar global concret i directe previst (només conflictes internacionals) ; destrucció i apropiació extensiva de la propietat, no justificada per necessitat militar i portada a terme de manera il·legal i desenfrenada; Destruir o apoderar-se de la propietat de l'enemic/adversari tret que aquesta destrucció o la confiscació s'exigirà de manera imperativa per les necessitats de guerra/conflicte; Atacar o bombardejar, per qualsevol mitjà, pobles, pobles, habitatges o edificis que no estiguin defensats i que no siguin objectius militars; Atacs deliberats contra edificis de caràcter religiós, educatiu, artístic, científic o sense ànim de lucre i contra monuments històrics; Saquejar una ciutat o un lloc, fins i tot quan es prenen per assalt." [5]

Legislació sobre Patrimoni cultural intangible

modifica

El genocidi cultural també pot implicar l'assimilació forçada, així com la supressió d'una llengua o activitats culturals que no s'ajusten a la noció del destructor del que és apropiat.[4]

  • L'article 2 de la Convenció del Genocidi defineix els següents aspectes intangibles relacionats amb la cultura del genocidi: "Imposició de mesures destinades a prevenir els naixements dins del grup; Transferència forçosa dels nens del grup a un altre grup";
  • L'article 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics estableix els drets de les minories ètniques, religioses i lingüístiques a gaudir de la seva pròpia cultura, a professar la seva pròpia religió i a utilitzar la seva pròpia llengua.
  • L'article 15 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals assegura als grups minoritaris el dret a practicar i preservar les seves llengües, religions, formes d'art i formes de vida.
  • La Convenció Internacional per a la repressió i el càstig del delicte d'apartheid enumera, entre d'altres: "Totes les mesures legislatives i altres mesures destinades a impedir que un grup o grups racials participin en la vida política, social, econòmica i cultural del país i la creació deliberada de condicions que impedeixin el ple desenvolupament d'aquest grup o grups, en particular, negant als membres d'un grup o grups racials els drets i llibertats humans bàsics, inclòs el dret al treball, el dret a formar sindicats reconeguts, el dret a l'educació, el dret a sortir i tornar al seu país, el dret a una nacionalitat, el dret a la llibertat de circulació i residència, el dret a la llibertat d'opinió i expressió i el dret a la llibertat de reunió i associació pacífica; qualsevol mesura, incloses mesures legislatives, dissenyades per dividir la població segons línies racials mitjançant la creació de reserves i guetos separats per als membres d'un grup racial. o grups, la prohibició dels matrimonis mixts entre membres de diferents grups racials, l'expropiació de béns de la terra pertanyents a un grup o grups racials o a membres d'aquests" - com a manifestació del delicte d'apartheid i exigeix que els estats part enjudiciin els autors. d'aquestes pràctiques. Si no és el cas a causa de la manca o la manca de voluntat d'un estat de processar-los, poden ser portats davant la justícia d'acord amb l'Estatut de Roma (vegeu més avall)
  • Algunes de les pràctiques opressores o repressives esmentades també són il·legals en virtut de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, en particular el seu article 20.3, relatiu a l'elecció de l'acolliment familiar: "Quan es consideren solucions, es tindrà en compte la conveniència de continuïtat en l'educació de l'infant i a l'origen ètnic, religiós, cultural i lingüístic de l'infant", així com l'article 30, que estableix que "En aquells Estats en què existeixin minories ètniques, religioses o lingüístiques o persones d'origen indígena, un nen que pertanyi a aquesta minoria o a qui sigui indígena no se li pot negar el dret, en comunitat amb altres membres del seu grup, a gaudir de la seva pròpia cultura, a professar i practicar la seva pròpia religió o a utilitzar la seva pròpia religió. llengua pròpia”.
  • L' Estatut de Roma
    • L'article 6 defineix els següents aspectes intangibles relacionats amb la cultura del genocidi: "Imposició de mesures destinades a prevenir els naixements dins del grup; Trasllat per la força dels nens del grup a un altre grup";
    • L'article 7 (1) defineix els següents crims de lesa humanitat relacionats amb la cultura intangible: "Esclavització; Deportació o trasllat forçós de població; Violació, esclavitud sexual, prostitució forçada, embaràs forçat, esterilització forçada o qualsevol altra forma de violència sexual de gravetat comparable. ; Persecució contra qualsevol grup o col·lectivitat identificable per motius polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals, religiosos, de gènere, tal com es defineix a l'apartat 3, o altres motius universalment reconeguts com a inadmissibles segons el dret internacional, en relació amb qualsevol acte a què es refereix aquest paràgraf o qualsevol delicte de la jurisdicció del Tribunal; El delicte d'apartheid". ;
    • L'article 8 (2) defineix els següents crims de guerra intangibles relacionats amb la cultura: "Cometre atemptats contra la dignitat personal, en particular tractes humiliants i degradants; cometre violacions, esclavitud sexual, prostitució forçada, embaràs forçat, tal com es defineix a l'article 7, paràgraf 2 (f), esterilització forçada o qualsevol altra forma de violència sexual que també constitueixi una infracció greu del Conveni de Ginebra; Deportació o trasllat il·legals o confinament il·legal; El trasllat, directament o indirecta, per part de la potència ocupant de parts de la seva pròpia població civil a el territori que ocupa, o la deportació o el trasllat de tota o part de la població del territori ocupat dins o fora d'aquest territori; ordenar el desplaçament de la població civil per motius relacionats amb el conflicte, llevat que la seguretat dels civils implicats o sigui imperatiu. raons militars així ho demanen".
  • Segons l'article 11 de la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, "cada Estat part ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present al seu territori", mentre que l'article 19 (2), "Sense perjudici". d'acord amb les disposicions de la seva legislació nacional i el dret i les pràctiques consuetudinàries, els estats part reconeixen que la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és d'interès general per a la humanitat i, amb aquesta finalitat, es comprometen a cooperar a nivell bilateral, subregional, regional i internacional."
  • A Europa, el Conveni Europeu de Drets Humans (membres del Consell d'Europa, inclosos tots els països sobirans europeus, excepte Belarús, Kazakhstan i la Ciutat del Vaticà) i el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals (tots els països sobirans europeus, excepte Belarús)., Bèlgica, Grècia, França, Islàndia, Kazakhstan, Turquia i la Ciutat del Vaticà) amplien en gran manera la protecció contra aquestes activitats, a més de proporcionar els mitjans legals (eines) necessaris per salvaguardar i exercir aquests drets a la pràctica, en particular una sol·licitud a el Tribunal Europeu de Drets Humans

Genocidis culturals al llarg de la història

modifica
 
Un dels budes de Bamian, durant i després de la destrucció.

Àfrica

modifica

Oceania

modifica
  • Les Generacions Robades en Austràlia on els nens aborígens van ser sostrets des de les seves famílies i educats en la cultura anglesa.

Amèrica del nord

modifica

Referències

modifica
  1. Bilsky, Leora; Klagsbrun, Rachel (en anglès) European Journal of International Law, 29, 2, 23-07-2018, pàg. 373–396. DOI: 10.1093/ejil/chy025. ISSN: 0938-5428 [Consulta: 2 maig 2020].
  2. Robert Jaulin. La paix blanche : introduction à l'ethnocide (en francès). Éditions du Seuil, 1970. 
  3. «United Nations Declaration on Rights of Indigenous Peoples». United Nations, 13-09-2007. [Consulta: 9 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «Cultural Genocide, Stolen Lives: The Indigenous Peoples of Canada and the Indian Residential Schools». Facing History and Ourselves. Facing History and Ourselves. [Consulta: 3 desembre 2019].
  5. «Treaties, States parties, and Commentaries - By topic» (en anglès americà). ihl-databases.icrc.org. [Consulta: 13 juny 2018].
  6. 6,0 6,1 The Complexity of the Kazakh Famine: Food Problems and Faulty Perceptions Stephen G. Wheatcroft
  7. Vilar, Pierre. Obra citada. Pàgina 160.
  8. Benet, Josep. Catalunya sota el règim franquista. 1. reedició. Barcelona: Blume, 1978. ISBN 847031064X. OCLC 4777662. 
  9. Hargreaves, John E. Freedom for Catalonia? : Catalan nationalism, Spanish identity, and the Barcelona Olympic Games. Cambridge: Cambridge University Press, 2000. ISBN 9780521586153. OCLC 51028883. 
  10. Benet, Josep. Cataluña bajo el régimen franquista. 1.. Barcelona: Blume, 1979. ISBN 84-7031-144-1. OCLC 7188603. 
  11. [1]
  12. [2]
  13. «Burned library symbolizes multiethnic Sarajevo». Deutsche Welle, 25-08-2012.
  14. J̌овић, Саво Б. Етничко чишћење и културни геноцид на Косову и Метохији: Сведочанства о страдању Српске православне цркве и српског народа од 1945. до 2005. год (en serbi). Информативно-издавачка установа Српске православне цркве, 2007. ISBN 978-86-7758-016-2. 
  15. «Appeal from the extraordinary session of the Expanded Convocation of the Holy Synod of Serbian Orthodox Church». Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 20 abril 2022].
  16. ERP KiM Info, 2004.
  17. «Denying Ethnic Identity» (en anglès). Human Rights Watch, 01-05-1994.
  18. «Greece's invisible minority - the Macedonian Slavs» (en anglès). BBC News, 24-02-2019 [Consulta: 10 maig 2021].
  19. «Macedonian Genocide by Greeks | World Macedonian Congress -Australia» (en anglès australià). World Macedonian Congress - Australia, 21-06-2017. [Consulta: 10 maig 2021].
  20. «Cultural genocide: The Broken Harp, Identity and Language in Modern Ireland, by Tomás Mac Síomóin». The Irish Times.
  21. «The Guardian view on... cultural genocide». openDemocracy.
  22. Jeggit. «Bad Language: Gaelic and Britain's Cultural Genocide», 20-02-2018.
  23. Murray, Christopher. Twentieth-Century Irish Drama: Mirror Up to Nation. Syracuse University Press, 6 juny 2019. ISBN 9780815606437. 
  24. Carey, Hilary M. Believing in Australia: A cultural history of religions. Allen & Unwin, 1 juliol 1996. ISBN 9781742696577. 
  25. Totten, Samuel. Dictionary of Genocide. ABC-CLIO, 6 juny 2019. ISBN 9780313346422. 
  26. Diari de Balears, 23-09-2001 [Consulta: 14 desembre 2021].
  27. Frelick, Bill Social Science Record, 24, 2, Fall 1987, pàg. 35–37 [Consulta: 3 març 2013].
  28. «Genocide Museum | The Armenian Genocide Museum-institute». www.genocide-museum.am. [Consulta: 10 octubre 2019].
  29. «Cultural Genocide Funds ISIS Art-for-Weapons Trade». Charged Affairs, 07-03-2017.[Enllaç no actiu]
  30. Cronin-Furman, Kate. «China Has Chosen Cultural Genocide in Xinjiang—For Now» (en anglès). Foreign Policy. [Consulta: 20 setembre 2018].
  31. Kuo, Lily. «Revealed: new evidence of China's mission to raze the mosques of Xinjiang», 07-05-2019. [Consulta: 7 maig 2019].
  32. 世界遺産トンブクトゥの霊廟、イスラム武装勢力が破壊 AFP2012年07月02日
  33. «Canada's Forced Schooling of Aboriginal Children Was 'Cultural Genocide,' Report Finds». , 02-06-2015 [Consulta: 2 juny 2015].
  34. «Chief Justice says Canada attempted 'cultural genocide' on aboriginals». , 28-05-2015 [Consulta: 30 desembre 2018].