Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic). En 1925, ja formada la Unió Soviètica, es va convertir en el Partit Comunista de l'URSS (bolxevic). Finalment, el 1952 es va simplificar a Partit Comunista de la Unió Soviètica.[1]

Infotaula d'organitzacióPartit Comunista de la Unió Soviètica
(ru) Российская коммунистическая партия (большевиков)
(ru) Всесоюзная коммунистическая партия (большевиков)
(ru) Коммунистическая партия Советского Союза
(be-tarask) Расейская камуністычная партыя (бальшавікоў)
(be-tarask) Усесаюзная камуністычная партыя (бальшавікоў)
(be-tarask) Камуністычная партыя Савецкага Саюзу
(az) Ümumittifaq Kommunist (bolşeviklər) Partiyası
(az) Rusiya Kommunist (bolşeviklər) Partiyası
(az) Sovet İttifaqı Kommunist Partiyası
(uk) Російська комуністична партія (більшовиків) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaTreballadors del món, uniu-vos! Modifica el valor a Wikidata
HimneLa Internacional Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtКПСС Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit comunista Modifica el valor a Wikidata
Objectiuscomunisme i internacionalisme Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticapatriotisme soviètic
marxisme-leninisme (dècada del 1920–) Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra
esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 1r març 1898 (Julià)Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (1st Congress of the Russian Social Democratic Labour Party (en) Tradueix)
17 juliol 1903 (Julià)Bolxevisme (II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia)
24 abril 1917 (Julià)Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (bolxevic)
8 març 1918:  causat per Canvi de nom oficial (VII Congrés del Partit Comunista Rus)
FundadorLenin Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició29 agost 1991 , Causat per: prohibició d'un partit polític Modifica el valor a Wikidata

'Carta del Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
1r març 1898 (Julià)-3 març 1898 (Julià)1st Congress of the Russian Social Democratic Labour Party (en) Tradueix
5 octubre 1952-14 octubre 195219è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
14 febrer 1956-25 febrer 1956XX Congrés del PCUS
10 març 1939-21 març 193918è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 juny 1930-13 juliol 193016è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 gener 1934-10 febrer 193417è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
2 desembre 1927-19 desembre 192715è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 gener 1959-5 febrer 195921è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
29 març 1966-8 abril 196623è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 febrer 1981-3 març 198126è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
17 octubre 1961-31 octubre 196122è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
24 febrer 1976-5 març 197625è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
30 març 1971-9 abril 197124è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
25 febrer 1986-6 març 198627è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
18 desembre 1925-31 desembre 192514è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
17 abril 1923-25 abril 192312è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
10 abril 1906 (Julià)-25 abril 1906 (Julià)IV Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
30 abril 1907 (Julià)-19 maig 1907 (Julià)V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
12 abril 1905 (Julià)-27 abril 1905 (Julià)III Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
17 juliol 1903 (Julià)-10 agost 1903 (Julià)II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
23 maig 1924-31 maig 192413è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
26 juliol 1917 (Julià)-3 agost 1917 (Julià)6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
18 març 1919-23 març 1919VIII Congrés del Partit Comunista Rus
27 març 1922-22 abril 192211è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic)
6 març 1918-8 març 1918VII Congrés del Partit Comunista Rus
8 març 1921-16 març 1921X Congrés del Partit Comunista Rus
29 març 1920-5 abril 1920IX Congrés del Partit Comunista Rus
2 juliol 1990-13 juliol 199028è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres19.468.786 (1988)
Membres19.487.822 (1989)
Membres19.228.217 (1990)
Membres16.516.066 (1991) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaIóssif Stalin (1922–1953)
Nikita Khrusxov (1953–1964)
Leonid Bréjnev (1964–1982)
Iuri Andrópov (1982–1984)
Konstantín Txernenko (1984–1985)
Mikhaïl Gorbatxov (1985–1991)
Vladímir Ivaixko (1991–1991) Modifica el valor a Wikidata
Secretari General Modifica el valor a WikidataIóssif Stalin Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaPravda Modifica el valor a Wikidata
JoventutsKomsomol Modifica el valor a Wikidata
Autoritat executivaComitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Una vegada que la Tercera Internacional o Komintern es va formar en 1919, l'estructura marxista-leninista del PCUS va ser copiada per altres dels seus membres.

Durant tota la història de la Rússia soviètica i de l'URSS, el Partit Comunista va ser el partit governant i majoritari. En conseqüència, la història del PCUS i la de l'URSS s'entrecreuen i encavalquen. Veure Història de Rússia per a més detalls.

Història modifica

El partit té les seves arrels al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (РСДРП / RSDRP), fundat el 1898, quan Rússia estava governada per una monarquia absoluta. La ideologia antitsarista va ser el factor impulsor del seu creixement inicial, quan russos de tot l'espectre polític es van reunir al partit, i marxistes, socialistes i centristes formaven les seves files.[2] Malgrat la dura opressió del tsar, incloent l'empresonament i fins i tot l'execució de membres del partit, el RSDLP va continuar creixent clandestinament. Inicialment el partit va funcionar de manera unificada i cohesionada, però cap al 1900 es van començar a mostrar esquerdes a la unitat del partit.[3] Vladimir Lenin, un dels principals marxistes, va participar en debats ferotges amb altres sobre la tàctica i la teoria revolucionàries. Lenin creia que el partit, dirigit per un petit comitè, havia de ser el vehicle que mobilitzés la classe obrera per dur a terme una revolució socialista i expulsar el tsar.[4] Aquests punts de vista radicals eren inicialment impopulars i el van ostracitzar encara més en el RSDLP.[5]

Els opositors de Lenin, que tenien majoria a la direcció del partit li van negar un camí clar cap al poder. Sabent que no tenien capacitat per tirar endavant la seva agenda, Lenin i els seus partidaris van crear un cisma al partit el 1903. La nova facció de Lenin ara anomenada bolxevics, va adoptar la interpretació de Lenin del Marxisme i va mantenir les seves opinions radicals similars. El cisma també va produir la facció més moderada dels menxevics. El 1917, després de l'abdicació del tsar i el fracàs del govern provisional de sortir de la Primera Guerra Mundial, els bolxevics van prendre el poder a la Revolució d'Octubre. Ara funcionant com a govern, els bolxevics van canviar el nom i es van anomenar Partit Comunista l'any següent. Rússia, ara dividida entre els comunistes i els anticomunistes, va lluitar en una sagnant guerra civil que va concloure amb una victòria bolxevic.

La guerra civil també va veure la formació de la Unió Soviètica el 1922 i els comunistes que van fundar la Unió Soviètica es van convertir llavors en l'únic partit legal que romandria durant 74 anys. El 29 d'agost de 1991, un grup de militants del PCUS va intentar un cop d'estat per destituir el llavors secretari general Mikhaïl Gorbatxov després d'haver reduït la presència soviètica al bloc de l'Est. Gairebé tres mesos després de l'intent de cop del 6 de novembre, el partit va ser prohibit i la mateixa Unió Soviètica es va dissoldre el 26 de desembre marcant el final de la Guerra Freda.[6]

Estructura modifica

VKP(b) modifica

En 1919 es va crear un Politburó de cinc membres, per a la gestió quotidiana del partit. Els cinc primers membres van ser Lenin, Trotski, Kàmenev, Stalin i Krestinski amb Bukharin, Zinóviev i Mikhaïl Kalinin com membres candidats.

PCUS modifica

L'òrgan de govern del PCUS era el Congrés del Partit que, al principi, es va reunir de manera anual. Les seves reunions es van fer menys freqüents, en particular amb Stalin. Els Congressos del Partit elegien al Comitè Central que al seu torn elegia en Politburó. Amb Stalin en el poder, el càrrec més important va ser el de Secretari General que era elegit pel Politburó. El 1952 el càrrec de Secretari General es va convertir en Primer Secretari i el Politburó a Presidium abans de tornar als seus antics noms amb Bréjnev el 1966.

En teoria, el poder suprem en el partit corresponia al Congrés del Partit, però a la pràctica, l'estructura del poder es va invertir, i particularment després de la mort de Lenin, el poder suprem estava a les mans del Secretari General.

En nivells més baixos, l'organització jeràrquica del partit estava protagonitzada pels Comitès del Partit o partkoms (партком). Un partkom era dirigit pel secretari del partkom (секретарь парткома). En empreses, institucions, kolkhozs, etc., se'ls denominava "partkoms". En nivells més elevats el nom dels Comités s'abreujava seguint la mateixa lógica: raikoms (райком) al nivell raion, obkoms (обком) per als òblasts (anteriorment gubkoms (губком)), gorkom (горком) al nivell municipal, etc.

La base del partit era l'organització primària del partit (первичная партийная организация) o cèl·lula del partit (партийная ячейка). Es creava sense entitat, allà on hi hagués almenys tres comunistes. L'òrgan de govern d'una cèl·lula era el Buró del partit (партийное бюро, партбюро). Aquest partburó estava encapçalat per un secretari del buró (секретарь партбюро).

A les cèl·lules més petites del partit, els secretaris eren treballadors de la corresponent fàbrica/hospital/escola, etc. Si l'organització del partit era prou gran, estava encapçalada per un secretari exempt (освобожденный секретарь), el salari del qual estava a càrrec del Partit.

Militància modifica

Als anys trenta, els membres del partit van sofrir purgues, sota la direcció de Stalin. Tota l'Oposició d'esquerres, liderada per Trotski, va ser acusada de dissidència (per haver creat un corrent intern dins del partit, una cosa terminantment prohibida), i alguns membres, acusats de terrorisme. Alguns d'ells van ser condemnats a penes de presó i d'altres van ser executats.

La militància al partit no estava oberta a tots. Per ser membre, la sol·licitud havia de ser aprovada per diversos comitès. S'aconseguia després de superar una sèrie de fases: els nens formaven part del Moviment de Pioners fins als 14 anys, després passaven al Komsomol, i si com adult un mostrava la seva adhesió a la disciplina del Partit o disposava dels contactes adequats, podia arribar a ser membre del Partit Comunista.

El 1933, el partit tenia més de tres milions i mig de membres i candidats a ser-ho, però com a resultat de les purgues la militància va quedar reduïda a uns dos milions el 1939. El 1986, el PCUS tenia més de 19 milions de membres, aproximadament el 10% de la població adulta de l'URSS. Aquesta xifra equivalia als funcionaris, directors de fàbrica, membres del KGB i oficials que controlaven l'aparell de l'Estat soviètic. Aquest grup era conegut com els apparàtxiks.

Després del desmembrament de la Unió Soviètica, la majoria de la militància va abandonar el Partit, que va ser declarat il·legal i desposseït de tots els seus béns. A Rússia, 500.000 militants van formar el Partit Comunista de la Federació Russa, que va haver de ser legalitzat el 1993 i és el principal partit d'oposició del país. Mentrestant, altres partits comunistes que han conservat rellevància i influeix van ser fundats en països com Belarús, Ucraïna o Moldàvia.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista de la Unió Soviètica