Lev Trotski

(S'ha redirigit des de: Trotski)

Lev Davídovitx Bronstein, més conegut com a Lev Trotski, (transliterat també com a Leo, Trockij,[1] Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky) (Iànovka, Ucraïna, Imperi rus, 1879 - Coyoacán, Mèxic, 1940) fou un revolucionari marxista soviètic i una de les figures més destacades de la Revolució russa del 1917.

Infotaula de personaLev Trotski
Лев Давидович Троцкий.jpg
modifica
Nom original(ru) Лев Давидович Троцкий
(ru) Лейба Давидович Бронштейн modifica
Biografia
Naixement(ru) Лейба Давидович Бронштейн modifica
26 octubre 1879 (Julià) modifica
Bereslavka (en) Tradueix modifica
Mort21 agost 1940 modifica (60 anys)
Coyoacán (Mèxic) modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Hemorràgia cerebral modifica)
Lloc d'enterramentCoyoacán modifica
Ministre de Defensa de la Unió Soviètica
13 març 1918 – 15 gener 1925
← Nikolai PodvoiskiMikhaïl Frunze →
Ministre d'afers exteriors de Geòrgia
8 novembre 1917 – 9 abril 1918
← Mikhail Tereshchenko (en) TradueixGeorgy Chicherin (en) Tradueix →
Membre de l'Assemblea Constituent Russa
modifica
Dades personals
ReligióAteisme modifica
FormacióUniversitat d'Odessa modifica
Alçada174 cm modifica
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic, autobiògraf, filòsof, revolucionari, militar, historiador i periodista modifica
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1917–1927)
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (bolxevic)
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Partit Socialdemòcrata de Suïssa modifica
Membre de
MovimentTrotskisme modifica
Nom de plomaТроцкий
Л. Седов
Антид Ото
Перо
Старик modifica
Carrera militar
LleialtatUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques modifica
Branca militarExèrcit Roig modifica
Rang militargeneral modifica
ConflicteGuerra Civil Russa, Revolució Russa, Revolució d'Octubre de 1917 i Guerra polonesosoviètica modifica
Participà en
17 abril 192312è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
27 març 192211è Congrés del Partit Comunista Rus (bolxevic)
6 març 1918VII Congrés del Partit Comunista Rus
13 maig 1907V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia
30 juliol 1903II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia modifica
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeNatalia Sedova
Aleksandra Sokolovskaya (en) Tradueix modifica
FillsSergei Sedov
Zinaida Volkova (en) Tradueix
Lev Sedov modifica
PareDavid Bronstein (en) Tradueix modifica
GermansOlga Kameneva (en) Tradueix i Semen Semkovski (en) Tradueix modifica
Cronologia
març 1933- octubre 1933crema de llibres en l'Alemanya nazi modifica
Premis
Signatura
Leon Trotsky Signature.svg modifica

IMDB: nm0873654 Musicbrainz: 4911c4e7-c8a5-4907-8976-462e73cdad40 Find a Grave: 4174 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Activitat revolucionàriaModifica

Va néixer en una família de petits terratinents jueus i va estudiar Dret a la Universitat d'Odessa. Des de ben jove, va participar en l'oposició clandestina contra el règim tsarista; s'adherí als ideals socialdemòcrates l'any 1896 i organitzà una Lliga Obrera del Sud de Rússia (1897). Va ser detingut diverses vegades i empresonat dues vegades a Sibèria; però va aconseguir escapar-ne el 1902, i el 1905 es va unir a Londres amb un dels caps de l'oposició socialdemòcrata a l'exili: Lenin. Aquest el va fer entrar en la redacció del diari Iskra.

Malgrat les seues discrepàncies amb Lenin, com ara la concepció autoritària del partit, va col·laborar amb ell i va intentar reconciliar la facció que dirigia (els bolxevics) amb la facció rival de la socialdemocràcia russa (els menxevics). Va tornar a Rússia per a participar en la Revolució del 1905, en la qual va organitzar el primer soviet o consell revolucionari. En fracassar la revolució, va ser deportat una altra vegada a Sibèria i novament en va escapar (1906).

Primers passosModifica

Lev Trotski va ser el cinquè fill d'una parella de petits terratinents jueus de classe mitjana. Va estudiar matemàtiques per un breu període a Mikolàiv. Va ser en aquest període en què comença el seu verdader activisme. Primer, adherit a l'anomenat populisme agrari per a després integrar-se definitivament en el marxisme. És a Mikolàiv on va organitzar la Lliga Obrera del Sud de Rússia, les activitats de la qual contra el règim autocràtic tsarista farien que fóra detingut, empresonat i posteriorment desterrat a Sibèria.

Finalment, aconseguix evadir-se del seu empresonament i aconseguix arribar a Londres on coneix Lenin, Julius Martov i Gueorgui Plekhànov, principals dirigents del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), que editaven el periòdic Iskra ('L'espurna'), amb el qual va col·laborar. És llavors quan començarà a utilitzar el pseudònim de Trotski, nom d'un dels seus carcellers de Sibèria. Durant aquesta època, no arriba a emmarcar-se en cap dels dos corrents dins del partit: les faccions bolxevic i la menxevic.

En el segon congrés del POSDR, realitzat a Londres el 1903, Trotski va coincidir en la primera part amb Lenin, però en les qüestions centrals que van delimitar els camps entre els marxistes revolucionaris encapçalats per Lenin i els reformistes, el programa i els estatuts, Trotski es va alinear amb els menxevics, qualificant Lenin com el "cap de l'ala reaccionària del Partit" i desorganitzador del POSDR.[2] Tanmateix, no va establir vincles forts amb la facció menxevic.

Apartat dels principals dirigents de la socialdemocràcia, es va afanyar a tornar a Rússia per participar en la Revolució de 1905, durant la qual va ser un dels organitzadors del primer soviet (consell revolucionari) a Sant Petersburg, i va assumir el paper de dirigent principal. Fracassada la revolució, va ser empresonat i deportat novament a Sibèria. Durant aquesta època, escriu dues de les seues obres: 1905 i Resultats i perspectives.

El 1912, va participar activament de l'anomenada Aliança d'agost, alineant-se junt amb els menxevics liquidacionistes, i es va oposar fèrriament a l'organització d'un partit fermament centralitzat. Va ser el que ell mateix va anomenar "una aliança d'elements heterogenis contra l'ala proletària del partit".[3]

Després de la Revolució del 1917Modifica

Després de recórrer mig món entrant en contacte amb els focus de conspiradors revolucionaris, es va traslladar a Rússia tan bon punt va esclatar la Revolució de febrer del 1917, que va derrocar Nicolau II. Abandonant la seua trajectòria anterior de socialista independent (en relació amb els menxevics), entrà al Partit Bolxevic i va ser elegit president del Soviet de Petrograd. Exercí un paper central en la conquesta del poder per Lenin: va ser el principal responsable de la presa del Palau d'Hivern pels bolxevics, que va instaurar el govern socialista a Rússia (Revolució d'octubre del 1917).

Encara que Lenin va ocupar la cúspide del poder, Trotski va exercir un paper important en el govern soviètic fins a la mort d'aquell. Com a primer comissari d'Afers Estrangers de la Rússia bolxevic (1917-1918), va negociar amb els alemanys el tractat de Brest-Litovsk,[4] que va retirar el país de la Primera Guerra mundial per a respondre als desitjos de pau de les masses i concentrar-se en la consolidació de la revolució. Després va ser comissari de Guerra (1918-1925), càrrec des del qual va organitzar l'Exèrcit Roig en condicions molt difícils i va derrotar en una llarga guerra civil els exèrcits blancs (contrarevolucionaris) i els seus aliats occidentals (1918-1920).

ExiliModifica

Membre principal del Politburó després de Lenin, recolzaria aquest en les seues principals innovacions fins que una apoplexia va obligar Lenin a apartar-se de la política. En oposició a Trotski, es van unir Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev i Stalin. Aquest agrupament, una vegada que va aconseguir apoderar-se de la direcció del Partit, va acusar Trotski de cometre serioses violacions en la disciplina del partit i la línia marxista-leninista amb l'objectiu de debilitar les seues organitzacions. En conseqüència, Trotski és primer destituït com a comissari de Guerra, després apartat de la direcció del partit i posteriorment expulsat d'aquest. Més tard, seria deportat al Kazakhstan (Àsia central) i finalment expulsat de l'URSS el 1929.

Des de llavors, els ideòlegs oficials del PCUS basant-se en escrits de crítica fets per Lenin a Trotski i les errades teòriques i pràctiques contrarrevolucionaries del mateix van encarregar-se de revisar la figura de Trotski (arribant fins i tot a trucar fotografies originals a fi de fer-lo desaparèixer, per exemple, del lloc que ocupava junt amb Lenin mentre aquest pronunciava un discurs), desemmascarant-lo com a traïdor.

D'altra banda, Trotski començaria un autèntic pelegrinatge per diferents països des dels quals poguera expressar públicament les seues crítiques difamatòries a la figura d'Stalin

 
Tomba de Trotski a Ciutat de Mèxic

Finalment, Lev Trotski arriba a Mèxic, després d'una sèrie de gestions realitzades principalment pel pintor mexicà Diego Rivera davant del president Lázaro Cárdenas, qui, el 1938, li concedix l'asil polític. A la seua arribada, Trotski va ser rebut al port de Tampico per Frida Kahlo, esposa de Rivera, i transportat cap a la ciutat de Mèxic a bord del tren presidencial. Va viure a la "Casa Blava", domicili de Frida i Diego a Coyoacán, fins a la ruptura política amb aquest últim, que es va donar el 1939. En eix any, va canviar la seua residència al carrer de Viena, també a Coyoacán, on va viure fins al dia de la seua mort. En eixa casa, Trotsky va patir dos atemptats, el primer d'aquests ocorregut al maig del 1940. Durant la matinada del dia de l'atemptat, un comando de 20 hòmens armats comandats pel pintor David Alfaro Siqueiros, va aconseguir penetrar a la casa amb la complicitat de Robert Sheldon Hart, un guardaespatlles de Trotski que era un doble agent. Els intrusos van disparar prop de 400 tirs amb armes de gros calibre. El mateix Siqueiros va disparar contra el llit on dormien Trotski i la seua esposa Natalia Sedova, sense aconseguir assassinar-los, perquè van aconseguir escudar-se junt amb una paret, al costat del llit. Els guàrdies de Trotski van repel·lir els intrusos i estos van haver de fugir sense aconseguir la seua comesa. Uns mesos més tard, el 20 d'agost del 1940, Trotski va patir un segon atemptat en eixa mateixa casa, que li costaria la vida. Ramon Mercader, conegut amb l'àlies de Jacques Mornard, va entrar a l'habitatge amb enganys i va clavar violentament un piolet al cap de Lev Trotski, qui confiadament assegut al seu escriptori, llegia un escrit que aquest home li havia donat. Trotski va morir l'endemà en un hospital de la Cruz Verde, a la Ciutat de Mèxic. Cal assenyalar que, a les seues exèquies, van assistir prop de tres-centes mil persones, en una ciutat que, en aquell moment, a penes tenia uns quatre milions d'habitants.

Durant els seus anys d'exili, Trotski escriuria diversos assajos: l'autobiografia La meua vida, Història de la Revolució russa, La revolució traïda, i articles sobre temes d'actualitat (estalinisme, nazisme, feixisme, la Guerra Civil espanyola). Des del seu exili, també encapçalaria l'oposició comunista dissident, que formaria la IV Internacional i impulsaria el saboteig i les insurreccions trotskistes dins de territoris sobirans on el moviment marxista-leninista estava més a favor de la teoria del "socialisme en un sol país", com per exemple l'aixecament del POUM a Barcelona el 1937 contra les forces republicanes dins el marc de la Guerra Civil Espanyola.

MortModifica

Ióssif Stalin havia donat l'ordre d'assassinar Trotski, i Jotov, encarregat de les operacions contra aquest a Mèxic, es va valdre de dos comunistes catalans, Caridad del Río i Ramon Mercader (mare i fill), per a dur a terme el pla. Encara que el palauet en què vivia estava fortament custodiat, Ramon Mercader va aconseguir infiltrar-se en el seu cercle guanyant-se la confiança d'una de les secretàries de Trotski, Silvia Ageloff. Amb el pretext que llegira un escrit seu, Mercader es va acostar a Trotski i, mentre aquest llegia, li va clavar un piolet al cap. En sentir el seu crit, que ressonà per tota la casa, els seus custodis hi acudiren ràpidament. Malgrat això, ja no s'hi va poder fer res i Trotski moriria un dia més tard en un hospital de Ciutat de Mèxic. Mercader va passar 20 anys a la presó per aquest crim. A la seva eixida de presó, i de pas en la seva ruta cap a l'URSS, Mercader seria rebut amb honors en la Cuba revolucionària.

ReferènciesModifica

  1. «Lev Trockij». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Història del moviment obrer: El naixement del bolxevisme, 2a part: Trotsky contra Lenin, en Revista Internacional nª117.
  3. D'un arrap al perill de gangrena. L. Trotsky, 1940.
  4. Hardach, Gerd. The First World War, 1914-1918 (en anglès). University of California Press, 1981, p. 233. ISBN 0520043979. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica