Partit Socialdemòcrata d'Àustria
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Partit Socialdemòcrata d'Àustria (en alemany, Sozialdemokratische Partei Österreichs, SPÖ) és un partit polític que forma part del Partit Socialista Europeu i que, actualment, es troba al govern a Àustria, i també governa alguns estats federats de Burgenland, Salzburg, Viena i Estíria. És un dels pocs partits sociademòcrates europeus que manté les arrels socialistes i rebutja el neoliberalisme. El seu president és Werner Faymann.
(de) Sozialdemokratische Partei Österreichs  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | SPÖ i PSA | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia Austromarxisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 30 desembre 1888, Hainfeld | ||||
| Fundador | Victor Adler | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit dels Socialistes Europeus Internacional Socialista Aliança Progressista Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) | ||||
| Membres | 180.000 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Andreas Babler (2023–) | ||||
| Joventuts | Socialist Youth Austria (en)  | ||||
| Filial | |||||
| Format per | |||||
| Nationalrat (2025) | 41 / 183 | ||||
| Consell Federal d'Àustria (2025) | 18 / 60 | ||||
| Parlament Europeu | 5 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | spoe.at | ||||
     | |||||
Història
modificaDes dels inicis fins a 1918
modificaEls moviments i associacions socialistes de treballadors començaren a formar-se a Àustria a mitjans de segle xix. La primera reunió del partit va tenir lloc el 1874 a Neudörfl (Burgenland). En els anys següents va haver lluites entre faccions i el partit es va dividir en les faccions moderada i anarquista. Es van unir el 1889 com Arbeiterpartei Sozialdemokratische Österreichs (SDAPÖ) (alemany: Partit Socialdemòcrata dels Treballadors d'Àustria), especialment a través de la tasca del doctor Victor Adler. En el congrés del partit a Hainfeld s'acceptà la "Prinzipienerklärung" (Declaració de Principis) d'Adler, i es considera data de fundació el 30 de desembre de 1888. El 12 de juliol, 1889 apareix el primer número del diari del partit, Arbeiter-Zeitung. Inicialment el partit va ser proper al marxisme i va seguir creixent sobretot a Viena, les zones industrials de Bohèmia, Moràvia, Estíria, Baixa i Alta Àustria.
El partit va participar en la fundació de la Segona Internacional a París el 14 de juliol de 1889. El partit va fer campanya per a obtenir més drets per als treballadors, incloent el seu dret a vot. Al Programa de Brunner de setembre de 1899, els socialistes van exigir que l'Imperi Austrohongarès es reformés en un Estat democràtic i federal.
Els socialistes es van presentar a les eleccions a l'Ajuntament (Gemeinderat) de Viena el 30 de maig de 1890. Tanmateix, el sufragi només es va garantir després d'una vaga general el 1907. A les eleccions a la Cambra de Diputats del Reichsrat, els socialistes van guanyar molts vots. D'un total de 516 escons, el partit va guanyar 87 escons, convertint-se en la segona fracció més forta al Parlament després del Partit Social Cristià. Eventualment, el 1911 els socialistes es va convertir en el partit més fort al parlament.
Inicialment va donar suport a la declaració de guerra contra Sèrbia després de l'assassinat de Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa Sofia de Hohenberg el 1914, però aviat es va adonar que la desastrosa guerra era insostenible. Després de la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, la primera reunió de pau es va celebrar el desembre de 1916. El gener de 1918, s'organitzaren vagues per a posar fi a la guerra que provocaven grans patiments entre les famílies dels treballadors.
República
modificaA l'octubre es va convocar una assemblea nacional provisional (Provisorische Nationalversammlung") presidida pel socialdemòcrata Karl Renner, que va tractar d'elaborar una constitució provisional (Verfassung Provisorische) sota la direcció d'un nou Consell d'Estat encapçalat pel nou canceller Renner. Els social-demòcrates volien una nova forma de govern i el 12 de novembre de 1918 Renner proclamà la república.
Prohibició durant la dictadura i l'Anschluss
modificaTant durant la dictadura austrofeixista (1934-1938) i durant l'Anschluss de 1938-1945, el SDAPÖ fou prohibit i molt perseguit, però després de l'alliberament, els socialdemòcrates esdevingueren una gran força política a Àustria després de la guerra.
Refundació
modificaEl partit volia dirigir Àustria cap a la unió política amb Alemanya, anomenant la nova república d'Àustria "Deutsch-Österreich" (Àustria alemanya). Però el Tractat de Saint-Germain-en-Laye prohibí clarament qualsevol unificació entre Àustria i Alemanya. No obstant això, la SDAPÖ defensà aquesta unió durant l'existència de la Primera República, ja que esperava un enfortiment de la seva posició i la causa socialista dins d'una Gran Alemanya.
A les eleccions presidencials austríaques de 1957 el candidat socialdemòcrata Adolf Schärf va ser escollit president federal amb al voltant del 51 per cent dels vots.[1]
En les eleccions legislatives austríaques de 2006 de l'1 d'octubre, el SPÖ d'Alfred Gusenbauer va guanyar, però va tenir una insuficient majoria per governar en solitari. Després de molts acords, en va arribar a una amb el Partit Popular d'Àustria (ÖVP), d'aquesta manera Gusenbauer va ser nomenat Canceller d'Àustria l'11 de gener de 2007, amb 7 ministres de l'SPÖ i 7 de l'ÖVP. El 16 de juny de 2008 Gusenbauer dimití com a líder de l'SPÖ i hi col·locà a l'aleshores Ministre d'Infraestructures Werner Faymann. El 7 de juliol de 2008 l'ÖVP va anunciar que sortia de la coalició per falta de consens polític deixant el govern en minoria, això l'obligà a convocar eleccions anticipades per al 28 de setembre del mateix any. Alfred Gusenbauer no es va presentar a la reelecció com a canceller i el seu lloc va ser ocupat pel president del partit, Werner Faymann.[2]
Resultats electorals
modificaConsell Imperial de Cisleitània
modifica| Any | Vots | % | Resultat | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1891 | 3 848 (#12) | 1,26 | 0 / 353 |
Extraparlamentari | |
| 1897 | 245 001 (#2) | 23,13 | 14 / 425 |
 14
|
Oposició |
| 1900-01 | 251 652 (#2) | 23,39 | 11 / 425 |
 3
|
Oposició |
| 1907 | 513 219 (#2) | 11,11 | 50 / 516 |
39
|
Oposició |
| 1911 | 542 549 (#2) | 11,96 | 44 / 516 |
6
|
Oposició |
| Any | Vots | % | Resultat | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1919 | 1 211 814 (#1) | 40,75 | 72 / 170 |
Coalición amb CS i GDVP |
| Any | Vots | % | Resultat | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1920 | 1 072 709 (#2) | 35,99 | 69 / 183 |
3
|
Coalició amb CS |
| 1923 | 1 311 870 (#2) | 39,60 | 68 / 165 |
1
|
Oposició |
| 1927 | 1 539 635 (#2) | 42,28 | 71 / 165 |
3
|
Oposició |
| 1930 | 1 517 146 (#2) | 41,14 | 72 / 165 |
1
|
Oposició |
Segona República
modifica| Any | Vots | % | Resultat | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1945 | 1 434 898 (#2) | 44,6 | 76 / 165 |
Coalició amb ÖVP i KPÖ | |
| 1949 | 1 623 524 (#2) | 38,7 | 67 / 165 |
9
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1953 | 1 818 517 (#1) | 42,1 | 73 / 165 |
6
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1956 | 1 873 295 (#2) | 43,0 | 74 / 165 |
1
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1959 | 1 953 935 (#1) | 44,8 | 78 / 165 |
4
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1962 | 1 960 685 (#2) | 44,0 | 76 / 165 |
2
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1966 | 1 928 985 (#2) | 42,6 | 74 / 165 |
2
|
Oposició |
| 1970 | 2 221 981 (#1) | 48,4 | 81 / 165 |
7
|
Minoria |
| 1971 | 2 280 168 (#1) | 50,0 | 93 / 183 |
12
|
Majoria |
| 1975 | 2 326 201 (#1) | 50,1 | 93 / 183 |
= | Majoria |
| 1979 | 2 413 226 (#1) | 51,0 | 95 / 183 |
2
|
Majoria |
| 1983 | 2 312 529 (#1) | 47,6 | 90 / 183 |
5
|
Coalició amb el FPÖ |
| 1986 | 2 092 024 (#1) | 43,1 | 80 / 183 |
10
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1990 | 2 012 787 (#1) | 42,8 | 80 / 183 |
= | Coalició amb l'ÖVP |
| 1994 | 1 617 804 (#1) | 34,9 | 65 / 183 |
15
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1995 | 1 843 474 (#1) | 38,1 | 71 / 183 |
6
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 1999 | 1 532 448 (#1) | 33,2 | 65 / 183 |
6
|
Oposició |
| 2002 | 1 792 499 (#2) | 36,5 | 69 / 183 |
4
|
Oposició |
| 2006 | 1 663 986 (#1) | 35,3 | 68 / 183 |
1
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 2008 | 1 430 206 (#1) | 29,3 | 57 / 183 |
11
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 2013 | 1 258 605 (#1) | 26,8 | 52 / 183 |
5
|
Coalició amb l'ÖVP |
| 2017 | 1 351 918 (#2) | 26,9 | 52 / 183 |
= | Oposició |
| 2019 | 1 011 868 (#2) | 21,2 | 40 / 183 |
12
|
Oposició |
| 2024 | 991,069 (#3) | 21,0 | 41 / 183 |
1
|
Per determinar |
Presidencials
modifica| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Resultat | Vots | % | Resultat | ||
| 1951 | Theodor Körner | 1,682,881 | 39.1 | Derrota (2n) | 2,178,631 | 52.1 | Victòria |
| 1957 | Adolf Schärf | 2,258,255 | 51.1 | Victòria | |||
| 1963 | 2,473,349 | 55.4 | Victòria | ||||
| 1965 | Franz Jonas | 2,324,436 | 50.7 | Victòria | |||
| 1971 | 2,487,239 | 52.8 | Victòria | ||||
| 1974 | Rudolf Kirchschläger | 2,392,367 | 51.7 | Victòria | |||
| 1980 | 3,538,748 | 79.9 | Victòria | ||||
| 1986 | Kurt Steyrer | 2,061,104 | 43.7 | Derrota (2n) | 2,107,023 | 46.1 | Derrota |
| 1992 | Rudolf Streicher | 1,888,599 | 40.7 | Derrota (2n) | 1,915,380 | 41.1 | Derrota |
| 1998 | No van presentar candidat. | ||||||
| 2004 | Heinz Fischer | 2,166,690 | 52.4 | Victòria | |||
| 2010 | 2,508,373 | 79.3 | Victòria | ||||
| 2016 | Rudolf Hundstorfer | 482,790 | 11.3 | Derrota (4t) | |||
| 2022 | No van presentar candidat. | ||||||
Parlament Europeu
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1,105,910 | 29.2 (#2) | 6 / 21 |
|
| 1999 | 888,338 | 31.7 (#1) | 7 / 21 |
1
|
| 2004 | 833,517 | 33.3 (#1) | 7 / 18 |
= |
| 2009 | 680,041 | 23.7 (#2) | 4 / 17 |
3
|
| 2014 | 680,180 | 24.1 (#2) | 5 / 18 |
1
|
| 2019 | 903,151 | 23.9 (#2) | 5 / 18 |
= |
| 2024 | 818,287 | 23.22 (#3) | 5 / 20 |
= |
Referències
modifica- ↑ Peter, Friedrich. «Wurzeln und Entwicklungslinien der Freiheitlichen Partei Österreichs». A: Robert Kriechbaumer. Österreichische Nationalgeschichte nach 1945: Die Spiegel der Erinnerung, die Sicht von innen (en alemany). Bohnau, p. 150. ISBN 3205989090.
- ↑ Esteban, Pilar. «Bipartidisme històric a Àustria». Avui, 15-03-2009. [Consulta: 13 març 2025].
