Eleccions legislatives austríaques de 2017

Les eleccions legislatives austríaques de 2017 es van celebrar el 15 d'octubre de 2017, per renovar els 183 diputats del Consell Nacional, la cambra baixa del parlament d'Àustria.

Eleccions legislatives austríaques de 2017
 ← 2013 Modifica el valor a WikidataÀustria Modifica el valor a Wikidata 2019 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat del Consell Nacional d'Àustria ≈ vint-i-sisena legislatura del Consell Nacional d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#nrw17 Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat6.400.993 Modifica el valor a Wikidata
5.120.881
   80٪
Punt percentual 5.09
Nombre de vots vàlids5.069.929    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
ÖVP
1.595.526   31.47٪
Punt percentual 7.48
Parlamentari 47 → 62 Nombre d'escons 15
SPÖ
1.361.746   26.86٪
Punt percentual 0.04
Parlamentari 52 → 52
FPÖ
1.316.442   25.97٪
Punt percentual 5.46
Parlamentari 40 → 51 Nombre d'escons 11
NEOS – La Nova Àustria i Fòrum Liberal
268.518   5.3٪
Punt percentual 0.34
Parlamentari 9 → 10 Nombre d'escons 1
JETZT
223.543   4.41٪
Parlamentari 8
Els Verds (Àustria)
192.638   3.8٪
Punt percentual 8.62
Parlamentari 24 → 0 Nombre d'escons 24

Modifica el valor a Wikidata

El Partit Popular va guanyar les eleccions i el Partit Socialdemòcrata va quedar en segona posició. Amb un escó menys que l'SPÖ, va quedar l'ultradretà Partit Liberal, obtenint els millors resultats de la història. D'altra banda, els Verds van perdre més de la meitat del seu electorat i van quedar fora del parlament. Una escissió dels Verds, la Llista Pilz, va aconseguir entrar al Consell Nacional amb un 4,4% dels vots.

Antecedents

modifica

A les eleccions de 2013, l'SPÖ i l'ÖVP van aconseguir renovar el govern liderat per Werner Faymann.[1]

El 9 de maig de 2016, el canceller Faymann va presentar la seva dimissió i va ser succeït per Christian Kern, també del Partit Socialdemòcrata.

El 2016, Alexander Van der Bellen, ecologista, esdevé president d'Àustria després de guanyar les eleccions presidencials. Va ser la primera vegada que un candidat que no és de cap dels dos partits tradicionals aconseguia la presidència del país. Ni els candidats de l'SPÖ ni de l'ÖVP van aconseguir passar a la segona volta. Pràcticament durant tota la legislatura, el Partit Liberal (FPÖ) va liderar els sondejos i ho feia tendint a l'alça, tal com passava en altres països europeus al mateix temps.

Al maig de 2017, el líder del Partit Popular, Reinhold Mitterlehner, va dimitir i va ser succeït pel jove Sebastian Kurz, Ministre d'Afers Exteriors, de només 30 anys. Kurz va negociar amb Kern la convocatòria d'eleccions anticipades.[2][3]

El 17 de maig, Eva Glawischnig renuncia a liderar els Verds, al·ludint a motius de salut i familiars, però també per la pressió política després de l'expulsió de les joventuts del partit.[4] El 17 de juliol, el diputat ecologista Peter Pilz decideix abandonar el grup parlamentari i al cap d'uns quants dies, uns quants diputats renuncien tornar-se a presentar. El 25 de juliol, Pilz presenta una llista electoral pròpia avalada per quatre diputats, evitant haver de recollir signatures per poder-se presentar a les eleccions.[5]

D'altra banda, la candidata a les presidencials Irmgard Griss va unir-se a NEOS i va presentar-se al segon lloc de la llista.[6]

L'ex-líder de l'FPÖ a Salzburg, Karl Schnell, va concórrer a les eleccions amb una llista alternativa (FLÖ), avalada per tres diputats.[7]

Sistema electoral

modifica

Els 183 diputats del Consell Nacional són escollits per representació proporcional amb llistes desbloquejades. Cada votant pot donar tres preferències a candidats, una a nivell regional, la segona a nivell d'estat i la darrera a nivell federal. El territori se subdivideix en nou circumscripcions, corresponents als estats d'Àustria i en 39 sub-circumscripcions regionals. El nombre de diputats a escollir a cada circumscripció regional és proporcional a la població. La barrera legal és del 4% a nivell federal, encara que un partit pot obtenir un escó en l'adjudicació d'escons a nivell regional si supera el quocient. Els escons s'adjudiquen en tres nivells i en el següent ordre: a nivell de circumscripció regional, a nivell de circumscripció de l'estat i a nivell federal.[8]

  • En cada circumscripció regional es calcula el quocient Hare. Cada partit s'endú tants escons com vegades el nombre de vots del partit superi el quocient. Els escons vacants es reparteixen en les següents fases.
  • A nivell de cada estat es realitzen els següents càlculs: els partits que hagin obtingut un 4% a nivell federal reben tants diputats com vegades se superi el quocient Hare calculat a nivell d'estat, menys el nombre d'escons ja assignats en aquell estat durant la fase regional.
  • La resta d'escons vacants es reparteixen amb el sistema d'Hondt segons els resultats nacionals. Es pot donar el cas que un partit obtingui més escons que els que donaria el sistema d'Hondt.

Candidatures

modifica

Els partits que es van presentar a les eleccions en totes van ser:

Resultat

modifica
 
Partit Vots % +/– Escons +/–
Partit Popular d'Àustria (ÖVP) 1.595.526 31,47 +7,48 62 +15
Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) 1.361.746 26,86 +0,03 52 ±0
Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) 1.316.442 25,96 +5,45 51 +11
NEOS – La Nova Àustria i Fòrum Liberal (NEOS) 268.518 5,29 +0,33 10 +1
Llista Peter Pilz (PILZ) 223.543 4,40 Nou 8 Nou
Els Verds (GRÜNE) 192.638 3,80 –8,62 0 –24
El meu vot compta! (G!LT) 48.234 0,95 Nou 0 Nou
Partit Comunista d'Àustria (KPÖ Plus) 39.689 0,78 –0,25 0 ±0
Els Blancs (WEIßE) 9.167 0,18 Nou 0 Nou
Llista Lliure d'Àustria (FLÖ) 8.889 0,18 Nou 0 Nou
Nou Moviment pel Futur (NBZ) 2.724 0,05 Nou 0 Nou
Sense llars en política (ODP) 0.761 0,02 Nou 0 Nou
Partit Socialista d'Esquerra (SLP) 0.713 0,01 ±0,00 0 ±0
Partit de sortida d'Àustria de la Unió Europea (EUAUS) 0.693 0,01 ±0,00 0 ±0
Partit Cristià d'Àustria (CPÖ) 0.425 0,00 –0,13 0 ±0
Partit dels Homes d'Àustria (M) 0.221 0,00 –0,00 0 ±0
Vots en blanc i nuls 50.952
Total 5.120.881 100 183 ±0
Cens/participació 6.400.993 80
Font: Ministeri de l'Interior d'Àustria Arxivat 2019-09-29 a Wayback Machine.

El Partit Popular (ÖVP) va guanyar les eleccions per primer cop des del 2002. El Partit Socialdemòcrata (SPÖ) va quedar en segona posició seguit amb molt poc marge pel Partit Liberal (FPÖ), que van obtenir el millor resultat de la història. NEOS va aconseguir mantenir els resultats de 2013. Els Verds es van quedar fora del parlament per primer cop des que van aconseguir-hi entrar el 1986. Els dissidents ecologistes de la Llista Pilz van aconseguir entrar al Consell Nacional amb el 4,4% dels vots.

Formació de govern

modifica

El 20 d'octubre, el president Van der Bellen, va manar formar govern a Sebastian Kurz. El 22 d'octubre, després que Kurz hagués parlat amb els líders de tots els partits parlamentaris, el canciller Kern va anunciar que l'SPÖ es prepararia per estar a l'oposició.[9][10]

El 25 d'octubre, Kurz va iniciar negociacions anb el FPÖ per establir una coalició de govern, que es va materialitzar amb la presentació del govern en una roda de premsa el 16 de desembre, resultant amb un govern de coalició amb 8 ministres de l'ÖVP i 6 de l'FPÖ. Van der Bellen va aprovar el nou govern, que va ser investit el 18 de desembre.[11][12]

Referències

modifica
  1. «Austria's biggest parties agree coalition talks» (en anglès). Reuters, 14-10-2013.
  2. «Austrian chancellor tries to keep coalition alive after ally quits» (en anglès). Reuters, 10-05-2017.
  3. «Austrian conservatives pick Foreign Minister Kurz as leader» (en anglès). Reuters, 14-05-2017.
  4. red, ORF at/Agenturen. «Grünen-Chefin Glawischnig tritt zurück» (en alemany), 18-05-2017. [Consulta: 27 setembre 2019].
  5. «derStandard.at» (en alemany austríac). Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 27 setembre 2019].
  6. «Griss bei NEOS-Treffen: "Große Ehre für mich"» (en alemany). [Consulta: 27 setembre 2019].
  7. «derStandard.at» (en alemany austríac). Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 27 setembre 2019].
  8. «Vorzugsstimmenvergabe bei einer Nationalratswahl». [Consulta: 27 setembre 2019].
  9. «Offizieller Auftrag: Kurz soll neue Regierung bilden» (en alemany), 20-10-2017. [Consulta: 27 setembre 2019].
  10. Neuwirth, 22 10 2017 um 20:18 von Dietmar. «Kern: "Bereiten uns auf Opposition vor"» (en alemany). [Consulta: 27 setembre 2019].
  11. Oltermann, Philip «Austria's far-right Freedom party invited to enter coalition talks» (en anglès). The Guardian, 24-10-2017. ISSN: 0261-3077.
  12. Slawson, Nicola «Austrian president approves far-right Freedom party joining coalition government» (en anglès). The Guardian, 16-12-2017. ISSN: 0261-3077.