18 de desembre
data
| << | Desembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 13 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1535: Barba-roja, encapçala el saqueig de Maó, a l'illa de Menorca.[1]
- 1913, Madrid: S'aprova un decret del Govern espanyol que permet que qualsevol regió espanyola mancomuni les seves diputacions, servint de base legal per a la creació de la Mancomunitat de Catalunya.[2]
- 1979, Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l'Estat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
- 1979, Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
- 1989: té lloc l'Assemblea Constituent de Catalunya Lliure, impulsada pel PSAN.[3]
- Resta del món
- 218 aC, República romana: les tropes combinades dels cònsols Publi Corneli Escipió i Tiberi Semproni Llong I es troben amb les d'Anníbal al marge esquerre del riu Trebia al sud de Placentia, i són derrotades a la batalla del Trèbia (218 aC).
- 1118, Saragossa: el rei Alfons I el Bataller pren la ciutat de mans dels taifes.[4]
- 1352, Roma: Innocenci VI és escollit Papa.
- 1499, Granada: Més de tres mil musulmans es converteixen al cristianisme per evitar ser expulsats de la península Ibèrica
- 1793 - Toló (Var, França): Els republicans francesos culminen el setge de Toló guanyant contra els monàrquics i la Primera Coalició.
- 1812, Cadis: Se celebra el primer Sorteig Extraordinari de Nadal.
- 1859, Torí: Sant Joan Bosco funda la Societat Salesiana, una congregació clerical coneguda pel nom salesians.
- 1865, Estats Units: L'esclavatge és abolit als Estats Units, amb la 13a esmena de la Constitució dels Estats Units.
- 1917, Berlín: fundació de l'estudi cinematogràfic UFA.
- 1944, Françaː Apareix el primer número del diari Le Monde.[5]
- 1945, Uruguai esdevé membre de l'ONU.
- 1956, Japó esdevé membre de l'ONU.
- 1978, Dominica esdevé membre de l'ONU.
- 1980, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.[6]
- 2005, Bolívia: Evo Morales guanya les eleccions presidencials de Bolívia amb un 51%.[7]
- 2011, Estadi Internacional de Yokohama, Yokohama, Japó: El F. C. Barcelona guanya el seu segon Campionat del Món de Clubs de futbol guanyant 4 a 0 contra el Santos Futebol Clube.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1840 - Arecibo, Puerto Rico: Josep Coll i Britapaja, compositor, especialment de sarsueles.
- 1956 - Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català.
- 1971 - Barcelona: Arantxa Sánchez Vicario, tennista professional catalana.[8]
- 1975 - Sabadell: Esther Vivas, periodista, sociòloga, activista, investigadora en moviments socials i polítiques alimentàries.
- 1993 - Sa Pobla, Mallorca: Valtonyc, raper mallorquí
- Resta del món
- 1734 -Lausèrta, Regne de França: Jean-Baptiste Rey, compositor i director d'orquestra francès.
- 1828 - Jönköping, Suècia: Viktor Rydberg, escriptor suec i un membre de l'Acadèmia Sueca, 1877-1895).
- 1856 - Cheetham Hill, Manchester Anglaterra: Joseph John Thomson, físic britànic, Premi Nobel de Física. (m. 1940).
- 1878 - Gori, Geòrgia, Imperi Rus: Ióssif Stalin, primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1922 i 1953.
- 1879 - Münchenbuchsee, Suïssa - Paul Klee, pintor suís.[9]
- 1881 - Madrid: Emilio Carrere Moreno escriptor espanyol.
- 1890 - Nova York, Estats Units: Edwin Howard Armstrong, enginyer elèctric i inventor nord-americà. Inventor del Receptor superheterodí.
- 1897 - Cuthbert, Georgia: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (m. 1952).
- 1902 - Tarassona, Província de Saragossa: Paco Martínez Soria, estrella del cinema espanyol.
- 1908 - Richmond upon Thames, Surrey: Celia Johnson, actriu de teatre i de cinema anglesa (m. 1982).[10]
- 1911 - Middletown (Connecticut), Estats Units: Jules Dassin, director de cinema i guionista.
- 1913 - Lübeck (Alemanya): Willy Brandt, polític alemany (m. 1992).
- 1920 - Filadèlfia, Estats Units: Robert Leckie, escriptor estatunidenc.
- 1939 - Oceanside, Nova York (EUA): Harold Elliot Varmus, immunòleg i microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1989.
- 1943 - Dartford, Kent, Anglaterra: Keith Richards, guitarrista de The Rolling Stones, cantant i compositor anglès de rock.
- 1946 - Cincinnati, Ohio, EUA: Steven Spielberg, director, guionista i productor de cinema estatunidenc.[11]
- 1950 - Melbourne: Gillian Armstrong, directora de cinema i de documentals australiana.[12]
- 1952 - Xangai (Xina): Jin Yucheng, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015.[13]
- 1960 - Peraleda del Zaucejo, Extremadura: María Antonia Trujillo, política espanyola, ha estat Ministra d'Habitatge.[14]
- 1963 - Shawnee (Oklahoma), EUA: Brad Pitt, actor estatunidenc.
- 1969 - Madrid: José Santiago Cañizares Ruiz, futbolista espanyol. Va jugar de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i al València CF.
- 1980 - Staten Island, Nova York, EUA: Christina Aguilera, cantant i actriu nord-americana.[15]
- 2001 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Billie Eilish, cantant i compositora nord-americana.[16]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1688, València, País Valencià: Onofre Vicent Escrivà d'Íxer, noble erudit i poeta valencià preil·lustrat.
- 1963, Gràcia, Barcelona: Maria Vila, primera actriu catalana (n. 1897).[17]
- 2000, Zarautz, País Basc: Luis Claramunt, pintor, dibuixant i gravador català.
- 2004 - Barcelona: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (n. 1917).
- 2020 - Sant Julià de Lòria, Andorraː Òscar Ribas Reig, empresari i polític. Va ser Cap de Govern d'Andorra els anys 1982-1984 i 1990-1994 (n. 1936).[18]
- Resta del món
- 1638, París, Regne de França: François Leclerc du Tremblay, noble francès, després caputxí amb el nom de Josep de París i cofundador de l'orde religiós de les Filles del Calvari.
- 1737, Cremona, Itàlia: Antonio Stradivari, lutier italià. Conegut pels seus instruments Stradivarius.
- 1803, Weimar: Johann Gottfried Herder, filòsof, teòleg i crític literari alemany que el seu treball va contribuir a l'aparició del Romanticisme alemany.
- 1829, París, França: Jean-Baptiste Lamarck, naturalista francès. Autor de la teoria evolutiva del Lamarckisme.
- 1848, Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781).
- 1892, Londres, Anglaterra: Richard Owen, biòleg, paleontòleg i estudiós de l'anatomia comparada anglès.
- 1995, Hünfeld, Hessen, Alemanya: Konrad Zuse, pioner de la computació.
- 1999, París, França: Robert Bresson, cineasta francès (n. 1901).[11]
- 2006, Los Angeles, EUA: Joseph Barbera, dibuixant (n. 1911).
- 2008, Santa Rosa, EUA: Mark Felt ('Garganta Profunda'), policia estatunidenc, agent del FBI.
- 2008, Sulaimaniyah, Iraq: Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.
- 2010, Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega (n. 1913).[19]
- 2011, Hrádeček, Vlčice (República Txeca): Václav Havel, escriptor i polític txec, President de la República Txeca (1993-2003), Premi Internacional Catalunya 1995 (n. 1936).
- 2016, Los Angeles, Califòrniaː Zsa Zsa Gabor, actriu nord-americana d'origen hongarès (n 1917).[20]
- 2019, París (França)ː Claudine Auger, actriu francesa (n. 1941).[21]
Festes i commemoracionsModifica
- Onomàstica:
- sant Malaquies (profeta);
- Gacià de Tours, bisbe;
- Winebald de Heidenheim, abat; servent de Déu
- Francesc Xavier Butinyà i Hospital, jesuïta i fundador de les Serventes de Sant Josep.
- Dia Internacional del Migrant[22]
ReferènciesModifica
- ↑ Soler, Jordi «Efemèrides». El Punt Avui, 18-12-2009 [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «La construcció d'un país modern» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p. 26. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «1989 Es realitza l'Assemblea Constituent de Catalunya Lliure». Llibertat.cat. [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ Corral Lafuente, José Luis «La reconquista del Valle del Ebro». Militaria: revista de cultura militar (Servicio de Publicaciones. Universidad Complutense de Madrid), 1998, pàg. 59. ISSN: 0214-8765.
- ↑ «La création du journal Le Monde (18 décembre 1944)» (en català). Langlois. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Taylor, Peter. The Provos: The IRA and Sinn Fein (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 1998, p. 229-234. ISBN 0747538182.
- ↑ Knudson, Jerry W. Roots of Revolution (en anglès). University Press of America, 2010, p. 30. ISBN 0761848223.
- ↑ «Arantxa Sánchez i Vicario | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Paul Klee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Celia Johnson». IMDb. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ 11,0 11,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Bauer, Patricia. «Gillian Armstrong» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Trujillo Rincón, María Antonia». Congrés dels Diputats. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Christina Aguilera» (en anglès). Hola!. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Villarino, Laura. «Billie Eilish, la artista que ha encontrado el lado más oscuro, introspectivo y transgresor del pop» (en castellà). La Vanguardia, 02-09-2019. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Maria Vila i Panadès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mor l'excap de Govern Òscar Ribas». Diari d'Andorra, 18-12-2020.
- ↑ «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Mor l'actriu Zsa Zsa Gabor als 99 anys». ccma.cat. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ «Claudine Auger, première James Bond girl française en 1965, est morte à 78 ans» (en francès). France Info, 19-12-2019. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «International Migrants Day 18 December» (en en). United Nations. [Consulta: 18 desembre 2017].
