Sant Julià de Lòria

Sant Julià de Lòria
	Sant Julià de Lória (ca)
	;
Localització
	42° 28′ N, 1° 29′ E / 42.47°N,1.49°ECoord.: 42° 28′ N, 1° 29′ E / 42.47°N,1.49°E
País	Andorra
Capital	Sant Julià de Lòria
Població
Total	9.156 (2018)
• Densitat	150.1
Gentilici	lauredià, laurediana
Geografia
Superfície	61 km²
Altitud	908 m
Limita amb	Andorra la Vella ; Escaldes-Engordany ; les Valls de Valira
Organització política
• Cònsol major	Josep Majoral Obiols
• Cònsol menor	Mireia Codina Lucas
Identificador descriptiu
Codi postal	AD600
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	AD-06
Altres
Lloc web	comusantjulia.ad

Sant Julià de Lòria, sovint anomenat simplement Lòria, és una parròquia del principat d'Andorra, sent la sisena parròquia segons l'ordre protocol·lari tradicional.

Estàtua del síndic Francesc Cairat

GeografiaModifica

Sant Julià de Lòria és la parròquia més meridional del principat d'Andorra. Limita al sud amb Catalunya i al nord amb les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

PoblesModifica

La parròquia està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d'Aixirivall (Aixirivall), Quart d'Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d'Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).^[1]

Entitat de població	Habitants (2018)
Aixirivall	960
Aixovall	81
Aubinyà	192
Bixessarri	56
Certers	68
Fontaneda	109
Juberri	157
Llumeneres	5
Nagol	63
Sant Julià de Lòria	7528

HistòriaModifica

Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d'esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d'Andorra, i inclou els pobles d'Aixàs, Aixirivall, Aixovall, Aubinyà, Bixessarri, Certers, Fontaneda, Juverri, Llumeneres, Nagol i Sant Julià de Lòria. La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s'ha demostrat que la dansa representi els dos coprínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.

Política i governModifica

Article principal: Comú de Sant Julià de Lòria

Govern comunalModifica


Eleccions comunals andorranes de 2019		Vots	%	Escons
	Terceravia + Unió Laurediana + Independents	1.159	48,6	9
	Desperta Laurèdia	970	40,7	3
	Units pel Canvi	257	10,8	0
Blancs		128	–	–
Nuls		21	–	–
Total		2.534	100	12
Cens/participació		4.126	61,4	–

Cònsols majorsModifica

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 5 cònsols majors a Sant Julià de Lòria. Actualment ostenta el títol en Josep Majoral Obiols.

Període	Cònsol major	Partit
1995-1999	Josep Miquel Vila Bastida^[2]	Agrupament Nacional Democràtic (AND)
1999-2003	Joan Pujal Areny^[3]	Unió Laurediana (UL)
2003-2011	Josep Pintat Forné^[4]^[5]	Unió Laurediana (UL)
2011-2015	Montserrat Gil Torné^[6]	Unió Laurediana (UL)
2015-2019	Josep Miquel Vila Bastida^[7]	Laurèdia en Comú (LC)
2019-	Josep Majoral Obiols^[8]	Unió Laurediana (UL)

PersonesModifica

Lluís Capdevila i Vilallonga (1895-1980), escriptor, hi passà els seus darrers anys i és sebollit al cementiri vell.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Comú de Sant Julià de Lòria

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià de Lòria

[1] «Població per Poble». Departament d'estadística. [Consulta: 6 desembre 2020].

[2] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf

[3] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf

[4] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf

[5] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf

[6] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf

[7] {[enllaç sense format]} http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf

[8] {[enllaç sense format]} https://www.eleccions.ad/

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]