Viquipèdia

Sant Julià de Lòria

Parròquia d'Andorra

Sant Julià de Lòria, sovint anomenat simplement Lòria, és una parròquia del principat d'Andorra, la sisena parròquia segons l'ordre protocol·lari tradicional.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Julià de Lòria
Imatge
(2012)
Tipusparròquia d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 28′ N, 1° 29′ E / 42.47°N,1.49°E / 42.47; 1.49
PaísAndorra Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Julià de Lòria Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.915 (2023) Modifica el valor a Wikidata (162,54 hab./km²)
Gentilicilauredià, laurediana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície61 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud908 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cònsol major Modifica el valor a WikidataJosep Majoral Obiols
• Cònsol menor Modifica el valor a WikidataMireia Codina Lucas
Identificadors descriptius
Codi postalAD600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2AD-06 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webcomusantjulia.ad Modifica el valor a Wikidata
Estàtua del síndic Francesc Cairat

Geografia

modifica

Sant Julià de Lòria és la parròquia més meridional del principat d'Andorra. Limita al sud amb Catalunya i al nord amb les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Se situa entre el riu Valira i la muntanya de Rocafort, sobre la plataforma que amplifica petits pobles com Nagol, Aixirivall i Auvinyà.[1]

Pobles

modifica

La parròquia està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d'Aixirivall (Aixirivall), Quart d'Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d'Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).[2]

Demografia

modifica

Sant Julià de Lòria té 9.694 habitants, segons el cens de 2022. La població està composta per un 24% de ciutadans de nacionalitat espanyola, 58% d'andorrans, 10% de portuguesos, i 2% de francesos, més algunes altres comunitats minoritàries (3,5%).[3][4]

Entitat de població Habitants (2022)
Aixirivall 1.025
Aixovall 69
Aubinyà 215
Bixessarri 54
Certers 85
Fontaneda 127
Juberri 167
Llumeneres 4
Nagol 163
Sant Julià de Lòria 7.785

Història

modifica

Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d'esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d'Andorra, i inclou els pobles d'Aixàs, Aixirivall, Aixovall, Aubinyà, Bixessarri, Certers, Fontaneda, Juverri, Llumeneres, Nagol i Sant Julià de Lòria. La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s'ha demostrat que la dansa representi els dos coprínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.

Per primera vegada a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell al segle x, va ser pronunciat el gentilici “Lauredià” amb el seu nom llatí “Lauredia”.[1]

Política i govern

modifica
Article principal: Comú de Sant Julià de Lòria

Govern comunal

modifica

Sant Julià de Lòria

modifica
Llista Vots % Escons
Desperta Laurèdia 1.357 53,3 9
Unió Laurediana + Demòcrates + Acció + Independents 1.047 41,1 3
Per Sant Julià 144 5,7 0
Blancs 114 – –
Nuls 37 – –
Total 2.699 100 12
Cens/participació 4.559 59,2 –

Cònsols majors

modifica

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 6 cònsols majors a Sant Julià de Lòria. Actualment ostenta el títol en Cerni Cairat Perrigault.

Període Cònsol major Partit
1995-1999 Josep Miquel Vila Bastida[5] Agrupament Nacional Democràtic (AND)
1999-2003 Joan Pujal Areny[6] Unió Laurediana (UL)
2003-2011 Josep Pintat Forné[7][8] Unió Laurediana (UL)
2011-2015 Montserrat Gil Torné[9] Unió Laurediana (UL)
2015-2019 Josep Miquel Vila Bastida[10] Laurèdia en Comú (LC)
2019-2023 Josep Majoral Obiols[11] Unió Laurediana (UL)
2023- Cerni Cairat Perrigault Desperta Laurèdia (DL)

Persones

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Valls, Àlvar. Diccionari Enciclopèdic d'Andorra, 1947, pàgina 300. ISBN 99920-1-629-9. 
  2. ↑ «Població per Poble». Departament d'estadística. [Consulta: 6 desembre 2020].
  3. ↑ «POBLACIÓ PER POBLE». Oficina d'Estadísitica d'Andorra.
  4. ↑ «POBLACIÓ PER NACIONALITAT I PARRÒQUIA». Oficina d'Estadísitica d'Andorra.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf
  11. ↑ [enllaç sense format] https://www.eleccions.ad/

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià de Lòria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Julià_de_Lòria&oldid=35214186»