Quart (Andorra)
El quart és la subdivisió administrativa tradicional de les parròquies del Principat d'Andorra.[1][2] Actualment, només tres parròquies estan dividides en quarts, les de la Massana, Ordino[3] i Sant Julià de Lòria.[4][5]
Els quarts existents a data d'avui són els següents:
- Ordino: quarts d'Ansalonga, la Cortinada, Llorts, Ordino i Sornàs. El quart de la Cortinada inclou el poble veí d'Arans[3][6][7] i el quart d'Ordino el de Segudet.[8]
- La Massana: quarts de l'Aldosa, Anyós, Arinsal, Erts, la Massana, Pal, Sispony i un Quart Mitger.[9][10]
- Sant Julià de Lòria: quarts de Dalt, de Baix, Aixirivall, Auvinyà, Bixessarri, Fontaneda i Nagol.[11] El quart de Nagol comprèn Certers[9] i Llumeneres.
El 1935, la parròquia d'Andorra la Vella fou dividida en dos quarts, el quart d'Andorra la Vella, que incloïa el poble de Santa Coloma d'Andorra i la Margineda, i el quart de les Escaldes-Engordany, que comprenia, a més dels pobles de les Escaldes i d'Engordany, els antics llocs d'Engolasters i dels Vilars d'Engordany.[12] El 14 de juny del 1978, aquest darrer es va constituir en la parròquia d'Escaldes-Engordany, la setena del Principat.[13][14][15][16]
La parròquia de Canillo està dividida en veïnats, una subdivisió administrativa equivalent al quart.[9][17]
Els quarts poden constituir un òrgan de govern amb certes competències anomenat Consell del quart. El càrrec polític que encapçala el quart és el llevador o manador.
L'existència dels quarts està recollida a la Constitució d'Andorra,[18] que remet a la legislació ordinària la determinació de les competències que han de tenir els quarts. Les competències dels diferents quarts varien en funció de la parròquia. D'acord amb el previst pel Codi de l'Administració del 1989, els quarts formen part de l'Administració pública andorrana.[19]
Referències
modifica- ↑ «Quart (Andorra)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Román Martín, 1999, p. 46.
- ↑ 3,0 3,1 «Quart (Andorra)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quart (Andorra)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Riberaygua Argelich, Bonaventura. Les valls d'Andorra: recull documental. Barcelona: Bosch, 1946, p. 137.
- ↑ Duró i Coma, 2011, p. 40.
- ↑ Becat, Joan «Andorre, vie pastorale, société et gestion traditionnelle du territoire XIXe-XXe siècles» (en francès). RECERC. Institut Català de Recerca en Ciències Socials, Universitat de Perpinyà Via Domícia [Perpinyà], Ouvrages de référence - Collection Andorre núm. 1, 2010, pàg. 154. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2020. ISSN: 1961-9340 [Consulta: 14 febrer 2020].
- ↑ Cavero Muñoz, 2005, p. 163.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Viader, Roland. L'Andorre du IXe au XIVe siècle: montagne, féodalité et communautés (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail, 2003, p. 357. ISBN 2-85816-652-8 [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ Duró i Coma, 2011, p. 43.
- ↑ Figuereda, 2017, p. 62.
- ↑ «Quart (Andorra)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quart (Andorra)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quart (Andorra)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Román Martín, 1999, p. 45.
- ↑ Mateu, Meritxell; Luchaire, François. La Principauté d'Andorre - hier et aujourd'hui (en francès). París: Economica, 1999, p. 81. ISBN 978-2717838725.
- ↑ A.L. «La parròquia que no tenia quart». Diari Bondia Andorra [Andorra la Vella], 12-06-2019 [Consulta: 12 febrer 2020].
- ↑ Duró i Coma, 2011, p. 39.
- ↑ Duró i Coma, 2011, p. 38.
Bibliografia
modifica- Bonales Cortés, Jacinto. Construint fronteres. Història territorial de la vall d'Andorra. Segles XVI a XXI. Andorra: Consell General, 2015. ISBN 978-99920-52-44-0.
- Cavero Muñoz, Pere. «L'administració menor local a Andorra (II): els quarts d'Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria i els veïnats de Canillo». A: Andorra. Anuari socioeconòmic 2005. Escaldes-Engordany: Banca Privada d'Andorra, 2005. ISBN 99920-1-580-2 [Consulta: 14 febrer 2020].
- Duró i Coma, Simó. «El quart». A: L'Administració pública andorrana. Andorra la Vella: Societat Andorrana de Ciències, 2011, p. 37-45 (Setzenes Jornades de la Societat Andorrana de Ciències). DOI 10.2436/15.0110.11.5. ISBN 978-99920-61-11-4 [Consulta: 12 febrer 2020].
- Figuereda, Pere. L'edificació en el dret andorrà. Girona: Universitat de Girona, 2017 [Consulta: 12 febrer 2020].
- Román Martín, Laura. El nou estat andorrà: un estudi jurídic. Sant Julià de Lòria: Institut d'Estudis Andorrans, 1999.