Viquipèdia

Ordino

parròquia d'Andorra

Ordino, antigament Ordíneu,[cal citació] és la tercera, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies d'Andorra. Amb 90 km² n'és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.[1]

Infotaula de geografia políticaOrdino

Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 33′ 18″ N, 1° 31′ 59″ E / 42.555°N,1.5331°E / 42.555; 1.5331
PaísAndorra Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrdino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total5.225 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat58,06 hab./km²
Gentiliciordinenc, ordinenca / ordinès, ordinesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície90 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.298 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Canillo
Lercol
Siguèr
Gestièrs
Ausat
la Massana
Encamp
Aston Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cònsol major Modifica el valor a WikidataJosep Àngel Mortés Pons
• Cònsol menor Modifica el valor a WikidataEva Choy Guiu
Identificador descriptiu
Codi postalAD300 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2AD-05 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webordino.ad Modifica el valor a Wikidata

Geografia Modifica

Amb 85 km² és la segona parròquia més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.

La població, de gentilici ordinencs, era de 5.225 habitants al cens de 2022. Administrativament és gestionada pel Comú d'Ordino.

Entitat de població Habitants (2022)
Ansalonga 49
Arans 226
Cortinada, la 931
Llorts 246
Ordino 3.148
Segudet 58
Serrat, el 236
Sornàs 331

Història Modifica

 
Ordino nevat

Històricament Ordino s'havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l'Areny. El tancament de les fargues a finals del segle xix i l'emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l'expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Cegudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s'ha produït una notable recuperació de la població, amb un cens de 713 h el 1980 i de 778 el 1983.[1]

Política i govern Modifica

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «falten les eleccions de 2019»

Composició del Comú d'Ordino, resultats any 2019 Modifica

Partit Vots % Escons
En comú per Ordino (ACO-DA-Liberals-SDP) 552 44,95% 8
Per Ordino 302 24,59% 1
MOVEMORDINO 281 22,88% 1
TERCERAVIA + INDEPENDENTS 93 7,57% 0
Vots nuls i en blanc 87
Total 1315 100% 10
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini

Llista de cònsols majors Modifica

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a Ordino. Actualment ostenta el títol Josep Àngel Mortés Pons.

Període Cònsol major Partit
1995-1999 Josep Duró Coma[2] Llista independent
1999-2003 Enric Dolsa Font[3] Partit Renovador d'Ordino (PRO)
2003-2007 Enric Dolsa Font[4] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2007-2011 Bonaventura Espot Benazet[5] Acció Comunal d'Ordino (ACO)
2011-2015 Bonaventura Espot Benazet[6] Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2015-2019 Josep Àngel Mortés Pons[7] Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2019- Josep Àngel Mortés Pons En comú per Ordino (ACO-DA-Liberals-SDP)

Cultura Modifica

 
Casa d'Areny-Plandolit al carrer Major

A més de ser el centre industrial històric, Ordino es considera el centre cultural d'Andorra. Aquí es va escriure el Manual Digest (1748), anomenat la "Biblia andorrana", que tracta de la història, el govern i els usos i costums andorrans. L'autor va ser l'ordinenc Antoni Fiter i Rossell.

 
Sant Martí de la Cortinada

Destaquen l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, esmentada l'any 839, amb dues imatges de la Mare de Déu romàniques dels segles xii i xiii i l'església romànica de Sant Martí de la Cortinada, amb pintures murals del segle xii. També les cases pairals Fiter-Riba, on es guarda l'original del Manual Digest, i d'Areny-Plandolit, la família propietària de la Farga de l'Areny, adquirida el 1972 pel Consell General i convertida en museu etnològic, amb un arxiu i una biblioteca amb més de 5 000 volums.[1]

A Ordino es troben el Museu Postal d'Andorra i el Museu de la Miniatura.

La parròquia d'Ordino disposa de nombroses obres d'art contemporani repartides per tot els seu territori.

Davant de l'entrada principal de l'Auditori Nacional hi ha l'escultura “Homenatge a Andorra” de Toshimitsu Imaï.

En l'itinerari de la Ruta del Ferro, podem gaudir de "A casa da terra e do fogo" d'Alberto Carneiro, "La família Jordino" de Rachid Khimoune, "Endless" de Mark Brusse, "Gran carro de ferro i pic2 de Jordi Casamajor, "L’home de ferro talp que camina" de Guy de Rougemont i "Terra, ferro, aigua i foc" de Satoru Satu.

Al costat del jardí botànic del Parc natural de la vall de sorteny, es pot observar l'escultura de l'Estripagecs, un conjunt escultòric format per cinc tòtems de grans dimensions i creat per l‘artista andorrà Pere Moles.

A Arcalis, trobem l'obra “Arcalís 91” de Mauro Staccioli.

Última ossa d'Ordino Modifica

Article principal: Última ossa d'Ordino

A la primera setmana de desembre es representa l'Última ossa d'Ordino, una farsa popular de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa. En la representació fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l'animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulques en les quals aquests es veuen inmersos.[8] Es tracta d'una festa ancestral a les valls andorranes que es va perdre a poc a poc al llarg del segle xx i que només s'ha recuperat a Encamp (dècada de 1950) i a Ordino (1985).[9] Aquestes dues festes de l'ossa estan incloses a l'Inventari general del patrimoni cultural del Govern d'Andorra com a béns immaterials, i s’està tramitant també la seva inclusió en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.[9]

Esport Modifica

El 1983 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d'Arcalís. Avui hi treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d'esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino var ser, fins al 2019, inici i meta de l'Ultra Trail d'Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.

Referències Modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ordino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1995.pdf
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_1999.pdf
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2003.pdf
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2007.pdf
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2011.pdf
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.eleccions.ad/documentacio/anteriors/EC_2015.pdf
  8. ↑ Ysàs Trias, Eloi. Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern (tesi). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2016, p. 137-146. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Quan ens ve a veure l'Ossa, fem festa grossa!». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].

Vegeu també Modifica

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ordino&oldid=32498935»