Ordino

parròquia d'Andorra

Ordino, antigament Ordíneu,[cal citació] és la tercera, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies d'Andorra. Amb 90 km² n'és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaOrdino
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 33′ 18″ N, 1° 31′ 59″ E / 42.555°N,1.5331°E / 42.555; 1.5331
PaísAndorra Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrdino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.440 (2023) Modifica el valor a Wikidata (60,44 hab./km²)
Gentiliciordinenc, ordinenca / ordinès, ordinesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície90 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.298 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cònsol major Modifica el valor a WikidataMaria del Mar Coma
• Cònsol menor Modifica el valor a WikidataEduard Betriu
Identificador descriptiu
Codi postalAD300 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2AD-05 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webordino.ad Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Amb 85 km² és la segona parròquia més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.

La població, de gentilici ordinencs, era de 5.225 habitants al cens de 2022. Administrativament és gestionada pel Comú d'Ordino.

Entitat de població Habitants (2022)
Ansalonga 49
Arans 226
Cortinada, la 931
Llorts 246
Ordino 3.148
Segudet 58
Serrat, el 236
Sornàs 331

Història

modifica
 
Ordino nevat

Històricament Ordino s'havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l'Areny. El tancament de les fargues a finals del segle xix i l'emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l'expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Cegudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s'ha produït una notable recuperació de la població, amb un cens de 713 h el 1980 i de 778 el 1983.[1]

Política i govern

modifica

Composició del Comú d'Ordino, resultats any 2019

modifica
Partit Vots % Escons
En comú per Ordino (ACO-DA-Liberals-SDP) 552 44,95% 8
Per Ordino 302 24,59% 1
MOVEMORDINO 281 22,88% 1
TERCERAVIA + INDEPENDENTS 93 7,57% 0
Vots nuls i en blanc 87
Total 1315 100% 10
Font: http://www.eleccions.ad/escrutini

Llista de cònsols majors

modifica

Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 4 cònsols majors a Ordino. En l’actual mandat (2024-2027) ostenta el càrrec de cònsol major Maria del Mar Coma.

Període Cònsol major Partit
1995-1999 Josep Duró Coma[2] Llista independent
1999-2003 Enric Dolsa Font[3] Partit Renovador d'Ordino (PRO)
2003-2007 Enric Dolsa Font[4] Partit Liberal d'Andorra (PLA)
2007-2011 Bonaventura Espot Benazet[5] Acció Comunal d'Ordino (ACO)
2011-2015 Bonaventura Espot Benazet[6] Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2015-2023 Josep Àngel Mortés Pons[7] Acció Comunal d'Ordino-Demòcrates per Andorra (ACO-DA)
2024-2027 Maria del Mar Coma ACO-DA-Independents-SDP

Cultura

modifica
 
Casa d'Areny-Plandolit al carrer Major

A més de ser el centre industrial històric, Ordino es considera el centre cultural d'Andorra. Aquí es va escriure el Manual Digest (1748), anomenat la "Biblia andorrana", que tracta de la història, el govern i els usos i costums andorrans. L'autor va ser l'ordinenc Antoni Fiter i Rossell.

 
Sant Martí de la Cortinada

Destaquen l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, esmentada l'any 839, amb dues imatges de la Mare de Déu romàniques dels segles xii i xiii i l'església romànica de Sant Martí de la Cortinada, amb pintures murals del segle xii. També les cases pairals Fiter-Riba, on es guarda l'original del Manual Digest, i d'Areny-Plandolit, la família propietària de la Farga de l'Areny, adquirida el 1972 pel Consell General i convertida en museu etnològic, amb un arxiu i una biblioteca amb més de 5 000 volums.[1]

A Ordino es troben el Museu Postal d'Andorra i el Museu de la Miniatura.

La parròquia d'Ordino disposa de nombroses obres d'art contemporani repartides per tot els seu territori.

Davant de l'entrada principal de l'Auditori Nacional hi ha l'escultura Homenatge a Andorra de Toshimitsu Imaï.

En l'itinerari de la Ruta del Ferro, podem gaudir de "A casa da terra e do fogo" d'Alberto Carneiro, "La família Jordino" de Rachid Khimoune, "Endless" de Mark Brusse, "Gran carro de ferro i pic2 de Jordi Casamajor, "L’home de ferro talp que camina" de Guy de Rougemont i "Terra, ferro, aigua i foc" de Satoru Satu.

Al costat del jardí botànic del Parc natural de la vall de sorteny, es pot observar l'escultura de l'Estripagecs, un conjunt escultòric format per cinc tòtems de grans dimensions i creat per l‘artista andorrà Pere Moles.

A Arcalis, trobem l'obra Arcalís 91 de Mauro Staccioli.

Última ossa d'Ordino

modifica

A la primera setmana de desembre es representa l'Última ossa d'Ordino, una farsa popular de teatre i dansa entorn la cacera d'una ossa. En la representació fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l'animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulques en les quals aquests es veuen inmersos.[8] Es tracta d'una festa ancestral a les valls andorranes que es va perdre a poc a poc al llarg del segle xx i que només s'ha recuperat a Encamp (dècada de 1950) i a Ordino (1985).[9] Aquestes dues festes de l'ossa estan incloses a l'Inventari general del patrimoni cultural del Govern d'Andorra com a béns immaterials, i s’està tramitant també la seva inclusió en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.[9]

El 1983 es va inaugurar l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d'Arcalís. Avui hi treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d'esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino var ser, fins al 2019, inici i meta de l'Ultra Trail d'Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordino