Lübeck
Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.
| |||||
| Tipus | gran ciutat, ciutat de la Lliga Hanseàtica, centre regional major, municipi urbà i urban district in Schleswig-Holstein (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Slesvig-Holstein | ||||
| Capital de | |||||
| Conté la subdivisió | Buntekuh Kücknitz Lübeck-Schlutup (en) Lübeck-St. Gertrud (en) Lübeck-St. Lorenz Nord (en) Lübeck-St. Lorenz Süd (en) Moisling (en) St. Jürgen (en) Travemünde centre històric de Lübeck | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 219.044 (2023) (1.022,57 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 214,21 km² | ||||
| Banyat per | Badia de Lübeck, Trave, Canal Elba-Lübeck i Wakenitz | ||||
| Altitud | 13 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Jan Lindenau (2018–) | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 23552–23570 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 4502, 4508 i 451 | ||||
| Codi NUTS | DEF03 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 01003000 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | luebeck.de | ||||
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Centre històric i espai urbà | ||
| Part de | centre històric de Lübeck | ||
| Cronologia | |||
| 2009 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | ||
| Característiques | |||
| Superfície | 81,1 ha zona tampó: 693,8 ha | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Lübeck (Alemanya) | ||
| Format per | Burgkloster - Aegidienstrasse (en) Petrikirche - Dom zu Lübeck (en) Marienkirche, Rathaus, Marktplatz (en) | ||
Patrimoni de la Humanitat  | |||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||
| Data | 1987 (11a Sessió), Criteris PH: (iv) | ||
| Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2009 | ||
| Identificador | 272 | ||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Burgkloster - Aegidienstrasse | |||
| Data | 1987 (11a Sessió) | ||
| Identificador | 272bis-001 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Petrikirche - Dom zu Lübeck | |||
| Data | 1987 (11a Sessió) | ||
| Identificador | 272bis-002 | ||
|
| |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Marienkirche, Rathaus, Marktplatz | |||
| Data | 1987 (11a Sessió) | ||
| Identificador | 272bis-003 | ||
La ciutat vella es troba en una illa en la confluència del riu Wakenitz amb el Trave; els 17 quilòmetres que resten fins a la mar Bàltica són navegables. Nombrosos ponts sobre el Trave i el Wakenitz comuniquen la ciutat vella amb els barris nous. Cap al sud, el canal Elba-Lübeck enllaça la ciutat amb l'Elba.
Lübeck està a tocar del territori del land de Mecklemburg-Pomerània occidental, per la qual cosa fou una ciutat fronterera mentre va existir la República Democràtica Alemanya. Avui és un important port a la mar Bàltica; abans fou la "capital" de la Hansa.
Història
modificaL'any 1358 Lübeck va participar, al costat d'altres ciutats comercials del nord d'Alemanya, en la formació d'una aliança econòmica anomenada lliga Hanseàtica. Des del 1390, va començar l'obra del canal de Stecknitz fins a l'Elba, per al comerç de la sal amb Lüneburg. Juntament amb Hamburg, la seva ciutat bessona, va conduir diversos projectes ambiciosos per afermar-ne el poder comercial. El 1420, junt amb Hamburg, va conquerir la ciutat de Bergedorf i les illes Vierlande (Altengamme, Curslack, Neuengamme i Kirchwerder), que va regentar en condomini fins al 1868. Des del 1448, van temptar de crear una connexió pel canal Alster-Trave, per tal d'evitar la marrada a l'entorn de Dinamarca, el peatge al rei danès i el risc de pirateria. Lübeck i Hamburg van dominar durant un segle i mig el comerç del mar del Nord i del mar Bàltic. Fins a la promulgació de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg el 1937 va ser una ciutat estat lliure. La reorganització administrativa del règim nazi va integrar-la a la província prussiana de Slesvig-Holstein.[1] També va perdre tot els seus territoris exclavats al districte del Ducat de Lauenburg. Slesvig-Holstein va esdevenir després de la Segona Guerra Mundial un estat federal alemany. Lübeck va procedir davant de la cort constitucional (Bundesverfassungsgericht) per recobrar el seu estatut de ciutat estat lliure, però el 1956 va perdre el plet i quedar definitivament dins de Slesvig-Holstein.
Economia
modificaAl sud de la ciutat, s'està planejant de construir un parc científic i tecnològic, on es combinaran docència, investigació i desenvolupament, i s'hi crearà un recinte que conjuminarà habitatge i lloc de treball.
Monuments i llocs d'interès
modifica- El 1987 va ser declarada, la ciutat vella i l'Holstentor, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
- Vells magatzems de sal, on es va rodar part de la cèlebre pel·lícula Nosferatu
- Església de Santa Maria
- La catedral
- L'edifici de l'Ajuntament
- L'Hospital Medieval de l'Esperit Sant
Fills il·lustres
modifica- Willy Brandt (1913–1992), canceller de la República Federal d'Alemanya 1969–1974
- Fritz Bringmann (1918-2011), comunista, resistent contra la dictadura nazi
- Franz A Holly, compositor musical (1747-1783)
- Heinrich Mann, novel·lista (1871-1950)
- Thomas Mann, novel·lista (1875-1955)
Vegeu també
modificaNota
modifica- ↑ Text oficial de la llei Gesetz über Groß-Hamburg und andere Gebietsbereinigungen Arxivat 2018-01-17 a Wayback Machine. Die Verfassungen in Deutschland. (seit 1806), publicació original al Reichsgesetzblatt del 26 de gener de 1937 (alemany)
Enllaços externs
modifica
