13 de desembre
data
| << | Desembre 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden divuit dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Modifica
- Països Catalans
- 1931 - Cornellà de Llobregat: Es funda la Vidrieria de Cornellà Societat Obrera Cooperativa, cooperativa clau en la indústria del vidre a Catalunya i en el desenvolupament fabril de la ciutat.[1]
- 1951 - Barcelona: s'hi celebra clandestinament, a l'interior de la llibreria Catalònia, la primera edició de la Nit de Santa Llúcia.[2]
- 1968 - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany guanya el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.[3]
- 1996 - Barcelona: Un grup d'intel·lectuals creen, al CCCB el Foro Babel amb la intenció d'esdevenir un grup de pressió a favor de l'ús del castellà a Catalunya.
- 2009 - Santa Coloma de Gramenet: Entra en funcionament el primer tram de la línia 9 del metro de Barcelona, la primera línia de metro totalment automàtica de la xarxa i de la península Ibèrica.
- 2009 - Catalunya: Se celebra a 166 municipis una consulta popular sobre la independència de Catalunya amb la pregunta «Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?»).
- Resta del món
- 1474 - Segòvia, Espanya: Isabel de Castella és proclamada reina de Castella.
- 1545 - Trento, Itàlia: S'inicia el Concili de Trento.
- 1819 - Alabama, EUA: Es funda el Comtat de Jefferson d'Alabama.
- 1913 - París, França: el Museu del Louvre recupera el quadre de Leonardo da Vinci La Gioconda, robada l'agost de 1911.
- 1974 - Malta esdevé una república.
- 1977 - Es publica la cançó Stayin' Alive.
- 1981 - Nova York, EUA: Javier Pérez de Cuéllar és escollit Secretari General de les Nacions Unides.
- 1996 - Nova York, EUA: Kofi Annan és escollit Secretari General de les Nacions Unides.
- 2001 - Índia: militars armat realitzen un cop d'estat fallit al parlament d'aquest país asiàtic.
- 2003 - Tikrit, Iraq: Saddam Hussein és capturat per tropes nord-americanes.
- 2012 - País Basc: Iñigo Urkullu, del PNB, és nomenat Lehendakari del Govern Basc i Euskadi.
Informàtica Modifica
- El 2013 —ara fa 9 anys— Valve llançà el sistema operatiu SteamOS, orientat al joc en la plataforma Steam.[4]
Naixements Modifica
- Països Catalans
- 1798 - Mataró: Jaume Isern i Colomer, organista, pedagog i compositor mataroní.
- 1835 - Puigcerdà: inscripció al registre de la parròquia de Pere Borrell del Caso, pintor.
- 1840 - Artés, Bages: Frederic Faura i Prat, meteoròleg i eclesiàstic català.
- 1859 - Sabadell: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.[5]
- 1868 - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
- 1886 - Solsona: Tomàs Boix i Soler, pintor català.
- 1895 - Súria: Salvador Perarnau i Canal, poeta i Mestre en Gai Saber.
- 1876 - Barcelona: Ricard Canals i Llambí va ésser un pintor, dibuixant i gravador català.
- 1918 - Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana, filla d'Antoni Rovira i Virgili.
- 1923 - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- 1937 - Badalona: Josep Lluís i Cortés, jugador i entrenador de bàsquet.
- 1959 - Moià: Marcel·lí Antúnez Roca, artista català.
- 1965 - Alacant: Genoveva Reig Ribelles, empresària i política valenciana.[6]
- 1987 - Barcelona: Berta Velasco Casals, jugadora de futbol sala catalana.[7]
- Resta del món
- 1521 - Grottammare, Itàlia: Felice Peretti di Montalto seria conegut com el Papa Sixt V[8]
- 1588 - Roma: Catherine de Vivonne, amfitriona del primer saló literari parisenc, a l'Hôtel de Rambouillet (m. 1665).[9]
- 1778 - Reisling: Johann Christian Markwort, tenor i escriptor musical alemany.
- 1826 - Bolonyaː Carolina Rosati, ballarina italiana (m. 1905).[10]
- 1871 - Victoria, Canadàː Emily Carr, pintora i escriptora canadenca (m. 1945).[11]
- 1886 - Guanajuato, Mèxic: Diego Rivera, pintor mexicà.[12]
- 1893 - Codaesti, província de Vasluiː Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (m.1960).[13]
- 1877 - Saint-Chamond, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
- 1900 - Richmond (Indiana), Estats Units d'Amèrica: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
- 1911 - Skedsmo, Noruega: Trygve Haavelmo, economista noruec. Premi Nobel d'Economia de l'any 1989 (m. 1999).
- 1915 - Los Gatos, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald, novel·lista canadenc-estatunidenc.
- 1920 - Nova York, Nova York (EUA): George P. Shultz, economista, empresari i polític nord-americà, Secretari d'Estat durant la presidència de Ronald Reagan.
- 1923 - Indianapolis, Indiana (EUA): Philip Warren Anderson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1977.
- 1928 - Madrid, Espanya: Natividad Macho Álvarez, més coneguda pel seu nom artístic, Nati Mistral, actriu i cantant espanyola.[14]
- 1929 - Toronto, Ontàrio, Canadà: Christopher Plummer, actor canadenc (m. 2021).
- 1935 - Madrid: Lidia Falcón, advocada i periodista, dinamitzadora i activista des dels anys seixanta de la causa feminista.[15]
- 1945 - Morelia, Mèxic: Ludivina García Arias, historiadora i política socialista espanyola, filla d'exiliats de la guerra civil.[16]
- 1952 - Campbon (França): Jean Rouaud, escriptor i periodista francès, Premi Goncourt 1990.[17]
- 1957 - Brooklyn, Nova York (EUA): Steve Buscemi, actor estatunidenc de cinema i televisió.
- 1960 - Lefkoşa: Sibel Siber, política turcoxipriota, la primera dona Primera Ministra de la República Turca de Xipre del Nord.[18]
- 1965 - Madrid: María Dolores de Cospedal García, jurista i política espanyola.[19]
- 1970 - Kirchdorf an der Krems, Àustria: Gerlinde Kaltenbrunner, alpinista austríaca que ha fet els 14 cims de 8.000 m. del món.[20]
- 1981 - Sant Sebastià, País Bascː Jule Goikoetxea Mentxaka, filòsofa política, escriptora i activista feminista basca.[21]
- 1989 - Reading, Pensilvània, EUA: Taylor Swift, cantant i actriu Estatunidenca.
Necrològiques Modifica
- Països Catalans
- 1853 - Torrelodones, Madrid: Antoni Maura, polític espanyol.
- 1924 - Barcelonaː Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle xix.[22]
- 2006 - València: Olga Poliakoff, ballarina i coreògrafa valenciana (n. 1921).[23]
- 2012 - València: Andreu Alfaro, escultor relacionat amb el Grup Parpalló (n. 1929).
- 2014 - Barcelona: Joan Barril i Cuixart, escriptor i periodista català (n. 1952).
- 2020 - La Floresta, Sant Cugat del Vallèsː Josep Pla-Narbona, pintor, dibuixant, escultor i dissenyador gràfic (n. 1928).[24]
- Resta del món
- 1204, Fosfat, Egipte: rabí Moisès ben Maimon, Maimònides, teòleg jueu.
- 1302 - Lieja, Principat de Lieja: Adolf II de Waldeck, príncep-bisbe.
- 1466 - Florència, República de Florència: Donatello, pintor italià.[25]
- 1574 - Istanbul, Imperi Otomà: Selim II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins al 1574.
- 1641 - Moulins, Alier: Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, religiosa i santa francesa, fundadora de l'Orde de la Visitació (n. 1572).[26]
- 1812 - Viena: Marianne von Martínez, compositora, pianista i cantant austríaca (n. 1744).[27]
- 1813 - Pequín (Xina): Louis Antoine de Poirot fou un jesuïta francès, pintor, missioner a la Xina (n. 1735)
- 1822 - Viena: Franz Xaver Gebauer, compositor, professor, mestre de capella i director de cors.
- 1870 - Gènova (Itàlia): Pascual Madoz Ibáñez, polític liberal espanyol (n. 1806).
- 1930 - Graz, Àustria: Fritz Pregl, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1923 (n. 1869).
- 1935 - Lió, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (n. 1871).
- 1944 - Neuilly-sur-Seine, França: Vassili Kandinski, pintor rus (n. 1866).
- 1946 - Alacant, Espanya: María Espinosa de los Monteros, activista, feminista i política (n. 1875)
- 1955 - Lisboa (Portugal): António Egas Moniz, neuròleg portuguès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1949 (n. 1874).
- 1959 - Copenhaguen, Dinamarcaː Ingrid Vang Nyman, il·lustradora danesa, autora dels dibuixos originals de Pippi Långstrump (n. 1916).[28]
- 1971 - París, França: Dita Parlo, actriu cinematogràfica.
- 1996 - Beijing (Xina): Cao Yu (xinès tradicional: 曹禺, xinès simplificat: 曹禺, pinyin: Cáo Yǔ),escriptor xinès contemporani, al que s'ha considerat com el millor dramaturg en llengua xinesa del segle xx (n. 1910).[29]
- 2006:
- Anvers, Bèlgica: Robert Long, cantautor.
- Oakland, Califòrnia (EUA): Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.
- 2009:
- París, França: Dominique Zardi, actor francès.
- Belmont, Massachusetts (EUA): Paul Samuelson, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1970 (n. 1915).
- 2021 - Madrid: Verónica Forqué, actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya (n. 1955).[30]
Festes i commemoracions Modifica
- Festa local de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme
- Nit de Santa Llúcia
- Santoral:
- Santa Llúcia, verge i màrtir;
- sant Antíoc de Sulcis, màrtir;
- Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc, màrtirs;
- Judoc de Dumnònia, rei i eremita;
- venerable Jerònima Llobet;
- Vakhtang I Gorgasal, rei (data del calendari julià: correspon al 30 de novembre gregorià, només a l'Església Ortodoxa Georgiana);
- Dosoftei, bisbe (només a l'Església Ortodoxa Romanesa).
Referències Modifica
- ↑ Garau Rolandi, Miguel. Entre la utopía y la supervivencia: El desarrollo y la diversidad de las cooperativas de producción y trabajo en la Catalunya urbana e industrial (1864-1936) (
PDF) (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015 [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Primera edició de la Nit de Santa Llúcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ Sean Hollister. «SteamOS will be available to download on December 13th» (en anglés). The Verge, 11-12-2013. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Sumario 'Los Genoveses'. Plan zonal de gestión de residuos zona XVII» p. 104. Ministerio del Interior. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Berta Velasco Casals | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ (castellà) Richard Mackenney, La Europa del siglo XVI, p.15
- ↑ Cagiano, Letizia Norci «Note sur les origines romaines de Madame de Rambouillet». Revue d’Histoire Littéraire de La France, vol. 113, no. 1, 2013, pp. 123–134 [Consulta: setembre 2022].
- ↑ Salas, Roger. «Acerca del ballet "El Corsario" (III)» (en castellà). El País, 23-04-2014. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Andrea Kettenmann, Diego Rivera, 1886-1957: a revolutionary spirit in modern art, p.7. 8 o 13 de desembre (anglès)
- ↑ «Ana Pauker | Jewish Women's Archive». [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Nati Mistral | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Lidia Falcón O’Neill | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ «Auteurs français contemporains (0 à R) - aLaLettre». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «KKTC’ye 2 aylığına kadın başbakan». Hürriyet, 12-06-2013. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «María Dolores de Cospedal, de jefa del partido a ministra de Defensa» (en castellà), 03-11-2016. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Pletcher, Kenneth. «Gerlinde Kaltenbrunner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Jule Goikoetxea» (en basc). Literaturaren zubitegia. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i realitat. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 124 i 125. ISBN 978-84-7826-661-6.
- ↑ «Fallece a los 85 años la coreógrafa valenciana Olga Poliakoff». EuropaPress, 14-12-2006 [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ «Ha mort l'artista Josep Pla-Narbona». Vilaweb, 13-12-2020 [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Sainte Jeanne Françoise Frémiot de Chantal...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ Beer, Anna R. Armonías y suaves cantos: las mujeres olvidadas de la música clásica. Barcelona: Acantilado, abril de 2019. ISBN 978-84-17346-61-4.
- ↑ Ehriander, Helene. «Ingrid Vang Nyman». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon (skbl), 08-03-2018. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Molas, Laura Serra, Sílvia Marimon. «Troben morta a casa seva l'actriu Verónica Forqué», 13-12-2021. [Consulta: 14 desembre 2021].
