Viquipèdia

Jaume Fabre i Fornaguera

periodista i historiador espanyol
Aquest article tracta sobre el periodista i historiador actual. Si cerqueu l'arquitecte del segle XIV, vegeu «Jaume Fabre».

Jaume Fabre i Fornaguera (Barcelona, 23 de setembre de 1948) és un periodista i historiador català.

Infotaula de personaJaume Fabre i Fornaguera
Biografia
Naixement23 setembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, periodisme, història del periodisme, escriptura creativa i professional i comunicació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriptor, periodista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata

Exerceix el periodisme en la premsa escrita. Ha publicat més de mig centenar de llibres d'història urbana, de la vida quotidiana i de les institucions, i estudis sobre comunicació, la meitat d'ells, en col·laboració amb el periodista Josep Maria Huertas Claveria.[1] La seva obra conjunta Tots els barris de Barcelona és un llibre de referència en l'àmbit de la historiografia dels barris de Barcelona.[2]

Biografia modifica

Formació acadèmica modifica

Fabre estudià Periodisme a l'Escola de l'Església de Barcelona (1966-1969) i obtingué el títol a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid el 1969. Posteriorment, feu cursos de Ciències Socials[3] a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (1970-1971), l'Escola Oficial de Graduats Socials de Barcelona (1972) i l'École Pratique des Hautes Études de París (1973).[4]

A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es llicencià en Filosofia i Lletres (Història) (1978) i Ciències de la Informació (1982), amb el treball «La població barcelonesa del 1939 a través de La Vanguardia Espanyola». El 2002, també a la UAB, obtingué el títol de doctor en Història Contemporània[1] amb la qualificació més alta, gràcies a la tesi «La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar».[4]

Gaudí de diverses beques amb les quals pogué completar la seva formació.[4] Dues d'elles, de la Fundació Jaume Bofill: la primera, de 1976 a 1978, per a dur a terme un estudi sobre els moviments urbans als barris de Barcelona i, la segona, de 1980 a 1981, per a fer la tesina de la llicenciatura en Ciències de la Informació. El 1980, n'obtingué una de la Fundació Internacional d'Estudis Històrics i Socials (FIHES), per a fer dos programes d'història oral, un sobre la història del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i l'altre sobre les condicions de treball en la fàbrica tèxtil L'Espanya Industrial de Barcelona. Òmnium Cultural el becà el 1981 per a estudiar els canvis de nom dels carrers de Barcelona al llarg de la història.

Trajectòria professional modifica

Fabre començà a treballar de periodista al diari El Correo Catalán, on es va estar fins al 1976. En aquella època va participar en altres projectes periodístics: fou membre de la redacció de Barcelona de la revista Cuadernos para el diálogo (1969-1971); dirigí la revista Oriflama (1971-1974); fou director de Ràdio La Veu de l'Assemblea de Catalunya (1972-1973) i membre de l'equip de redacció a Barcelona de la revista Presència (1974). Durant el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), s'encarregà de l'àmbit dels Mitjans de Comunicació i formà part del Secretariat Cultural.[4]

Treballà al diari Avui de 1976 a 1978, any en què fou alhora redactor del primer telediari en català del migdia, Crònica, a Televisió Espanyola. També el 1978, i fins al 1980, fou cap de secció de Cultura i responsable de la pàgina setmanal en català del diari Tele/eXpres.[4]

El 1980, obtingué una plaça de professor numerari d'institut en concurs d'oposició lliure i realitzà aquesta feina en diversos centres.[4]

Del 1982 al 1985, fou sotsdirector d'El Punt, diari on es publicà, per lliuraments, entre 1984 i 1987, la seva obra Tots els carrers de Girona.[3] Quan ho deixà, fou redactor de la Revista de Girona i director dels Quaderns de la Revista de Girona (1985-1989), creats per ell mateix i dedicats a temes de geografia i història. També fundà i dirigí, de 1987 a 1990, els Quaderns d'Història de Girona. Llavors començà a col·laborar a El Periódico de Catalunya com a crític literari (1985-2002) i fou cap de redacció del Diari de Barcelona (1986-1988).[4]

Director de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Capçalera, del 1989 al 2000, el 2001 començà a col·laborar habitualment al diari La Vanguardia.[4] Fabre també ha escrit al llarg de la seva carrera al diari Hoja del Lunes i a les revistes Arreu, L'Avenç, Barcelona 10, Destino, L'Esplai, Primera Plana, Serra d'Or, Signo, Tele-Estel i La Veu del Carrer.[3]

Fou professor associat d'Història del Periodisme en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB del curs 1992-1993 al 2001-2002.[4]

El 2008 li fou atorgat el premi Memorial Francesc Candel en reconeixement a la seva trajectòria.[4]

Llibres publicats modifica

En paral·lel a la seva tasca periodística i d'investigació històrica en diaris i revistes, Fabre ha publicat un gran nombre de llibres, d'entre els quals destaquen els escrits mà a mà amb el periodista Josep Maria Huertas. Sobresurten, per la seva repercussió social, els vuit volums de Tots els barris de Barcelona, publicats entre 1976 i 1977 i posteriorment reeditats.[4] Diversos volums foren escrits amb Huertas a la presó, condemnat per haver dit en un reportatge publicat a Tele/eXpres que alguns meublés de Barcelona eren regentats per viudes de militars.[5] Huertas, des de la presó Model, i Fabre, a peu del carrer,[6] redactaren una obra bàsica de la bibliografia barcelonina.[2]

De Fabre destaquen dues obres més:[7] Barcelona: la construcció d'una ciutat, de la qual s'han fet diverses edicions; i Artpublic, el web d'art públic de l'Ajuntament de Barcelona, el millor catàleg de les escultures de la ciutat a l'aire lliure,[2] per al qual ha investigat unes 3.000 peces d'escultura als carrers i places i en façanes d'edificis, i del que se'n va fer, el 2009, una primera edició en paper (Art públic de Barcelona). El projecte el van iniciar tots dos periodistes l'any 2000, i Fabre ha seguit treballant-hi després de la mort del seu company l'any 2007.

Altres títols importants signats conjuntament per Fabre i Huertas són Vint anys de resistència a Catalunya, Carrers de Barcelona: com han evolucionat els seus noms, Monuments de Barcelona, Diàlegs a Barcelona, Els barris de Barcelona -una actualització, en quatre volums, de Tots els barris de Barcelona-, Burgesa i revolucionària: la Barcelona del segle XX i Barcelona, memòria d'un segle.[4]

Pel que fa a la producció de Fabre en solitari, al seu primer llibre, Los catalanes[8] (1979), seguiren d'altres de cultura popular o història de Barcelona o Girona: El carnestoltes de Barcelona, Girona, entre 4 rius, Guia d'escultures al carrer, Guia del viatger i Periodistes uniformats: diaris barcelonins dels anys 40: la represa i la repressió. El 2003, publicà la seva tesi doctoral: Els que es van quedar: 1939: Barcelona, ciutat ocupada.[4]

Fabre és també autor de nombrosos capítols publicats en llibres col·lectius, el primer dels quals fou a 21 d'entre nosaltres (1967).[9]

Obra modifica

L'obra de Fabre es troba en les publicacions periòdiques en les quals ha escrit i, sobretot, en els llibres que ha publicat:[8][9][3][4]

  • Diversos autors. 21 d'entre nosaltres/21 suma y sigue. Nova Terra, 1967. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Martí Gómez, Josep. El Montjuïc del segle xx. Pòrtic, 1969. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Tots els barris de Barcelona (vuit volums). Barcelona: Edicions 62, 1976-1977 (2ª ed. 1980). ISBN 978-84-297-1180-6. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Ribas, Antoni. Vint anys de resistència a Catalunya. Barcelona: Edicions La Magrana, 1978. ISBN 978-84-7410-036-5. 
  • Fabre, Jaume. Los catalanes. Epidauro Ediciones Limitadas, 1979 (¿Quiénes somos?). ISBN 978-84-85309-08-5. 
  • Fabre, Jaume. El carnaval de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 1980. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Encinas, Pepe [et al.].. Carrers de Barcelona: com han evolucionat els seus noms/Calles de Barcelona. Cómo han evolucionado sus nombres (en català i en castellà). Barcelona: Edhasa, 1982. ISBN 978-84-350-0369-8 (català) 978-84-350-0370-4 (castellà). 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Cruanyes, Pep [ed]. Històries i llegendes de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1984. ISBN 978-84-297-2143-0. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Bohigas, Pere [et al.].. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 978-84-85905-21-8. 
  • Fabre, Jaume. Tots els carrers de Girona (publicat per lliuraments). 1984-1987: El Punt Diari. 
  • Fabre, Jaume. Guia d'escultures als carrers de Girona. Girona: Ajuntament, 1985. 
  • Fabre, Jaume. Com s'ha format Girona. Girona: Ajuntament-Caixa de Girona, 1986. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Febrés, Xavier. Diàlegs a Barcelona: J. M. Huertas Claveria-Jaume Fabre. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986. ISBN 978-84-7609-092-3. 
  • Fabre, Jaume. Girona, entre 4 rius. Girona: Ajuntament de Girona, 1986 (3ª ed. 1991). ISBN 978-84-505-4365-0 (1ª ed.) 978-84-86837-00-6 (3ª ed.). 
  • Fabre, Jaume. Jardins del barri vell. Girona: Ajuntament, 1986. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «Crónica d'una suburbialització». A: Barcelona: gènesi i consolidació del fet metropolità. Barcelona: L'Avenç, 1987. ISBN 978-84-85905-37-9. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Barcelona: la construcció d'una ciutat. Barcelona: Publicaciones de Barcelona, 1988. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Barcelona: la construcció d'una ciutat. Barcelona: Plaza & Janés Editores, 1989. ISBN 978-84-01-60796-7. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Tatjer, Mercè. Descubrir Ciutat Vella: 14 itinerarios urbanos. El Periódico de Catalunya, 1990. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Alós, Ernest. La Barcelona del 93 (en català i en castellà). Barcelona: L'Avenç, 1990 (en castellà, 1991). ISBN 978-84-85905-72-0 (català) 978-84-85905-73-7 (castellà). 
  • Fabre, Jaume. Mig segle del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1990. 
  • Fabre, Jaume. Història del fotoperiodisme a Catalunya, 1885-1976 (catàleg d'exposició). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1990. ISBN 978-84-7609-346-2. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Barcelona, vint segles/Barcelona, veinte siglos (en català i en castellà). Barcelona: Lunwerg, 1991. ISBN 978-84-7782-165-6 (català) 978-84-7782-164-9 (castellà). 
  • Fabre, Jaume. Guia del viatger, 1991. 
  • Fabre, Jaume. Guia d'escultures al carrer: itineraris a peu i en cotxe. Girona: Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 978-84-86837-21-1. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: Edicions La Campana, 1991 (2ª ed. 1992). ISBN 978-84-86491-60-4. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Nou Barris, la penúltima Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1991. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Vilaseró, Manuel. Sant Andreu. Ajuntament de Barcelona, 1991 (Quaderns de districte, 9. Separata de Barcelona Metrópolis Mediterránea). 
  • Fabre, Jaume. Barcelona (en castellà i en anglès). Lleó: Editorial Everest, 1992. ISBN 978-84-241-4093-9 (castellà) 978-84-241-3918-6 (anglès). 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «Un món a la muntanya de Montjuïc»; «El Poblenou, de la revolució industrial a la reforma olímpica»; «La Vall d'Hebron, del Gòtic al premi FAD»; «La Diagonal, un carrer fet a batzegades». A: Barcelona olímpica: la ciutat renovada. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1992. ISBN 978-84-87342-72-1. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Obiols, Salvador. Catalunya, imatges d'un temps: 1900-1936. Madrid: Espasa-Calpe, 1992. ISBN 978-84-239-4320-3. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Miserachs, Xavier. Cent anys de vida quotidiana a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1993. ISBN 978-84-297-3707-3. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Els presidents de la Junta d'Obres del Port de Barcelona/Los presidentes de la Junta de Obras del Puerto de Barcelona (en català i en castellà). Barcelona: Lunwerg, 1993. ISBN 978-84-7782-254-7 (català) 978-84-7782-255-4 (castellà). 
  • Fabre, Jaume. Girona (en castellà). Lleó: Editorial Everest, 1993. ISBN 978-84-241-3911-7. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «El transport urbà a Barcelona al segle xix». A: Barcelona i el ferrocarril. Barcelona: L'Avenç, 1994. ISBN 978-84-88839-01-5. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «La imatge de la ciutat als anys del franquisme». A: Retrat de Barcelona (volum II). CCCB/Institut Municipal d'Història, 1995. 
  • Fabre, Jaume. Periodistes uniformats: diaris barcelonins dels anys 40: la represa i la repressió. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1996. ISBN 978-84-920289-2-4. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Els barris de Barcelona (quatre volums). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2000. ISBN 978-84-297-1180-6. 
  • Fabre, Jaume; Andreu, Marc; Huertas, Josep Maria [et al.].. La ciutat transportada. Barcelona: Transports Metropolitans de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-605-6834-6. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «Els mitjans de comunicació». A: Història de la cultura Catalana (volum X). Barcelona: Edicions 62, 1998. 
  • Fabre, Jaume; Colita; Huertas, Josep Maria. Retrat de Sant Andreu, 1990-1998. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998. ISBN 978-84-7609-874-5. 
  • Fabre, Jaume; Sebastià, Inma. Costa Brava y Girona (en castellà). Lleó: Editorial Everest, 1999. ISBN 978-84-241-4096-0. 
  • Fabre, Jaume [ed.]. Periodistes sota censura. De la fi de la Guerra Civil a la Llei de Premsa. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1999. ISBN 978-84-930384-2-3. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Burgesa i revolucionària: la Barcelona del segle xx. Barcelona: La Flor del Vent, 2000. ISBN 978-84-89644-48-9. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Barcelona, memòria d'un segle/Barcelona, memoria de un siglo (en català i en castellà). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001. ISBN 978-84-7609-939-1 (català) 978-84-7609-750-2 (castellà). 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Encinas, Pepe. Com ens divertíem, com ens divertim. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 978-84-297-5166-6. 
  • Fabre, Jaume. Els que es van quedar: 1939: Barcelona, ciutat ocupada. Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 2003. ISBN 978-84-8415-538-6. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Artpublic. Ajuntament de Barcelona/Universitat de Barcelona, 2004. 
  • Fabre, Jaume; Alberch, Ramon. Guia de patis de Girona. Curbet Comunicació Gràfica, 2004. ISBN 978-84-95483-82-9. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. «De l'enderrocament de les muralles al Fòrum 2004». A: Barcelona, XXI segles. Barcelona: Lunwerg, 2005. ISBN 978-84-9785-191-6. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Huertas, Guillem. La Catalunya dels seixanta/La Cataluña de los sesenta (en català i en castellà). Barcelona: Angle Editorial, 2006. ISBN 978-84-96521-41-4 (català) 978-84-96521-42-1 (castellà). 
  • Fabre, Jaume; Febrés, Xavier. Alberto Puig Palau: vida, secreto y fiesta de “tío Alberto” (en castellà). Madrid: La Esfera de los Libros, 2007. ISBN 978-84-9734-605-4. 
  • Fabre, Jaume. Fotoperiodisme a Catalunya, 1976-2000 (catàleg d'exposició). Ajuntament de Barcelona, 2007. ISBN 978-84-9850-064-6. 
  • Fabre, Jaume. La presó també era a fora. Barcelona: Ara Llibres, 2007. ISBN 978-84-96767-25-6. 
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria. Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 
  • Fabre, Jaume. «Investigadors i divulgadors: el barcelonisme, història i anècdota durant el primer franquisme». A: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-9850-553-5. 
  • Fabre, Jaume. «La imatge gris de la Barcelona de postguerra». A: Barcelona, la metròpoli en l'era de la fotografia, 1860-2004. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016. ISBN 978-84-9850-852-9. 
  • Fabre, Jaume. «Quan es feia barcelonisme». A: Destinació BCN, història del turisme a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016. ISBN 978-84-16547-02-9. 
  • Fabre, Jaume. CAU, quan el PSUC era més que un partit. Barcelona: Clariana edicions i Viena edicions, 2017. ISBN 978-84-8330-954-4. 
  • Fabre, Jaume. Periodistes, malgrat tot, la dificultat d'informar sota el franquisme a Barcelona: Resistents, possibilistes i col·laboracionistes. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017. ISBN 978-84-9156-013-5. 
  • Fabre, Jaume. Cròniques del fang. Quan els diaris van donar veu als barris. Barcelona 1966-1983. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2022. ISBN 978-84-9156-419-5. 

Premis modifica

  • Premi Memorial Francesc Candel de la Fundació Paco Candel (2008)[10]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Ros, Carme. «Jaume Fabre». Index d'Autors i Autores. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 30 desembre 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ibáñez, M. Eugenia «Barcelona, una pasión correspondida» (en castellà). La Veu del Carrer. Favb [Barcelona], núm. 101, març-abril 2007, p. 6. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 30 desembre 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Fabre Fornaguera, Jaume». Qui és qui. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Ferrer i Roca, Joaquim. Jaume Fabre i Fornaguera: en la millor continuïtat del periodisme català. Barcelona: Editorial Rúbrica-Fundació Paco Candel, 2010 (Fulls candelians, 1). ISBN 978-84-96986-09-1 [Consulta: 30 desembre 2011].  Arxivat 2013-01-02 a Wayback Machine.
  5. ↑ Ferrer i Roca, Joaquim. «Josep Maria Huertas i Claveria: el periodisme i la història com un servei al poble». Barcelona: Editorial Rúbrica-Fundació Paco Candel, 2010 (Fulls candelians, 2). ISBN 978-84-96986-10-7 [Consulta: 30 desembre 2011].  Arxivat 2013-01-02 a Wayback Machine.
  6. ↑ Moral, Alberto. «Jaume Fabre: "Sempre va mantenir el seu esperit lluitador"». Josep Maria Huertas: obra periodística. Universitat Pompeu Fabra, 2007-2008. [Consulta: 30 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Andreu, Marc «Jaume Fabre: "Huertas va inventar el barcelonisme de la gent"». La Veu del Carrer. Favb [Barcelona], núm. 101, març-abril 2007, pp. 14-15. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 30 desembre 2011].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Bases de datos del ISBN» (en castellà). Gobierno de España, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 30 desembre 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Biblioteca Huertas». Memorial Josep Maria Huertas. [Consulta: 30 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, premiats amb el Memorial Francesc Candel». Col·legi de Periodistes de Catalunya, 08-01-2009. [Consulta: 30 desembre 2011].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Fabre_i_Fornaguera&oldid=33384070»