Obre el menú principal

Jean Rouaud (Campbon, Loire-Atlantique - França- 1952), escriptor i periodista francès. Premi Goncourt 1990. .

Infotaula de personaJean Rouaud
Biografia
Naixement 13 desembre 1952 (66 anys)
Campbon
Formació Universitat de Nantes
Activitat
Ocupació Escriptor, novel·lista, assagista i columnista
Ocupador Presse-Océan Tradueix
L'Humanité
Obra
Obres destacables
Premis

Musicbrainz: 83817aa6-ac73-400d-bca0-370cf80d1605
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 13 de desembre de 1952 a Campbon (França).[1] El seu pare va morir el dia de Sant Esteve de l'any 1963, quan Jean tenia 11 anys. Va entrar becat a l'escola Saint-Louis de Saint Nazaire i el 1974 va obtenir la llicenciatura de lletres a la Facultat de Nantes.[2]

Sempre ha desenvolupat una activitat polifacètica, com encarregat d'una benzinera, venedor d'enciclopèdies mèdiques; ha escrit cançons per Johnny Halliday i Juliette Greco. Ha realitzat documentals, escrit obres teatrals, ha gravat un disc[3] i l'any 2007 va escriure el text del "comic" "Moby Dick" amb ilustracions de Dennis Desprez.[1]

A París va treballar en una llibreria i va tenir un quiosc de diaris a la rue de Flandres,[1] i durant molt de temps va estar emmarcat en la imatge "del quiosquer que ha guanyat el Goncourt".[3]

L'any 200 va presidir el jurat del Premi del Llibre Inter.

Paral·lelament a l'activitat com a escriptor publica articles a "Liberation" i al diari suís "Le Temps".[1]

ObresModifica

Autobiografies familiarsModifica

  • 1990: Les Champs d'honneur. Premi Goncourt 1990. Traducció al català de Gemma Rosell. Ed. Proa 1991-
  • 1993: Des hommes illustres.
  • 1996: Le Monde à peu près
  • 1998: Pour vos cadeaux.
  • 1999: Sur la scène comme au ciel.
  • 2011: Comment gagner sa vie honnêtement (la Vie poétique, 1).
  • 2012: Une façon de chanter (la Vie poétique, 2).
  • 2014: Un peu la guerre (la Vie poétique, 3).
  • 2015: Être un écrivain (la Vie poétique, 4).

AssaigModifica

  • 1999: Cadou Loire-Intérieure.
  • 2001: Les Corps infinis.
  • 2007: Préhistoires.
  • 2009: Souvenirs de mon oncle.
  • 2013: Manifestation de notre désintérêt.
  • 2015: Misère du roman.
  • 2016: Tout paradis n’est pas perdu.

Llibres il·lustratsModifica

  • 1999: Carnac ou le Prince des lignes.
  • 2002: La Belle au lézard dans un cadre doré.
  • 2005: Adaptació de "Les Champs d'honneur" en format de "comic", amb il·lustracions de Denis Deprez.

AltresModifica

  • 1997:Les Très Riches Heures (teatre)
  • 1998: Le Paléo-circus.
  • 2001: La Désincarnation i Régional et drôle.
  • 2004: L'Invention de l'auteur.
  • 2006: L'Imitation du bonheur i La Fuite en Chine (teatre)
  • 2008: La Fiancée juive.
  • 2009: La Femme promise.
  • 2010: Évangile (selon moi).
  • 2014: Éclats de 14.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biographie de Jean Rouaud» (en francès). [Consulta: 2016].
  2. «Les auteurs contemporaines (O à R)» (en francès). [Consulta: 2016].
  3. 3,0 3,1 Aïssaoui, Mohamed. «Jean Rouaud, le touche-à-tout littéraire» (en francès), 10-01-2016. [Consulta: 2016].