Verónica Forqué Vázquez-Vigo

actriu espanyola
(S'ha redirigit des de: Verónica Forqué)

Verónica Forqué Vázquez-Vigo (Madrid, 1 de desembre de 1955 Madrid, 13 de desembre de 2021)[1] fou una actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya.[2]

Infotaula de personaVerónica Forqué Vázquez-Vigo
Pregón de "La Noche de los Teatros" (46785085594) (cropped).jpg
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuicide by asphyxiation (en) Tradueix i causes naturals Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Color de cabellsPèl-roig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –  2021 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Iborra (1981–2014), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé María Forqué Modifica el valor a Wikidata  i Carmen Vázquez-Vigo Modifica el valor a Wikidata
GermansÁlvaro Forqué Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0286579 Allocine: 6307 Allmovie: p24321 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fou filla del director i productor José María Forqué i de l'escriptora argentina Carmen Vázquez-Vigo,[3] germana del director Álvaro Forqué (1953-2014) i neta del músic i compositor José Vázquez Vigo. Estudià Art dramàtic i inicià la carrera de Psicologia, aquesta última mai acabada. En el món del cinema, però, s'inicià treballant en pel·lícules del seu pare a inicis dels anys 1970, fins a arribar a convertir-se en una actriu de comèdia durant els any 1980, període en el qual aconseguí diversos Premis Goya.[3]

El gran salt en la carrera cinematogràfica es produí quan Pedro Almodóvar la posà en el paper de l'entranyable Cristal a la pel·lícula ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984). Al llarg de la seva carrera treballà amb Fernando Trueba a Sé infiel y no mires con quién i El año de las luces, pel·lícula per la qual obtingué un Goya com a actriu secundària. La seva amistat amb Fernando Colomo es traduí en dues comèdies de gran èxit Bajarse al moro i La vida alegre, que li proporcionaren el seu primer Goya com a actriu protagonista el mateix any que guanyà un segon Goya com a actriu de repartiment per Moros y cristianos, de Luis García Berlanga.[4] A principis dels anys 1990 començà la seva col·laboració amb Manuel Gómez Pereira a les comèdies Salsa rosa o ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, col·laboració que es repetí el 2005 amb Reinas. El 1993 obtingué un quart Goya pel seu paper protagonista a Kika, de Pedro Almodóvar, amb qui havia treballat anteriorment a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Matador.[4]

També a la televisió guanyà gran popularitat, en sèries com Ramón y Cajal (1982), El jardín de Venus (1983), Platos rotos (1988), Eva y Adán, agencia matrimonial (1990-1991) i Pepa y Pepe (1995). Entre 2014 i 2015 participà a la vuitena temporada de la sèrie de ficció La que se avecina, interpretant al personatge secundari de Teresa Sáenz de Tejada (alcaldessa).[4]

De la seva trajectòria en teatre, destacà el paper de Carmina a la primera representació de l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela! (1986). Altres obres importants en les quals participà foren: Sublime decisión (1984), Bajarse al moro (1985) –formant part també de la versió cinematogràfica de Fernando Colomo–, Doña Rosita la soltera (2004), La abeja reina (2009) i Shirley Valentine (2011). Com a directora escènica, l'any 2009 es posà al capdavant del muntatge de l'obra Adulteris, de Woody Allen.[4]

Quant a la seva vida personal, entre 1981 i 2014 estigué casada amb el director de cinema Manuel Iborra, amb qui tingué una filla anomenada María Clara Iborra Forqué.[3]

El 27 de desembre de 2020, l'actriu protagonitzà un episodi polèmic sobre la minoria lingüística catalanoparlant de l'Estat espanyol, quan acusà uns suposats joves catalans amb qui coincidí de «no parlar bé el castellà» i, per tant, de ser «endarrerits». Amb posterioritat, ni la mateixa actriu ni el programa de televisió (Sálvame) es pronunciaren sobre aquests fets.[5][6]

El 13 de desembre de 2021 se suïcidà a casa seva.[4][7] Anteriorment, havia patit diversos episodis de depressió i, si més no, un intent de suïcidi.[8]

CinemaModifica

Les seves pel·lícules més destacades són:

Any Pel·lícula Director
1972 Mi querida señorita Jaime de Armiñán
1974 Tiempos de constitución Rafael Gordon
1977 La guerra de papá Antonio Mercero
1978 Las truchas José Luis García Sánchez
1980 El resplandor (doblatge al castellà) Stanley Kubrick
1984 ¿Qué he hecho yo para merecer esto? Pedro Almodóvar
1985 Sé infiel y no mires con quién Fernando Trueba
1986 Matador Pedro Almodóvar
El año de las luces Fernando Trueba
1987 La vida alegre Fernando Colomo
Moros y cristianos Luis García Berlanga
1989 Bajarse al moro Fernando Colomo
1990 Don Juan, mi querido fantasma Antonio Mercero
1991 Salsa rosa Manuel Gómez Pereira
1992 Orquesta Club Virginia Manuel Iborra
1993 Kika Pedro Almodóvar
Amor propio Mario Camus
¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? Manuel Gómez Pereira
1994 Siete mil días juntos Fernando Fernán Gómez
1995 ¿De qué se ríen las mujeres? Joaquim Oristrell
1997 El tiempo de la felicidad Manuel Iborra
1999 Pepe Guindo Manuel Iborra
2001 Clara y Elena Manuel Iborra
I Love You Baby Alfonso Albacete y David Menkes
Sin vergüenza Joaquín Oristrell
2005 Reinas Manuel Gómez Pereira
2006 La dama boba Manuel Iborra
2008 Enloquecidas Juan Luis Iborra
2012 Ali Paco R. Baños
2016 Tenemos que hablar David Serrano

TeatreModifica

Any Obra de teatre
1975 Divinas palabras
1978 El zoo de cristal
1980 María, la mosca
Casa con dos puertas mala es de guardar
1982 Agnus Dei
1984 Sublime decisión
1985 Bajarse al moro
1987 ¡Ay, Carmela!
2003 El somni d'una nit d'estiu
2004 Doña Rosita la soltera
2006 ¡Ay, Carmela!
2009 La abeja reina
2011 Shirley Valentine
2014 Así es, si así fue
2015 Buena Gente
2016 Los hilos de vulcano
2016 La respiración
Directora
Any Obra de teatre
2000 La tentación vive arriba
2008 Adulterios

TelevisióModifica

Any Sèrie/Telefilm/Especial Paper
1974 Silencio, estrenamos
1974 - 1976 Novela
1976 Curro Jiménez
1979 - 1982 Estudio 1
1980 El español y los siete pecados capitales
1982 Ramón y Cajal Silveira Fañanás García
1983 El jardín de Venus
Nunca es tarde
1984 Goya
1987 Bajarse al moro
1988 Platos rotos
1990 - 1991 Eva y Adán, agencia matrimonial Eva Salvador
1995 Pepa y Pepe Pepa
2000 ¡Ay, Carmela!
2003 La vida de Rita Rita
El club de la comedia Invitada
2004 El inquilino Taxista (1x01)
2011 Hospital Central
Dues dones divines
2014 - 2015 La que se avecina María Teresa Sáenz de Tejada
2016 El hombre de tu vida Pilar
2017 El fin de la comedia Cameo

Premis i nominacionsModifica

Premis GoyaModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Goya a la millor actriu secundària El año de las luces Guanyadora
1987 Goya a la millor actriu La vida alegre Guanyadora
Millor interpretació femenina de repartiment Moros y cristianos Guanyadora
1989 Millor interpretació femenina protagonista Bajarse al moro Candidata
1993 Millor interpretació femenina protagonista Kika Guanyadora

Premis Fotogramas de PlataModifica

Any Categoria Pel·lícula/Sèrie/Muntatge Resultat
1983 Millor intèrpret de televisió El jardín de Venus Candidata
1985 Millor intèrpret de televisió Platos rotos Guanyadora
Millor intèrpret de teatre Bajarse al moro Candidata
1989 Millor actriu de cinema Bajarse al moro Candidata
1990 Millor actriu de televisió Eva y Adán, agencia matrimonial Guanyadora
1993 Millor actriu de cinema ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?

Guanyadora
1995 Millor actriu de televisió Pepa y Pepe Candidata

Premis TP d'OrModifica

Any Categoria Sèrie Resultat
1990 Millor actriu de televisió Eva y Adán, agencia matrimonial Guanyadora
1995 Millor actriu de televisió Pepa y Pepe Guanyadora

Premis de la Unión de Actores y ActricesModifica

Any Categoria Pel·lícula/Sèrie Resultat
1993 Millor interpretació protagonista de cinema Kika Candidata
1995 Millor interpretació protagonista de televisió Pepa y Pepe Candidata

Premi Sant Jordi de CinematografiaModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1987 Millor actriu espanyola La vida alegre Guanyadora
2004 Premi Especial de la Crítica Guanyadora

Premis ACE (Nova York)Modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1986 Millor actriu de repartiment ¿Qué he hecho yo para merecer esto? Guanyadora

Festival de MàlagaModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2001 Biznaga de Plata a la Millor actriu Sense vergonya Guanyadora
2005 Premi Màlaga Guanyadora

Setmana Internacional de Cinema de ValladolidModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2014 Espiga d'Honor Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Comèdia de PeníscolaModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Millor actriu ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? Guanyadora

ReferènciesModifica

  1. «Hallada muerta la actriz Verónica Forqué en su domicilio» (en castellà). LaVanguardia.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
  2. «Verónica Forqué cumple 65 años: su trabajo, su matrimonio roto tras 33 años y la amistad con su hija» (en castellà). ElMundo.es, 01-12-2020. [Consulta: 22 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Hernández, Nuria. «Adiós a Verónica Forqué: cuatro Goyas y siete viajes sanadores a la India» (en castellà). RevistaVanityFair.es, 13-12-2021. [Consulta: 14 desembre 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Hallan muerta a la actriz Verónica Forqué en su casa de Madrid» (en castellà). ElMundo.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
  5. «Escandalós discurs anticatalà de Verónica Forqué i col·laboradors de Sálvame». ElNacional.cat. [Consulta: 28 desembre 2020].
  6. «Els disbarats i la mala fe de Forqué contra Catalunya fan esclatar les xarxes». LaRepública.cat, 28-12-2020. [Consulta: 28 desembre 2020].
  7. Belinchón, Gregorio. «Hallada muerta la actriz Verónica Forqué en su casa de Madrid» (en castellà). ElPaís.com, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
  8. «Verónica Forqué ya había intentado suicidarse recientemente» (en castellà). ElMundo.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].