Mario Camus García

director de cinema espanyol
(S'ha redirigit des de: Mario Camus)

Mario Camus García (Santander, 20 d'abril de 1935 - Santander, 18 de setembre de 2021) fou un director i guionista de cinema espanyol.[1]

Infotaula de personaMario Camus García

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Ciriego Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGuionatge cinematogràfic i direcció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, guionista de cinema, escriptor, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –  2007 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0133426 Allocine: 7300 Allmovie: p83996 TMDB.org: 237350 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va estudiar dret i posteriorment estudis de cinema a l'Escola Oficial de Cinema. Pertany a la generació del Nou Cinema Espanyol de la qual formen part, entre altres, Carlos Saura, Basilio Martín Patino, José Luis Borau, Julio Diamante Stihl, Miguel Picazo i Manuel Summers.

Guanyador de l'Os d'Or en el Festival de cinema de Berlín en 1983 per La colmena, l'any següent, al Festival Internacional de cinema de Cannes, guanyà la menció especial del jurat ecumènic per Los santos inocentes, una de les pel·lícules espanyoles més conegudes. Per aquestes dues pel·lícules va obtenir un gran reconeixement com a cineasta, tant a nivell internacional com nacional.

És reconegut el seu mestratge en l'adaptació de textos literaris al cinema. És el cas de La leyenda del alcalde de Zalamea (1973), basada en les obres de Calderón de la Barca i Lope de Vega, i pel·lícules a partir d'obres de Ignacio Aldecoa (Young Sánchez, 1964, Con el viento solano, 1967 i Los pájaros de Baden-Baden, 1975), de Pérez Galdós (la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta), de Camilo J. Cela (La colmena, 1982), de Miguel Delibes (Los santos inocentes, 1984), o de García Lorca (La casa de Bernarda Alba, 1987).

Al costat d'un cinema més comercial al servei del cantant Raphael i de Sara Montiel, en els anys seixanta, o d'obres de gènere, com el western La cólera del viento (1970) o les històries d'amor conflictiu Volver a vivir (1968) i La joven casada (1975),[2] Saura va realitzar les seves pel·lícules més personals ja en la dècada dels noranta, amb l'anàlisi del terrorisme d'ETA present a Sombras en una batalla (1993) i La playa de los galgos (2002), o les rondalles crítiques amb la societat capitalista Después del sueño (1992), Adosados (1997) y El color de las nubes (1998).[3]

La seva labor en sèries de televisió fou igualment notable, amb èxits molt populars en la dècada de 1970 (Los Camioneros i Curro Jiménez) i posteriors projectes amb major ambició artística i grans repartiments com Los desastres de la guerra i l'adaptació de Fortunata y Jacinta.

En la seva trajectòria professional també va realitzar alguna incursió a la direcció escènica teatral, i així, va ser responsable del muntatge de ¿Por qué corres, Ulises? (1975), d'Antonio Gala.

Va escriure els llibres de narracions Un fuego oculto (Madrid, 2003) i Apuntes del natural (Santander, 2007), que l'editorial Valnera va recopilar en 2011 sota el títol 29 relatos.

Filmografia modifica

Cinema modifica

Any Títol
2007 El prado de las estrellas
2002 La playa de los galgos
1999 La ciutat dels prodigis
1998 La vuelta de El Coyote
1997 El color de las nubes
1996 Adosados
1994 Amor propio
1993 Sombras en una batalla
1992 Después del sueño
1990 La mujer y el pelele
1987 La rusa
1987 La casa de Bernarda Alba
1985 La vieja música
1984 Los santos inocentes
1982 La colmena
1978 Los días del pasado
1975 Los pájaros de Baden-Baden
1975 La joven casada
1972 La leyenda del alcalde de Zalamea
1971 La cólera del viento
1969 Esa mujer
1967 Con el viento solano
1967 Al ponerse el sol
1966 Cuando tú no estás
1965 Muere una mujer
1964 Young Sánchez
1963 Los farsantes

Televisió modifica

Any Sèrie Director
1990 La femme et le pantin (D) Mario Camus
1990 La forja de un rebelde (D)(G) Mario Camus
1983 Los desastres de la guerra (D) Mario Camus
1980 Fortunata y Jacinta (D) (G) Mario Camus
1976 Paisaje con figuras (D) Mario Camus
1976 Curro Jiménez (D) Mario Camus, Antonio Drove
Pilar Miró, Rafael Romero Marchent
Francesc Rovira-Beleta
1974 Los camioneros (D) Mario Camus
1973 Noelia y el wavalaooo (D) Mario Camus
1972 Si las piedras hablaran (D) Mario Camus
1968 Cuentos y leyendas (D) Mario Camus

(D) - Director; (G) - Guionista

Premis modifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4][5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1982 Millor director La colmena Guanyador
1993 Millor guió original Sombras en una batalla Guanyador

33è Festival Internacional de Cinema de Berlín

Categoria Pel·lícula Resultat
Os d'Or a la millor pel·lícula La colmena Guanyadora

37è Festival Internacional de Cinema de Canes

Categoria Pel·lícula Resultat
Menció especial al Jurat Ecumènic Los santos inocentes Guanyadora

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Guió original Sombras en una batalla Guanyadora
2010 Goya d'Honor - Guanyador

Referències modifica

  1. Mario Camus a biografiasyvidas.com
  2. Mario Camus: "Hacía una película con un cantante, con un oso... con lo que fuera, El Mundo, 21 de juliol de 2018
  3. Mario Camus dice que su única dependencia en el cine ha sido con el dinero, La Vanguardia, 25 de juliol de 2018
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1982». CEC. Arxivat de l'original el 2012-01-30. [Consulta: 16 octubre 2016].
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1993». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 15 abril 2018].

Bibliografia modifica

  • Camus, Mario. 29 relatos. Valnera, 2011. ISBN 978-84-936813-6-4. 
  • Frugone, J.C. Oficio de gente humilde… Mario Camus. Valladolid: Seminci, 1984.
  • Martínez González, F. Cine y literatura en Mario Camus. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1989 (edición policopiada).
  • Sánchez Noriega, J.L. Cine en Cantabria. Las películas de Mario Camus y los rodajes en Comillas. Santander: Tantín, 1994.
  • Sánchez Noriega, J.L. Mario Camus. Madrid: Cátedra, 1998.
  • Sánchez Noriega, J.L. Mario Camus. Oficio de director. Santander: Valnera, 2007.

Enllaços externs modifica