Obre el menú principal

Mario Camus García (nascut a Santander, Cantàbria, el 20 d'abril de 1935) és un director i guionista de cinema espanyol.[1]

Infotaula de personaMario Camus
Mario Camus - Seminci 2011.jpg
Mario Camus (2011).
Biografia
Naixement 20 abril 1935 (84 anys)
Santander
Activitat
Ocupació Guionista, director de cinema, escriptor i actor

IMDB: nm0133426 Allocine: 7300 Allmovie: p83996
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar dret i posteriorment estudis de cinema a l'Escola Oficial de Cinema. Pertany a la generació del Nou Cinema Espanyol de la qual formen part, entre altres, Carlos Saura, Basilio Martín Patino, José Luis Borau, Julio Diamante, Miguel Picazo i Manuel Summers.

Guanyador de l'Ós d'Or en el Festival de cinema de Berlín en 1983 per La colmena. En 1984 en el Festival Internacional de cinema de Cannes guanya l'esment especial del jurat ecumènic per Los santos inocentes, una de les pel·lícules espanyoles més conegudes pels espectadors. Per aquestes dues pel·lícules guanya un gran reconeixement com a cineasta, tant a nivell internacional com nacional.

És reconeguda el seu mestratge en l'adaptació de textos literaris al cinema, com es comprova en les pel·lícules basades en obres de Calderón de la Barca i Lope de Vega (La leyenda del alcalde de Zalamea, 1972), Ignacio Aldecoa (Young Sánchez, 1964, Con el viento solano, 1967 i Los pájaros de Baden-Baden, 1975), Pérez Galdós (la sèrie de televisió Fortunata y Jacinta), Camilo J. Cela (La colmena, 1982), Miguel Delibes (Los santos inocentes, 1984), García Lorca (La casa de Bernarda Alba, 1987).

Al costat d'un cinema més comercial al servei del cantant Raphael i de Sara Montiel en els anys seixanta i junt obres de gènere, com el western La cólera del viento (1970) o les històries d'amor conflictiu Volver a vivir (1968) i La joven casada (1975),[2] ha realitzat les seves pel·lícules més personals ja en la dècada dels noranta, amb l'anàlisi del terrorisme d'ETA present a Sombras en una batalla (1993) i La playa de los galgos (2002) les rondalles crítiques amb la societat capitalista Después del sueño (1992), Adosados (1997) y El color de las nubes (1998).[3]

La seva labor en sèries de televisió és igualment notable, amb èxits molt populars en la dècada de 1970 (Los Camioneros i Curro Jiménez) i posteriors projectes amb major ambició artística i grans repartiments com Los desastres de la guerra i l'adaptació de Fortunata y Jacinta.

En la seva trajectòria professional va realitzar també alguna incursió a la direcció escènica teatral, i així va ser responsable del muntatge de ¿Por qué corres, Ulises? (1975), d'Antonio Gala.

Ha escrit els llibres de narracions Un fuego oculto (Madrid, 2003) i Apuntes del natural (Santander, 2007), que l'editorial Valnera va recopilar en 2011 sota el títol 29 relatos.

FilmografiaModifica

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4][5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1982 Millor director La colmena Guanyador
1993 Millor guió original Sombras en una batalla Guanyador

33è Festival Internacional de Cinema de Berlín

Categoria Pel·lícula Resultat
Ós d'Or a la millor pel·lícula La colmena Guanyadora

37è Festival Internacional de Cinema de Canes

Categoria Pel·lícula Resultat
Menció especial al Jurat Ecumènic Los santos inocentes Guanyadora

Premis Goya

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Guió original Sombras en una batalla Guanyadora
2010 Goya d'Honor - Guanyador

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Camus, Mario. 29 relatos. Valnera, 2011. ISBN 978-84-936813-6-4. 
  • Frugone, J.C. Oficio de gente humilde… Mario Camus. Valladolid: Seminci, 1984.
  • Martínez González, F. Cine y literatura en Mario Camus. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1989 (edición policopiada).
  • Sánchez Noriega, J.L. Cine en Cantabria. Las películas de Mario Camus y los rodajes en Comillas. Santander: Tantín, 1994.
  • Sánchez Noriega, J.L. Mario Camus. Madrid: Cátedra, 1998.
  • Sánchez Noriega, J.L. Mario Camus. Oficio de director. Santander: Valnera, 2007.

Enllaços externsModifica