Lope de Vega

Dramaturg i poeta castellà

Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635)[1][2] va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana. El volum d'obres teatrals que va escriure arriba a les 1.500 o 2.500, de les quals una impressionant quantitat de 425 ha sobreviscut fins avui. També va signar un gran nombre d'obres dramàtiques i poètiques d'extensió menor. Va ser nomenat familiar del Sant Ofici el 1612,[3] càrrec que era el nivell més baix dins de l'organització, tot i que l'única participació de Lope de Vega en un procés de la Inquisició, de la que es té notícia, va ser a Catalunya contra un monjo franciscà.[4]

Infotaula de personaLope de Vega

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLope Félix de Vega Carpio
25 novembre 1562 Modifica el valor a Wikidata
Madrid (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1635 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Escarlatina Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1614–), traductor, escriptor, poeta, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1572 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènerePoesia i teatre Modifica el valor a Wikidata
MovimentSegle d'or espanyol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeIsabel de Alderete y Urbina (1588–1594)
Juana de Guardo (1598–1612) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarcela de San Félix
 ( Micaela de Luján) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0519822 Allocine: 507879 Allmovie: p496637 IBDB: 7361
Musicbrainz: 6fa232d8-bbe1-425b-865c-c822fa3714ee Discogs: 962083 IMSLP: Category:Vega,_Lope_de Find a Grave: 7611823 Project Gutenberg: 25752 Modifica el valor a Wikidata

Obra narrativa modifica

La primera història que va escriure, La Arcadia (1598), és una novel·la infantil en la qual va incloure nombrosos poemes; de fet, l'èxit de l'obra va venir donat precisament per aquests versos.

Los pastores de Belén (1612) és una altra novel·la pastoral, però «a la manera divina»; hi va incloure, de nou, nombrosos poemes sacres.

Entre aquestes dues, va aparèixer la novel·la bizantina El peregrino en su patria (1604), que es distingeix de les altres peces del gènere perquè transcorre íntegrament a Espanya i inclou quatre actes sacramentals.

La Filomena i La Circe són col·leccions poètiques que contenen quatre novel·les curtes de tipus italià, dedicades a Marta de Nevares, i que se solen editar sota el títol de Novelas a Marcia Leonarda, sobrenom que va donar a la seva amant en diversos textos.

A la tradició de La Celestina, la comèdia humanística en llengua vulgar, s'adscriu La Dorotea, "acció en prosa", en què narra en forma dialogada els seus frustrats amors juvenils amb Elena Osorio, amb un aprimorat estil popular.

Per altra banda, es pensa que va poder intervenir al costat d'altres autors, especialment Pedro Liñán de Riaza, en l'elaboració de la segona part del Quixot, signada per un inexistent Alonso Fernández de Avellaneda.

Obra lírica modifica

 
Estàtua a Madrid, per Manel Fuxà i Leal (1892)

La seva obra poètica va usar de totes les formes possibles i el va atreure per igual la lírica popular, que va inserir amb freqüència en les seves comèdies, i la culta de Góngora, encara que, en general, va defensar el «vers clar», ja que el seu ideal poètic consistia en un culte purisme que imbricava al mateix temps l'enginy de la lírica cançonera del XV, la tradició d'El Romancero i l'elegància dels mestres italians.

Va compondre, fora de La Filomena i La Circe abans citades, tres grans col·leccions de versos lírics: Rimas (1604), Rimas sacras (1614) i les Rimas humanas y divinas de Tomé Burguillos (1634). Aquests llibres s'inscriuen en el corrent líric denominat petrarquisme.

A part d'aquests llibres lírics, van aparèixer d'altres més escampats que cal també ressenyar: La hermosura de Angélica, con otras diversas rimas, 1602. Cuatro soliloquios, 1612, sota el pseudònim de Gabriel Padecopeo. Romancero espiritual, 1619 (32 romanços devots extrets la majoria del seu Los Pastores de Belén i de Rimas sacras), Triunfos divinos, con otras Rimas sacras, 1625, Soliloquios amorosos de un alma a Dios (1626) i Laurel de Apolo, con otras rimas (1630), en què es passa revista, com ja havia fet Cervantes en el seu Viaje del Parnaso, al panorama poètic del seu temps. No existeix edició moderna accessible d'aquesta obra.

Obra dramàtica modifica

 
Portada de Las comedias del famoso poeta Lope de Vega Carpio, 1603 (conservat al MAE)

Juan Pérez de Montalbán, escriptor de comèdies deixeble seu, afirma en el seu Fama póstuma que va escriure unes mil vuit-centes comèdies i quatre-centes actuacions sacramentals, de les quals s'ha perdut una gran part. El mateix autor va ser més modest i en les seves obres va estimar que havia escrit unes mil cinc-centes, cosa que pot entendre's incloent fins i tot les actuacions sacramentals i altres obres escèniques; però, tanmateix, resulta una xifra molt elevada.

En destaquen les següents: Peribáñez y el Comendador de Ocaña (1610), Fuenteovejuna (1612-1614), La dama boba (1613), Amar sin saber a quién (1620-1622), El mejor alcalde, el rey (1620-1623), El caballero de Olmedo (1620-1625), La moza de cántaro, Por la puente, Juana (1624-1630) i El castigo sin venganza (1631).

El seu estil s'anomena comèdia nova perquè trenca les normes clàssiques del teatre, així barreja episodis còmics i dramàtics i no atén la regla de les tres unitats (explicar una sola acció en un sol indret durant 24 h). El seu objectiu principal, com va resumir en Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo, el seu llibre sobre preceptiva, és entretenir el públic i per a aquest fi qualsevol mitjà és lícit, allunyant-se dels límits que va imposar Aristòtil.

Marcelino Menéndez Pelayo va dividir les seves obres segons el tema en: drames d'honor, obres sobre la venjança, drames històrics, obres inspirades en el Romancero, drames ambientats a l'estranger, comèdies de costums, comèdies de capa i espasa, obres de tipus bucòlic, obres sobre mitologia i teatre religiós.

El gener de 2014, el professor Alejandro García Reidy va localitzar l'obra Mujeres y criados, que es donava per perduda. El manuscrit es conserva a la Biblioteca Nacional d'Espanya.[5][6]

Obres basades en les de Lope de Vega i sobre l'autor modifica

Obres musicals modifica

  • Das unmöglichste Ding (1684), òpera en tres actes de Johann Philipp Förtsch, amb llibret de Lucas von Bostel a partir de la comèdia El mayor imposible.
  • Das Unmöglichste von allem (1897), òpera còmica amb música d'Anton Urspruch sobre El mayor imposible.
  • Sedlák Jakub (El pagès Jakob, 1922), òpera còmica en tres actes amb música d'Oskar Nedbal i llibret de Ladislav Novák, sobre El villano en su rincón.
  • Doña Francisquita (1923), sarsuela amb música d'Amadeu Vives, amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw a partir de La discreta enamorada.
  • La villana (1927), sarsuela amb música d'Amadeu Vives, amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw a partir de Peribáñez y el comendador de Ocaña.
  • La rosa del azafrán (1930), sarsuela amb música de Jacinto Guerrero i llibret de Federico Romero Sarachaga y Guillermo Fernández-Shaw Iturralde sobre El perro del hortelano.
  • La dama boba (1939), òpera amb música d'Ermanno Wolf-Ferrari, amb llibret de Mario Ghisalberti sobre La dama boba.
  • Música incidental de Daniel Lesur per a La estrella de Sevilla (1941).
  • Die schlaue Susanne (Susanna la llesta, 1952), òpera en vuit quadres amb música i llibret de Franz Xaver Lehner, sobre La discreta enamorada.
  • El hijo fingido (1954), sarsuela amb música de Joaquín Rodrigo, amb llibret de l'autor i de Victoria Kahmi, de la comèdia El hijo fingido.
  • Font-aux-cabres (1962), òpera en tres actes amb música de Salvador Bacarisse, amb llibret de Jean Camp i Jean Cassou, sobre Fuenteovejuna.
  • Fuenteovejuna, música escènica d'Adolfo Morpurgo.
  • Fuenteovejuna (1967), òpera en dos actes, inacabada, amb llibret de Luis de Castresana, Juan Antonio Zunzunegui i música de Francisco Escudero.
  • Fuenteovejuna (1981), sarsuela amb música de Manuel Moreno-Buendía i text de José Luis Martín de Descalzo, sobre l'obra del mateix títol.
  • C'ekvis mascavlebeli (El mestre de ball, 1982), òpera en tres actes amb música de Vaza Azarasvili i llibret de L. Cubabria, sobre El maestro de danza.

Pel·lícules modifica

  • El perro del hortelano (1996), pel·lícula dirigida per Pilar Miró sobre la comèdia homònima.
  • Lope (2011), pel·lícula biogràfica sobre l'autor, centrada en la vida amorosa de la seva joventut.

Novel·la modifica

Referències modifica

  1. «Lope de Vega». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Des de 1628 signa "Lope Félix de Vega Carpio" (encara que es conserven dues comèdies autògrafes de 1625 amb aquesta signatura) i, des de 1631, "Frey Lope Félix de Vega Carpio" amb alguna variant, ja que en aquell moment ja havia estat ordenat sacerdot catòlic i era cavaller de la Real i Sobirana Ordre de Malta i membre de la Venerable Congregació de Preveres Seculars Naturals de Madrid Sant Pere Apòstol. Vegeu sobre això: Sánchez Mariana, Manuel. Los autógrafos de Lope de Vega
  3. «LOPE DE VEGA Y LA INQUISICIÓN. :: HISTORIARUM» (en castellà). [Consulta: 25 octubre 2023].
  4. «¿Lope fue de la Inquisición?» (en castellà). [Consulta: 25 octubre 2023].
  5. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/premium/cultura/Apareix-obra-inedita-Lope-Vega_0_1071492872.html
  6. [enllaç sense format] http://www.rtve.es/noticias/20140122/hallan-copia-manuscrita-obra-inedita-lope-vega-biblioteca-nacional/856981.shtml

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Vegeu texts en català sobre Lope de Vega a Viquitexts, la biblioteca lliure.