Escarlatina

L'escarlatina és una malaltia infecciosa de tipus bacterià —que afecta sobretot els infants— produïda per l'Estreptococ (beta-hemolític) del Grup A.[1][2] Aquest bacteri també pot produir quadres de faringoamigdalitis (angines), impetigen, i altres. Es distingeix per l'aparició d'una erupció cutània (de color roig o escarlata), sovint apareguda després que hagi remés la infecció faríngia. És rogenca, puntejada, estenent-se després per tot el cos. A voltes es palpa més que no pas es veu.

Plantilla:Infotaula malaltiaEscarlatina
Scarlet fever 2.jpg
Erupcions cutànies típiques de l'escarlatina. modifica
Tipusmalaltia del tracte respiratori superior i infecció estreptocòccica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i pediatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesllengua de gerd, febre, dolor abdominal, vòmit, exantema, amigdalitis, limfadenopatia, mal de coll, ring of paleness around the mouth (en) Tradueix, Pastia's lines (en) Tradueix i taquicàrdia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenadroplet transmission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perStreptococcus pyogenes Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A38 i A38.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9034 i 034.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0229812 Modifica el valor a Wikidata
OMIM012541 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29032 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000974 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1053253 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKscarlet-fever-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012541 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet36235 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0343487 i C0036285 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8596 Modifica el valor a Wikidata

Els nens afectats amb aquest quadre presenten una cara rosada, però pàl·lida, als voltants de la boca.[3] Un cop ha desaparegut aquesta erupció, és característica la presència de descatació tant a la cara com a les mans (palmell i dits).[3]

S'acompanya de febre i afectació de l'estat general, i pot presentar dolor abdominal i vòmits. Les infeccions greus s'acompanyen de febre alta, nàusees i vòmits.[3]

L'edat de major freqüència d'aparició és l'escolar i en adolescents, sobretot en èpoques de primavera i hivern. La forma de contagi és la de contacte persona a persona, a través de les secrecions respiratòries.

L'escarlatina pot arribar a repetir-se 3 cops a la vida, ja que són 3 les toxines de l'estreptococ que poden produir-la: toxines A, B i C.

La prova o reacció de Dick per mitjà de la injecció d'un filtrat diluït d'estreptococ hemolític d'escarlatina (0,1 ml) per avaluar la receptivitat del pacient a la malaltia infecciosa.

IncidènciaModifica

La incidència a Catalunya ha baixat molt en les darreres dècades, i s'ha situat al voltant dels 30 casos per cada 100.000 habitants i any. Malgrat això, es tracta d'una malaltia de declaració obligatòria (numèrica).

DiagnòsticModifica

El diagnòstic es basa en l'anamnesi, les dades clíniques (edat, contactes, història clínica i examen físic) i en estudis de laboratori, com els exsudats orofaringis amb cultiu i les proves de detecció ràpida de l'estreptococ a la gola.

Les proves de detecció ràpida són efectives, però sempre requereixen el cultiu d'exsudats orofaringis par tal de confirmar el diagnòstic. Els resultats dels cultius triguen unes 48 hores.

TractamentModifica

El tractament d'elecció és la penicil·lina per via oral durant 10 dies.[1][2] Hi ha també altres antibiòtics molt efectius, però que es miren de reservar per a casos especials per evitar l'aparició de resistències.

És important respectar i complir amb la medicació antibiòtica indicada, ja que així s'eviten complicacions futures molt més greus, com per exemple la febre reumàtica (afectació cardíaca, de la pell, neurològica, etc.) o la glomerulonefritis post-estreptocòccica (afectació renal) produïdes per l'estreptococ.

L'escarlatina i les faringoamigdalitis milloren en poc temps amb tractament antibiòtic (1 a 2 dies), però la millora no és sinònim de curació i no s'ha de suspendre el tractament.

És habitual trobar nens amb complicacions per incompliment del tractament antibiòtic. Els nens al·lèrgics a la penicil·lina han de rebre eritromicina o altres macròlids com la claritromicina.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Podestá López, Loreto. «Exantemas». A: Arnoldo Quezada. Pediatría Ambulatoria. 2°. Mediterráneo, 2011. ISBN 9789562203234. 
  2. 2,0 2,1 Marcela Ferrés Garrido, Enrique Fanta Núñez. «Exantemas en Pediatría». Manual de Pediatría PUC. [Consulta: 6 agost 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Wessels, Michael R. Streptococcus pyogenes : Basic Biology to Clinical Manifestations. Oklahoma City (OK): University of Oklahoma Health Sciences Center, 2016. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escarlatina