Obre el menú principal

L'estreptococ de Fehleisen (Streptococcus pyogenes) és un eubacteri grampositiu que creix en llargues cadenes.[1] S. pyogenes mostra l'Antígen grup A en les seves parets cel·lulars i fa hemòlisi del tipus beta-hemòlisis quan es cultiva en agar sang. L'S. pyogenes normalment produeix grans zones (halus) de beta-hemòlisis, amb trencament complet d'eritròcits i la recuperació de l'hemoglobina. És per aquesta raó que se'ls anomena Grup A (beta-hemolític), Streptococcus (abreviat GAS). Pot ser encapsulat, per tant és resistent a la fagocitosi. Posseeix nombroses exotoxines.

Infotaula d'ésser viuStreptococcus pyogenes
Streptococcus pyogenes 01.jpg
S. pyogenes bacteria @ 900x
Dades
Malaltia síndrome del xoc tòxic i limfangitis
Tinció de Gram Grampositiu
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria
FílumFirmicutes
ClasseBacilli
OrdreLactobacillales
FamíliaStreptococcaceae
GènereStreptococcus
EspècieStreptococcus pyogenes
Rosenbach 1884
Modifica les dades a Wikidata

És un agent de la Síndrome de la faringoamigdalitis bacteriana i de la síndrome tòxica similar al xoc (TSLS). És important en infeccions cutànees i de teixits tous. No presenta resistència a la penicil·lina i aquesta segueix sent el tractament d'elecció habitual. En canvi, pot ser resistent a la sulfamida, tetraciclina, cloranfenicol, macròlid i lincosamida.

Factors de virulènciaModifica

S. pyogenes té diferents qualitats que el fan més virulent.[2] Una càpsula de carbohidrat embolcalla l'eubacteria, protegint-la d'atacs dels macròfags (part del sistema immunitari). També hi ha proteïnes, àcids lipoteicoics, que xopen la càpsula (M proteïna) que fan incrementar la virulència per així facilitar l'atac a les cèl·lules hostes.[3] La proteïna M inhibeix una part del sistema immunitari: el sistema de complement, que participa en la identificació i destrucció de les cèl·lules invasores. No obstant això, la proteïna M és també un punt dèbil en el mecanisme de defensa perquè és un patró en la producció d'anticossos del sistema immunitari de l'hoste, utilitzat per reconèixer els bacteris. Les proteïnes M són úniques en cada soca i la seva identificació es pot utilitzar clínicament per confirmar el germen causant de la infecció.

Hi ha diferents factors de virulència que S. pyogenes recupera dins el seu hoste:

Estreptolisina O i SModifica

Toxines que són la base de les propietats beta-hemolítiques de l'organisme. L'estreptolisina O causa una resposta immune i la detecció d'anticossos en el sèrum sanguini. L'antiestreptolisina O (ASLO) pot utilitzar-se clínicament per confirmar una infecció recent. L'estreptolisina S és un tipus d'hemolisina adherida a la cèl·lula i estable davant l'oxigen. No és inmunogènica i és capaç de fer lisis, és a dir, destruir els eritòcrits, i també als leucòcits i les plaquetes després d'un contacte directe.

Toxina piogènicaModifica

Trobada en algunes classes de S. pyogenes. Responsable de la febre escarlatina.

EstreptoquinasaModifica

L'estreptoquinasa activa enzimàticament al plasminògen, un enzim proteolític dins del plasmidi que torna direrible a la fibrina i altres proteïnes.

HilauronidasaModifica

La hilauronidasa trenca l'àcid hialurònic, un important componet del teixit connectiu, facilitant l'expansió de la infecció.

EstreptodornasaModifica

Una DNAasa, l'estreptodornasa depolimeritza l'ADN.

Altres toxinesModifica

S'hi inclouen les peptidases anti-C5a i altres.

PatogènesisModifica

L'Streptococcus pyogenes s'associa a moltes malalties importants com: faringitis estreptocòcica, infeccions de pell per estreptococus (cel·lulitis, erisipel·la, fasciïtis necrotitzant), escarlatina i síndrome de xoc tòxic per estreptococ. També pot causar malalties a través de la reacció del sistema immunitari, com és el cas de la febre reumàtica i la glomerulonefritis.

ReferènciesModifica

  1. Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. Patterson MJ. Streptococcus. In: Barron's Medical Microbiology (Barron S et al, eds.). 4th ed.. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1. 
  3. Bisno AL, Brito MO, Collins CM «Molecular basis of group A streptococcal virulence». Lancet Infect Dis, 3, 4, 2003, pàg. 191-200. PMID: 12679262.


BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Streptococcus pyogenes  
  • McDaniel, Larry. "Gram Positive Pyogenic Cocci", lectura del 2n any de medicina (20 de setembre de 2005. Centre Mèdic de la Universitat de Mississipí.
  • Gladwin, Mark i Bill Trattler. Microbiologia mèdica ridículament simple, 3a ed., 2004.
  • Brooks, Geo F., Janet S. Butel, i Stephen A. Morse. Jawetz, Melnick, y Adelberg's Microbiologia Mèdica, 22 edició, 2001.