Laboratori

lloc dotat amb els mitjans necessaris per realitzar experiments científics

Un laboratori (del llatí medieval laboratorium) és un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca científica. Els laboratoris moderns utilitzen un gran nombre d'instruments i procediments per estudiar, sistematitzar o quantificar els objectes de la seva atenció.[1][2] Normalment estan especialitzats en una disciplina en concret (física, química, bioquímica, ...).[3][4] Però el nom de laboratori també s'usa per a altres disciplines on també s'usa material especialitzat, i inclou la indústria farmacèutica: Laboratori de fotografia, Laboratori d'anàlisis clíniques, Laboratori farmacèutic, Laboratori clandestí (per a la fabricació de drogues il·legals) etc.[5] Es poden trobar laboratoris científics en escoles, universitats, indústries, organismes oficials i militars, fins i tot a bord d'avions, vaixells i naus espacials.[5]

Laboratori de bioquímica
Thomas Edison al seu laboratori, 1901.

Visió general modifica

L'organització i els continguts dels laboratoris estan determinats pels diferents requisits dels especialistes que hi treballen. Un laboratori de física podria contenir un accelerador de partícules o una cambra de buit, mentre que un laboratori de metal·lúrgia podria tenir aparells per a la fosa o refinat de metalls o per provar la seva resistència. Un químic o biòleg pot utilitzar un laboratori humit, mentre que el laboratori d'un psicòleg pot ser una habitació amb miralls unidireccionals i càmeres ocultes on observar el comportament. En alguns laboratoris, com els que utilitzen habitualment els informàtics, els ordinadors (de vegades superordinadors) s'utilitzen per a simulacions o per a l'anàlisi de dades. Els científics d'altres camps seguiran utilitzant altres tipus de laboratoris. Els enginyers també utilitzen laboratoris per dissenyar, construir i provar dispositius tecnològics.

Els laboratoris científics es poden trobar com a sala d'investigació i espais d'aprenentatge a escoles i universitats, indústria, instal·lacions governamentals o militars, i fins i tot a bord de vaixells i naus espacials.

Malgrat la noció subjacent del laboratori com un espai restringit per als experts,[6] el terme "laboratori" també s'aplica cada cop més a espais de taller com Living Labs, Fab Labs o Hackerspaces, en els quals la gent es reuneix per treballar en problemes socials o fer prototips, treballant en col·laboració o compartint recursos.[7][8][9] Aquest desenvolupament s'inspira en nous enfocaments participatius de la ciència i la innovació i es basa en mètodes de disseny centrats en l'usuari[10] i conceptes com la innovació oberta o la innovació d'usuari.[11][12] Una característica distintiva del treball en Open Labs és el fenomen de la traducció, impulsat pels diferents orígens i nivells d'expertesa de les persones implicades.[12]

Història modifica

 
Laboratori químic del segle XVIII, semblant al que feien servir Lavoisier i els seus contemporanis. Naturhistorisches Museum Wien.

Els primers casos de "laboratoris" registrats en anglès van implicar l'alquímia i la preparació de medicaments.[13]

L'aparició de Big Science durant la Segona Guerra Mundial va augmentar la mida dels laboratoris i l'equip científic, introduint acceleradors de partícules i dispositius similars.

Els primers laboratoris modifica

El primer laboratori segons les proves actuals és un laboratori domèstic de Pitàgores de Samos, el conegut filòsof i científic grec. Aquest laboratori es va crear quan Pitàgores va dur a terme un experiment sobre els tons del so i la vibració de la corda.[14]

A la pintura de Louis Pasteur d'Albert Edelfelt l'any 1885, es mostra Louis Pasteur comparant una nota a la mà esquerra amb una ampolla plena d'un sòlid a la mà dreta, i sense portar cap equip de protecció individual.[15]

La investigació en equips va començar al segle XIX i al segle XX es van desenvolupar molts tipus d'equips nous.[16]

L'any 2002 es va descobrir accidentalment un laboratori alquímic subterrani del segle XVI. Es creia que el propietari era Rodolf II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. El laboratori es diu Speculum Alchemiae i es conserva com a museu a Praga.[17]

Referències modifica

  1. «Definición de laboratorio — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 1r setembre 2021].
  2. «laboratory | science | Britannica» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2022].
  3. «laboratorio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].
  4. «Laboratorio - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 30 octubre 2022].
  5. 5,0 5,1 «Laboratory Structure and Function». Arxivat de l'original el 2021-04-29. [Consulta: 24 juliol 2019].
  6. Latour, Bruno. Science in action: How to follow scientists and engineers through society. Cambridge: Harvard University Press, 1987. 
  7. «Ford + TechShop: Getting Employees to Tinker». , 14-05-2012 [Consulta: 5 octubre 2017].
  8. «A Tinkerer's Paradise in Berkeley / Young, old inventors are offered tools, techniques and inspiration». SF Chronicle, 22-12-1997 [Consulta: 5 octubre 2017].
  9. «Top 8 Tools for Building a Personal Prototyping Laboratory». EE Times, 05-09-2013 [Consulta: 5 octubre 2017].
  10. ISO 13407:(1999), titled Human-centred design processes for interactive systems, is an ISO Standard providing Guidance on human-centred design activities throughout the life cycle of interactive computer-based systems.
  11. Von Hippel, E. (1986). Lead users: a source of novel product concepts. Management Science 32, 791–805.
  12. 12,0 12,1 Chesbrough, H.W. (2003). Open Innovation: The new imperative for creating and profiting from technology. Boston: Harvard Business School Press.
  13. «laboratory». A: Oxford English Dictionary. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005. : "Originally: a room or building for the practice of alchemy and the preparation of medicines. Later: one equipped for carrying out scientific experiments or procedures, esp. for the purposes of research, teaching, or analysis; (also) one in which chemicals or drugs are manufactured."
  14. «World's Oldest Laboratory». Analytical Chemistry, 62, 13, 30-05-2012, pàg. 701A. DOI: 10.1021/ac00212a716.
  15. Schummer, Joachim; Spector, Tami I «The Visual Image of Chemistry: Perspectives from the History of Art and Science». Hyle: International Journal for Philosophy of Chemistry, 1, juliol 2007, pàg. 3–41. Arxivat de l'original el 2017-11-22 [Consulta: 24 octubre 2017].
  16. Lowe, Derek «Laboratory history: The chemistry chronicles». Nature, 521, 7553, 27-05-2015, pàg. 422. Bibcode: 2015Natur.521..422L. DOI: 10.1038/521422a.
  17. «Museum of Alchemy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-05-08. [Consulta: 24 octubre 2017].

Vegeu també modifica