Universitat
Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.[1][2] Habitualment, també es dedica a l'àmbit de la investigació.[3] La universitat moderna té el seu origen als segles XII i XIII, com a evolució de les escoles catedralícies i monàstiques.
HistòriaModifica
El precedent de totes les universitats es troba a l'Acadèmia d'Alexandria, fundada el 288 aC,[4] tot i que les modernes es creen durant l'edat mitjana europea. La primera institució d'aquest tipus és la Universitat de Bolonya, la qual servirà posteriorment de model a centres educacionals similars. Per extensió s'ocupa per a referir-se en altres cultures a centres d'ensenyament i reflexió superior, encara que la seua creació pot ser molt anterior a l'edat mitjana.
Inicialment van evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals i com quasi tot a l'edat mitjana, estaven molt lligades a l'Església. Inicialment, s'impartien ensenyaments inspirats en les anomenades set arts liberals (el trivium i el quadrivium):
- Trivium: gramàtica, lògica i retòrica.
- Quadrivium: aritmètica i geometria, astronomia i música.
de les quals procedeixen les divisions actuals entre disciplines literàries i científiques.
OrganitzacióModifica
Internament, una universitat sol dividir-se en diversos campus, cadascun dels quals se situa en un lloc diferent. Dins de cada campus hi ha diverses facultats i escoles universitàries (majoritàriament dedicades a la docència), i també laboratoris, departaments i instituts d'investigació, que poden compartir una sèrie d'infraestructures (biblioteca, sales d'estudi, gimnàs...). Cada facultat o escola està associada a una o diverses carreres universitàries que allí s'imparteixen.
El màxim representant d'una universitat és el rector, que regeix la universitat amb l'ajuda de l'equip de vice-rectors i d'altres òrgans: junta de govern, consell social, etc.
Llibertat de càtedraModifica
Es considera que el professorat universitari pot exposar lliurement els continguts que cregui oportuns a les classes. D'aquesta manera, el programa d'una assignatura pot divergir segons quin professor la imparteixi. Aquest concepte, anomenat llibertat de càtedra, ja és present als inicis de la Universitat de Bolonya.
RànquingsModifica
Hi ha nombroses classificacions d'universitats que mesuren la qualitat o el seu impacte educatiu:
- Academic Ranking of World Universities: un dels més famosos, inclou alumnes amb premis rellevants, publicacions i cites.
- HEEACT: mesura la rellevància dels articles publicats per cada universitat, segons el nombre, la qualitat i actualitat de les cites d'altres investigadors.
- QS World University Rankings: inclou opinió dels experts en cada àrea, ràtio d'alumnes per instal·lació, quantitat de cites dels seus articles i presència de professors i alumnes internacionals.
- Professional Ranking of World Universities: classifica els alumnes amb millor sou i posició laboral.
- Webometrics Ranking of World Universities: rànking del CSIC segons la informació disponible a la pàgina web de cada universitat.
- U.S. News & World Report College and University rankings: una de les classificacions més antigues, inclou taxes de graduació, finançament i reputació.
ReferènciesModifica
- ↑ «Universitat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Universitat». DIEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 700. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Wu, Jianzhong. The library of the 21st century (en anglès). Long River Press, 2005, p.183. ISBN 1592650481.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Universitat |