Madrassa

escola d'ensenyament religiós islàmic

Una madrassa (de l'àrab مدرسة, madrasa, pl. مدارس, madāris) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.[1][2] Cal tenir present, però, que en àrab una madrassa és qualsevol institució educativa, ja sigui laica o religiosa, ja sigui islàmica o vinculada a qualsevol altra religió; en aquest sentit, la traducció àrab del català madrassa seria pròpiament madrassa islamiyya (àrab: مدرسة إسلامية, madrasa islāmiyya, lit. ‘escola islàmica’); és per això que en català una madrassa també pot ser coneguda o anomenada escola islàmica o escola alcorànica.[3][4]

Una madrassa a Tunísia.

HistòriaModifica

No es documenten madrasses en els primers moments de l'islam. La seva formació remunta probablement a l'època en què hom es reunia a les mesquites per tal de tractar temes religiosos. En aquells temps, els que volien adquirir coneixements religiosos s'acostumaven a aplegar al voltant d'aquells musulmans que en sabien més; aquells mestres informals, més tard anomenats xeics, van començar a impartir sessions educatives sobre religió anomenades majalis, en singular majlis.

L'any 859, es va fundar a Fes la universitat dels d'al-Qayrawan, potser el primer centre d'ensenyament superior del món.[5][6][7]

Durant el període abbàssida més tardà, el visir Nidham-al-Mulk va crear la primera gran institució acadèmia oficial, anomenada Madrassa Nidhàmiyya en el seu honor, basada en els majalis informals.[8][9]

Funcionament tradicionalModifica

 
Madrassa monumental a Bukharà.

En l'antiguitat, eren centres d'estudis superiors o universitats islàmiques, on es podia treure el doctorat en teologia islàmica. Només hi tenien accés els homes. L'ensenyament es perllongava entre 10 i 20 anys segons l'especialitat escollida. S'estudiava l'Alcorà i la resta de matèries eren generalment opcionals i no necessàriament idèntiques en totes les escoles alcoràniques. Aquest funcionament és gairebé idèntic al de les actuals madrasses més tradicionals. A més de les assignatures religioses, de vegades ensenyaven les "ciències racionals", com les matemàtiques, l'astronomia, l'astrologia, la geografia, l'alquímia, la filosofia, la màgia i l'ocultisme, depenent del pla d'estudis de la institució concreta en qüestió.[10]

Una madrassa tradicional típica acostuma a oferir dos cursos d'ensenyament: un curs hifdh, en el qual es memoritza l'Alcorà (i aquell qui ho aconsegueix rep el nom de hàfidh), i un curs àlim amb el qual es pretén que l'estudiant sigui acceptat (el certificat d'àlim requereix 12 anys d'estudi de mitjana). Un curs sol incloure l'estudi de la llengua àrab, del tafsir (interpretació alcorànica), de la xara (llei islàmica), dels hadits (fets del profeta Muhàmmad), del màntiq (lògica) i de la història de l'islam. Cap al 900 dC, s'observa que la Madrasa es va convertir en un sistema d'educació superior d'èxit.[11]

A més a més, i segons la demanda educativa, algunes escoles alcoràniques ofereixen cursos de literatura àrab, anglès i altres llengües estrangeres, ciències i història universal.

Una funció important de les madrasses és la d'acollir orfes i infants sense recursos per tal d'oferir-los una formació. Cal esmentar, però, que el percentatge d'infants que acudeixen a escoles alcoràniques tradicionals és força baix (per exemple, el 1998 al Pakistan, hi prenien part un 0,3% dels infants en edat escolar en les gairebé 10.000 madrasses que hi té).

També hi ha madrasses tradicionals fora de països islàmics, com als Estats Units o Europa.

 
Madrassa a Serrekunda, Gàmbia.

Situació en alguns païsosModifica

ÍndiaModifica

A l'Índia funcionen al voltant de 30.000 madrasses actives.[12] S'assumeix que la majoria d'aquestes institucions segueix a l'escola de pensament Deobandi. Una de les més famoses és Donar al-'Ulum, situada a Deoband, una petita ciutat de l'estat d'Uttar Pradesh. El 1986 el govern indi va difondre un projecte per a modernitzar les madrasses introduint altres matèries com les ciència,les matemàtiques, la llengua anglesa i l'hindi.[13] En tots els casos l'educació es brinda en forma gratuïta, i com a conseqüència d'això té lloc una inscripció multitudinària d'alumnes, que inclou a molts de religió hindú o cristiana.[14]

PakistanModifica

Existeixen unes 10.000 madrasses en funcionament al Pakistan, estimant-se la matrícula total entre un i dos milions d'alumnes.[cal citació] D'acord amb el cens de població de 1998, alguns mitjans estimen que només el 0,3 % dels nens en edat escolar assisteixen a madrasses tradicionals.[15] La discrepància pot possiblement explicar-se per la incidència d'orfes, immigrants o estudiants a temps parcial.

Malgrat això, la matrícula de les madrasses pakistaneses pot considerar-se insignificant en relació amb la població escolar. Una de les causes pot haver-se de l'estat de conflicte al país. Un estudi dirigit en 2005 per Saleem Ali, de l'Institut Nord-americà per a la Pau, intenta aclarir aquestes qüestions mitjançant una comparació empírica entre les madrasses urbanes i rurals, el resultat preliminar de les quals es troba disponible en Internet, i les anàlisis definitives de la qual van finalitzar en 2007.[16][17]

Durant 2002, la sospita que diverses madrasses podrien resultar en la pràctica centres de reclutament per al terrorisme fonamentalista, va portar al govern pakistanès a regular l'obligació de registrar l'habilitació d'aquestes institucions educatives.[18]

Estructura arquitectònicaModifica

La seva estructura és força similar a la d'una mesquita, ja que les dues posseeixen:

  • Un mihrab, que és una espècie de capelleta, situada en un racó i orientada cap a la Meca, dedicada a les oracions.
  • Un mínbar, una espècie de trona o púlpit, normalment situat al capdamunt d'una escala, des d'on el predicador dona les seves lliçons i sermons.

ReferènciesModifica

  1. Cf. «madrassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «madrassa». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1987. [Consulta: 26 desembre 2021].
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  4. Fleming, John; Honour, Hugh. Historia mundial del arte (en castellà). Ediciones AKAL, 2004-12-10, p. 362. ISBN 978-84-460-2092-9. 
  5. Kettani, M. Ali «Engineering Education in the Arab World». Middle East Journal, 28, 4, 1974, pàg. 441–450. ISSN: 0026-3141.
  6. Ferguson, Niall. Civilization : the West and the rest. New York : Penguin Press, 2011. ISBN 978-1-59420-305-3. 
  7. Exposito, John. The Oxford dictionary of Islam. Oxford University Press, 2003, p. 328. ISBN 978-0-19-512558-0. 
  8. «Madrasa». A: The Grove encyclopedia of Islamic art and architecture. Oxford ; New York : Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-530991-1. 
  9. «Madrasa». A: The encyclopaedia of Islam three. Leiden [Netherlands] ; Boston : Brill, 2007. ISBN 978-90-04-15017-1. 
  10. Brentjes, Sonja «Between doubts and certainties: on the place of history of science in Islamic societies within the field of history of science» (en anglès). NTM International Journal of History & Ethics of Natural Sciences, Technology & Medicine, 11, 2, 01-06-2003, pàg. 65–79. DOI: 10.1007/BF02908588. ISSN: 1420-9144.
  11. Hilgendorf, Eric «Islamic Education: History and Tendency». Peabody Journal of Education, 78, 2, 01-04-2003, pàg. 63–75. DOI: 10.1207/S15327930PJE7802_04. ISSN: 0161-956X.
  12. The Boston Globe: Indian madrasahs
  13. Reforming the Indian Madrassas: Contemporary Muslim Voices (en inglés)
  14. BBC News: Narapatipara High Madrassa (en inglés)
  15. The World Bank Group
  16. Pakistani Madrassahs: A Balanced View (en inglés)
  17. Children of Faith Video by Dr. Saleem Ali, Ph.D. (en inglés)
  18. Las madrasas deberán ser registradas ante las autoridades competentes

Enllaços externsModifica