El año de las luces

El año de las luces és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Trueba en 1986 sobre el despertar sexual de dos adolescents durant la postguerra espanyola. Està basat en passatges de la veritable història del sogre de Trueba, Manuel Huete i fou rodada a Ponte de Lima, Quintanar de Sanabria (Zamora) i Madrid.[1] Va obtenir l'ós de Plata al 37è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] En alguns aspectes fou antecessora de la pel·lícula del mateix Trueba Belle Époque.[3]

Infotaula de pel·lículaEl año de las luces
Fitxa
DireccióFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióRafael Azcona i Fernando Trueba Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrancisco Guerrero Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoan Amorós i Andreu Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Frías Arroyo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1986 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0090679 The Movie Database: 104089 Filmaffinity: 214171 Allocine: 26419 Allmovie: v120612 TCM: 96370 Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

En la primavera de 1940, després de la guerra civil espanyola, dos fills d'un soldat caigut, Manolo, un noi de setze anys, i el seu germà Jesús, de vuit anys, pateixen símptomes de tuberculosi. El seu germà major, Pepe, els porta a un preventori rural de Sierra de Gata, prop de la frontera amb Portugal dirigit per membres de Falange Española i de la Sección Femenina. Allí es queden per a recuperar la seva salut sota la cura d'Irene, la directora.

Manolo és l'únic adolescent, tots els altres són nens. Començant el seu despertar sexual, queda corprès de Vicenta, l'atractiva dona a càrrec de la cura dels nens. Cada nit, quan ella es desvesteix, Manolo l'espia. No obstant això, els flirteigs de Manolo i els avanços sexuals no troben resposta ni en Vicenta ni en Paquita, una noia que també treballa al sanatori. En el seu lloc és la directora sexualment reprimida Irene, la que s'enamora d'ell. Forçat a assistir a les classes contra la seva voluntat amb els nens de la residència molt més petits que ell, Manolo xoca violentament amb l'autoritarisme conservador de Donya Tránsito, la mestra. Després d'un enfrontament amb ella, es deixa a Manolo estudiar pel seu compte. Emilio un vell lliurepensador i conserge del sanatori, guia Manolo en les seves lectures i li ensenya sobre Montaigne, Honoré de Balzac i Flaubert.

Desil·lusionat amb la sobtada marxa de Vicenta, que ha de deixar el seu treball, Manolo aviat s'enamora de la successora de Vicenta, María Jesús, una jove del poble i només un any més jove que ell. L'amic de Manolo, Emilio, l'anima en el despertar del seu romanç amb María Jesús. Els dos adolescents aviat descobreixen junts el seu primer amor i el seu despertar sexual. Irene els descobreix quan es besen a la infermeria. Ella acomiada María Jesús i l'envia amb el seu oncle, el sacerdot local, detenint abruptament el seu romanç; María Jesús és en realitat filla il·legítima del sacerdot. Pepe, un oficial de l'Exèrcit, torna per portar Manolo amb la resta de la seva família i els joves amants queden separats per sempre.

Repartiment

modifica

Palmarès cinematogràfic

modifica
37è Festival Internacional de Cinema de Berlín

Ós de Plata

1a edició dels Premis Goya[4]
Categoria Persona Resultat
Millor actor protagonista Jorge Sanz Nominat
Millor actriu de repartiment Verónica Forqué Guanyadora
Chus Lampreave Nominada
Fotogramas de Plata 1986
Categoria Persona Resultat
Millor actor de cinema Jorge Sanz Nominat
Millor actriu de cinema Chus Lampreave Nominada
Maribel Verdú Nominada

Referències

modifica
  1. Schwartz, Ronald, The Great Spanish Films: 1950 - 1990, Scarecrow Press, London, 1991, ISBN 0-8108-2488-4, p. 123
  2. «Berlinale: 1987 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2015-03-19. [Consulta: 27 febrer 2011].
  3. El año de las luces, crítica a El País
  4. El año de las luces als Premis Goya

Enllaços externs

modifica