Premi Sant Jordi de Cinematografia

Els Premis Sant Jordi de Cinematografia són uns guardons cinematogràfics històrics de l'Estat Espanyol.

Infotaula d'esdevenimentPremi Sant Jordi de Cinematografia
Tipuspremi cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Data1957 Modifica el valor a Wikidata –
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Concedit perRadio Nacional de España Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrtve.es… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000988 Modifica els identificadors a Wikidata

Van ser instaurats el 1957 a Catalunya per Ràdio Nacional d'Espanya,[1] a través de la seva delegació a Barcelona amb un jurat format per la crítica especialitzada barcelonina[2] amb l'objectiu d'incentivar el cinema català, en un moment en què el règim franquista prohibia les pel·lícules en llengua catalana. Més tard, es van estendre al reconeixement del cinema fet a l'estat espanyol.

CreacióModifica

En 1957, els crítics cinematogràfics de Ràdio Nacional d'Espanya Jordi Torras i Comamala i Esteve Bassols Montserrat, encarregats del programa "Cine Forum", van tenir la idea de concedir uns premis cinematogràfics que reconeguessin la qualitat del cinema espanyol i estranger. L'empresa, a través de la seva delegació a Barcelona, va assumir la idea. Aquest mateix any, el dia 24 d'abril, es van lliurar els primers premis, anomenats oficialment Premios San Jorge de Cinematografía, com així van ser denominats. El premi consistia en una estatueta dissenyada per l'escultor mataroní Lluís Terri.[3][4]

Durant la Transició, el nom va ser canviat a l'actual de Premis Sant Jordi. La majoria dels guardons són atorgats per un jurat compost per crítics pertanyents als mitjans de comunicació radicats a Barcelona.[5]

JuratModifica

El jurat dels premis Sant Jordi pròpiament dits està compost per crítics cinematogràfics dels mitjans de comunicació presents a Barcelona. Entre aquests mitjans es pot citar revistes especialitzades com Fotogramas, Imágenes de Actualidad, Caimán, Mondosonoro, Dirigido por, Cahiers du Cinéma o La Guía del Ocio; diaris generalistes com ABC, El Punt Avui, La Vanguardia, El Mundo, La Razón, Ara, El Periódico de Catalunya o La Mañana; cadenes de televisió com Televisión Española, TV3 o Barcelona Televisió; agencies de notícies, com EFE; i emissores de ràdio como la propia RNE o COM Ràdio.[6][7]

Premis vigentsModifica

A l'edició de 2016, com a les anteriors, es van lliurar premis en nou categories diferents que es poden classificar en tres grups:[8][9]

Premis al cinema espanyolModifica

Premis al cinema estrangerModifica

  • Millor pel·lícula estrangera, que també es ve lliurant des de 1957.
  • Millor actriu en pel·lícula estrangera.
  • Millor actor en pel·lícula estrangera.

Premis especialsModifica

  • Premi especial a la indústria cinematogràfica.
  • Premi especial a la trajectòria professional, creat l'any 2000.[11]

Premis extraordinarisModifica

En diverses ocasions i de forma no regular es van concedir premis especials del jurat que no es corresponen als vigents. Aquest va ser el cas de la revista Fotogramas amb motiu de complir el seu 60 aniversari,[12] o del dels programes radiofònics La claqueta de Radio Marca i Va de cine de Ràdio 4 a l'edició de 2008 per complir vint-i-cinc anys en antena.[13] En bastantes ocasions, aquests premis van ser denominats «Premi especial del jurat».[14] A l'edició de 2000, Pedro Almodóvar va rebre un d'aquests premis per la repercussió internacional de la seva obra i la seva aportació al fet cinematogràfic.[11]

En l'edició de 2006, per ser la número 50a, es va concedir un premi extraordinari a la millor pel·lícula d'entre les que havien estat guardonades amb un Sant Jordi o Sant Jordi en els últims vint-i-cinc anys. El premi va anar a parar a Sense perdó, dirigida el 1992 per Clint Eastwood.[15]

Premis desaparegutsModifica

En edicions passades es van concedir premis en categories que posteriorment van desaparèixer. És el cas dels premis al millor director, millor guió o millor fotografia, tant en les seves modalitats de cinema espanyol com en les de cinema estranger, que van ser concedits en els primers anys.[16]

Durant els anys 1960 es concedia un denominat «Gran Premio San Jorge» que es decidia entre les dues guanyadores dels premis Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola i a la millor pel·lícula estrangera, però va deixar de lliurar-se en aquesta dècada.[17][18]

També va haver-hi una època en la qual es concedia un únic premi a la millor interpretació en pel·lícula espanyola i un altre a la interpretació en pel·lícula estrangera sense distinció de sexe, i podia recaure el premi en un actor o una actriu indistintament. En tals ocasions no van ser lliurats premis als millors actors i actrius nacionals i estrangers. Altres premis que van deixar de lliurar-se van ser els que distingien a la millor sala d'exhibició de Barcelona, a la millor sala d'art i assaig, al millor cineclub de Catalunya, al millor curtmetratge o a la millor pel·lícula infantil.[19][20]

Roses de Sant JordiModifica

Paral·lelament als premis Sant Jordi pròpiament dits, i ininterrompudament des de 1994, són concedits també els guardons denominats «Roses de Sant Jordi». El seu destinatari és decidit pels oïdors de Ràdio 4 mitjançant votació, i s'atorguen en les modalitats de millor pel·lícula espanyola i millor pel·lícula estrangera.[12][21]

ReferènciesModifica

  1. Archivos de la Filmoteca: Revista de estudios históricos sobre la imagen (en castellà). Filmoteca Generalitat Valenciana, 1992, p. 166. 
  2. Los premios de cine Sant Jordi, otorgados por RNE cumplen 30 años (en castellà). El, 28/4/1986. 
  3. El "Premio San Jorge" de Radio Nacional, La Vanguardia, 25 d'abril de 1957
  4. Homenatge a un fill de Manlleu
  5. Tubau, 1984, p. 19.
  6. «'Blancanieves' de Pablo Berger, Premio RNE Sant Jordi de Cinematografía a la mejor película española». RTVE, 28-01-2013. [Consulta: 3 octubre 2015].
  7. «'Buried (Enterrado)', de Rodrigo Cortés, se lleva también el Premio Sant Jordi de Radio Nacional». RTVE, 24-01-2011. [Consulta: 3 octubre 2015].
  8. «60 Premis Sant Jordi de cinematografia» (en catalán). Radiotelevisión Española, 11-04-2016. [Consulta: 1r maig 2016].
  9. «RNE entrega los Premios Sant Jordi de Cine 2014». RTVE, 13-04-2015. [Consulta: 2 octubre 2015].
  10. Cerón Gómez, 1998, p. 142.
  11. 11,0 11,1 «Premios Sant Jordi: galardonados Saura, Jordá, Almodóvar y Zambrano». ABC [[[Madrid]]], 18-04-2000, p. 79 [Consulta: 3 octubre 2015].
  12. 12,0 12,1 EFE «'El Laberinto del Fauno' y 'Buenas noches, buena suerte', premios Sant Jordi de cine». La Vanguardia. EFE [[[Barcelona]]], 21-03-2007 [Consulta: 3 octubre 2015].
  13. ««La soledad», de Jaime Rosales, premio Sant Jordi de cine». ABC [Madrid], 29-01-2008 [Consulta: 3 octubre 2015].
  14. «'Mi vida sin mí', de Isabel Coixet, obtiene el Premio Sant Jordi». El País [Barcelona], 13-01-2004 [Consulta: 3 octubre 2015].
  15. «'La vida secreta de las palabras', premio Sant Jordi a la mejor película». El País [Barcelona], 17-01-2006 [Consulta: 3 octubre 2015].
  16. «Premio San Jorge de Cinematografía». El Mundo Deportivo [Barcelona], 24-04-1961, p. 11.
  17. «Fallo de los premios San Jorge de cinematografía». ABC [Madrid], 08-10-1965, p. 93 [Consulta: 4 octubre 2015].
  18. Cifra «Concesión de los Premios San Jorge de cinematografía». ABC. Cifra [Madrid], 03-04-1966, p. 114 [Consulta: 4 octubre 2015].
  19. EFE «Concesión de los Premios San Jorge, de cine, en Barcelona». ABC. EFE [Madrid], 13-04-1978, p. 56 [Consulta: 4 octubre 2015].
  20. «Concesión de los premios de cine San Jorge». ABC [Madrid], 11-04-1969, p. 80 [Consulta: 4 octubre 2015].
  21. «La edición de película de los 56 Premios Sant Jordi de Cine». RTVE, 18-04-2012. [Consulta: 3 octubre 2015].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica