Clint Eastwood

actor, director i productor de cinema estatunidenc

Clint Eastwood (San Francisco, Califòrnia, 31 de maig de 1930) és un actor,[1] director i productor de cinema estatunidenc, conegut primerament pels seus papers en nombrosos westerns, i posteriorment valorat pels darrers films que ha dirigit.[2]

Plantilla:Infotaula personaClint Eastwood

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Clinton Eastwood Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
San Francisco (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde d'un municipi de Califòrnia Carmel-by-the-Sea
30 abril 1986 – 30 abril 1988
President del jurat del Festival de Canes

← Louis MalleJeanne Moreau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAnglesos i Neerlandoestatunidencs Modifica el valor a Wikidata
ReligióDeisme, budisme i ateisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLos Angeles City College
Oakland Technical High School
Universitat de Seattle
Piedmont High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatambidextre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, alcalde, compositor de bandes sonores, realitzador, activista, escriptor, cantant, actor de televisió, compositor, actor de cinema, guionista, director de cinema, restaurador, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Llibertari
Partit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereWestern, spaghetti western, cinema de misteri, cinema d'aventures, cinema d'acció, drama, cinema de terror, cinema fantàstic, thriller, cinema de ficció criminal, pel·lícula de thriller psicològic, documental, cinema de terror psicològic, comèdia, cinema bèl·lic i cinema d'esports Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDina Eastwood (1996–2014)
Maggie Johnson (1953–1984) Modifica el valor a Wikidata
ParellaChristina Sandera (2014–2024)
Frances Fisher (1990–1995)
Sondra Locke (1975–1989) Modifica el valor a Wikidata
FillsLaurie Murray
 ()
Kimber Lynn Eastwood
 () Roxanne Tunis
Kyle Eastwood
 () Maggie Johnson
Alison Eastwood
 () Maggie Johnson
Scott Eastwood
 () Jacelyn Reeves
Kathryn Eastwood
 () Jacelyn Reeves
Francesca Eastwood
 () Frances Fisher
Morgan Eastwood
 () Dina Eastwood Modifica el valor a Wikidata
ParesClint Eastwood Sr. Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Ruth Runner Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000142 Allocine: 1146 Rottentomatoes: celebrity/clint_eastwood Allmovie: p88601 33326 Metacritic: person/clint-eastwood TV.com: people/clint-eastwood AFI: 33326 TMDB.org: 190
X: RealEastwood Musicbrainz: dc5dc215-bb90-4579-a13a-3a564b265546 Songkick: 126303 Discogs: 550011 Allmusic: mn0002411386 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professional

modifica

Spaghetti Western i Sergio Leone

modifica

Després d'algunes feines precàries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a mitjans dels anys 50, començant a aparèixer a petits papers de films d'Universal Pictures.

El 1964 rodà un western a Espanya sota la direcció de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars. L'èxit obtingut fa que repeteixi amb dos films més: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia és popularment coneguda com a spaghetti western, films amb característiques ben definides com ara diàlegs estranys, acció lenta, sublimació de la violència i estètica grollera. Tot remarcat per la música d'Ennio Morricone. L'èxit obtingut li permet tornar a Hollywood a la fi dels 60.

Harry el Brut i Don Siegel

modifica

Amb Harry el Brut (1968), Eastwood comença una fructífera col·laboració amb el director Don Siegel. Fa 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana (1968) i Fugida d'Alcatraz (1979), però tota la fama l'obté amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mètodes brutals a qui sembla no importar gaire els drets civils. Eastwood protagonitza el personatges de Callahan en cinc ocasions, amb diferents directors, fins i tot es dirigeix ell mateix a Impacte sobtat (1983).

Director i productor: el començament

modifica

Alhora que feia d'actor, Eastwood començà a fer de director i productor. A final dels 60 crea la seva pròpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengem-los ben amunt (1968).

Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que més l'havien influït: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta suïcida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui comença una relació, i coincidirà amb ella a alguns films.

La transició

modifica

Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A final dels 70 i començament dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de manera erràtica. Amb Bronco Billy (1980) entra al món de la comèdia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent és que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb L'aventurer de mitjanit, però sobretot amb El genet pàl·lid (1985), un western on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a Sense perdó (1992).

Clint Eastwood esdevé un clàssic

modifica

L'any 1992 Sense perdó guanya l'Oscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexió sobre el pas dels anys, creant un paral·lelisme entre un gènere - el western- que fins llavors es considerava decrèpit i la seva pròpia vellesa. Sense perdó és un prodigi de tècnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, que situa Eastwood a la mateixa alçada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aquí Eastwood combina obres mestres amb films de caràcter més comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison (1995) i Mitjanit al jardí del bé i del mal (1997).

Amb Space Cowboys (2000),[3] Mystic River (2003) i Million Dolar Baby (2004), amb la qual torna a guanyar l'Oscar al millor director i al millor film,[4] Eastwood se supera a ell mateix i deixa un llegat amplíssim.

L'any 2006, va estrenar dues pel·lícules molt aplaudides per la crítica: Banderes dels nostres pares i Cartes des d'Iwo Jima, que narren la batalla d'Iwo Jima a l'oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. La primera ofereix la versió nord-americana i la segona la japonesa. El 2009 Eastwood estrena fent de director, productor i intèrpret a Gran Torino, un film en què es reflexiona sobre la vida i la mort, amb dosis de crítica social, humor, i dramatisme. Gran Torino és una mostra de maduresa de l'actor que demostra que el seu cinema és a un procés de constant evolució.

Ha estat casat amb Maggie Johnson i ha tingut mantingut relacions sentimentals amb actrius com Sondra Locke i Frances Fisher amb les quals ha rodat, entre d'altres Bronco Billy i Sense perdó, respectivament. Actualment està casat amb l'actriu Dina Ruiz, la reportera del film Deute de sang.

Filmografia[5]

modifica
Any Pel·lícula Com Personatge
Director Productor Compositor Actor
1955 Revenge of the Creature    Lab Technician
Francis a la marina    Jonesy
Lady Godiva of Coventry    First Saxon
Taràntula    Jet Squadron Leader
1956 Never Say Goodbye    Will
Star in the Dust    Tom
Xafarranxo de combat    Marine
The First Traveling Saleslady    Roughrider
1957 Escapade in Japan    Dumbo Pilot
1958 Lafayette Escadrille    George Moseley
Ambush at Cimarron Pass    Keith Williams
1964 Per un grapat de dòlars    Joe (home sense nom)
1965 Per qualche dollaro in più    Manco (home sense nom)
1966 El bo, el lleig i el dolent    Blondie (home sense nom)
1967 Les bruixes    Charlie
1968 Pengem-los ben amunt    Jed Cooper
Coogan's Bluff    Walt Coogan
El desafiament de les àguiles    Tinent Schaffer
1969 Paint Your Wagon       Pardner
1970 Two Mules for Sister Sara    Hogan
Els herois de Kelly    Soldat ras Kelly
1971 El seductor    John McBurney
Play Misty for Me       David Garver
Harry el Brut    Harry Callahan
1972 Joe Kidd    Joe Kidd
1973 High Plains Drifter       The Stranger
Breezy       Man in Crowd on Pier
Magnum Force    Harry Callahan
1974 Un botí de 500.000 dòlars    John 'Thunderbolt' Doherty
1975 Llicència per matar       Jonathan Hemlock
1976 El bandoler Josey Wales       Josey Wales
Harry l'Executor    Harry Callahan
1977 Ruta suïcida       Ben Shockley
1978 Dur de pelar    Philo Beddoe
1979 Escape from Alcatraz    Frank Morris
1980 Bronco Billy          Bronco Billy McCoy
Any Which Way You Can       Philo Beddoe
1982 Firefox          Mitchell Gant
L'aventurer de mitjanit             Red Stovall
1983 Impacte sobtat          Harry Callahan
1984 A la corda fluixa       Wes Block
City Heat       Tinent Speer
1985 El genet pàl·lid          Preacher
1986 El sergent de ferro             Sergent Thomas 'Gunny' Highway
1988 La llista negra    Harry Callahan
Bird      
1989 Thelonious Monk: Straight, No Chaser   
El cadillac rosa    Tommy Nowak
1990 Caçador blanc, cor negre          John Wilson
El principiant       Nick Pulovski
1992 Sense perdó          William 'Will' Munny
1993 En la línia de foc    Agent Frank Horrigan
Un món perfecte          Ranger de Texas Red Garnett
1995 Els ponts de Madison             Robert Kincaid
The Stars Fell on Henrietta   
Casper    Ell mateix
1997 Poder absolut             Luther Whitney
Midnight in the Garden of Good and Evil      
1999 Execució imminent             Steve Everett
2000 Space Cowboys          Frank Corvin
2002 Deute de sang          Terry McCaleb
2003 Mystic River         
2004 Million Dollar Baby             Frankie Dunn
2006 Banderes dels nostres pares         
Cartes des d'Iwo Jima      
2007 La vida sense la Grace   
2008 L'intercanvi         
Gran Torino             Walt Kowalski
2009 Invictus      
2010 Més enllà de la vida         
Dave Brubeck: In His Own Sweet Way   
2011 J. Edgar         
Kurosawa's Way    Ell mateix[6]
2012 Cop d'efecte       Gus Lobel
2014 Jersey Boys          Rowdy Yates
El franctirador      
2016 Sully      
2017 Indian Horse   
2018 The 15:17 to Paris      
The Mule          Earl Stone
2019 Richard Jewell      
2021 Cry Macho          Mike Milo
2024 Juror #2      

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «Clint Eastwood». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Biografia de Clint Eastwood». The New York Times.
  3. Brode, Douglas. Shooting Stars of the Small Screen (en anglès). University of Texas Press, 2010, p. 150. ISBN 0292783310. 
  4. «Clint Eastwood, premis». The New York Times.
  5. «Filmografia de Clint Eastwood». The New York Times.
  6. Simon, Alissa. «Kurosawa's Way». Variety, 13-05-2011. [Consulta: 18 gener 2013].

Enllaços externs

modifica
  • Tribut a Clint Eastwood (anglès)