Els ponts de Madison

Els ponts de Madison[1] (títol original en anglès The Bridges of Madison County) és un pel·lícula estatunidenca dirigida i interpretada per Clint Eastwood, estrenada el 1995. S'inspira en una novel·la del mateix nom escrita per Robert James Waller.

Infotaula de pel·lículaEls ponts de Madison
The Bridges of Madison County
The Bridges Of Madison County2.jpg
Fitxa
DireccióClint Eastwood
Protagonistes
Director artísticWilliam Arnold
ProduccióClint Eastwood i Kathleen Kennedy
Dissenyador de produccióJeannine Oppewall Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard LaGravenese a partir de la novel·la homònima de Robert James Waller
MúsicaClint Eastwood, Lennie Niehaus
FotografiaJack N. Green
MuntatgeJoel Cox
ProductoraThe Malpaso Company
DistribuïdorWarner Bros
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1995
Durada135 min.
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Pressupost22 milions dòlars
Descripció
Basat enThe Bridges of Madison County (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereAmor y desancort
Lloc de la narracióIowa Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0112579 Filmaffinity: 983192 Allocine: 12994 Rottentomatoes: m/bridges_of_madison_county Mojo: bridgesofmadisoncounty Allmovie: v134725 TCM: 69694 Metacritic: movie/the-bridges-of-madison-county TV.com: movies/the-bridges-of-madison-county Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

El destí de Francesca Johnson sembla traçat del tot. Però un dia de l'estiu del 1965, mentre el seu marit i els seus fills han marxat a una fira a Iowa, el fotògraf Robert Kincaid li demana unes indicacions. El guiarà a través dels ponts coberts del Comtat de Madison que ha de fotografiar per al National Geographic. L'amor segueix i marca les seves vides...[2][3]

ComentarisModifica

Italiana de la costa Adriàtica i esposa de guerra, Francesca s'ha trobat amb el seu marit, a casa seva, en esposa i mare de família en un mitjà cultural molt diferent del seu, enmig d'enlloc al pla estat d'Iowa, on els veïns més propers de la granja es troben a desenes de quilòmetres.

És el tancament físic en una granja enmig d'enlloc, social, com a esposa i mare, i cultural on Robert és l'obertura i la unió al món. Robert representa una altra vida i una altra cultura diferent de la de les fires agrícoles i altres festes.

Abans de marxar, Robert demana a Francesca que agafi les seves coses i se'n vagi amb ell. Després de moltes reflexions, li diu que no estaria bé, que la seva família la trobaria a faltar, que aquesta sortida els feriria i que no es podrien ja estimar si marxés amb ell. La solució de Francesca és el sacrifici. Ella i Robert es continuen estimant i si queda lliure per la mort del seu marit o si demana el divorci, buscaria Robert. Així, no fan més que esperar i esperar-se mútuament.

Finalment, demana en el seu testament que incinerin el seu cos després de la seva mort i llancin les cendres al pont cobert "Roseman", on ha viscut el gran amor romàntic amb Robert. Ha donat la seva vida a la seva família i vol donar ara el que queda a Robert, que ja ha mort, les cendres del qual han estat llançades en aquest indret. Vol donar un bon exemple als seus fills quedant-se amb la família fins a la mort del seu marit. Vídua i lliure, Francesca no va poder reprendre el contacte amb Robert per correu.

El martiri de Francesca i de Robert és la redempció social per una breu i profunda trobada amorosa en què no es poden reunir més que a la seva mort al pont cobert "Roseman", allà on han viscut intensament el seu amor romàntic, en contrast a l'amor conjugal. Malgrat el sacrifici de Francesca, el seu fill li retreu aquesta trobada amorosa adulterina, mentre que la seva filla és més atenta i empàtica.

El que fa tan especial l'amor de Francesca i de Robert és que sigui tan durador i profund.

RepartimentModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica