Sense perdó

Sense perdó
Unforgiven
Fitxa
Direcció	Clint Eastwood
Protagonistes	Gene Hackman; Morgan Freeman; Richard Harris; Saul Rubinek; Frances Fisher; Anna Thomson; Jaimz Woolvett; John Pyper-Ferguson; Jeremy Ratchford; Phillip Maurice Hayes; Liisa Repo-Martell; Shane Meier; Larry Joshua; Clint Eastwood; Lochlyn Munro; Ron White; Rob Campbell; Jefferson Mappin; Greg Goossen; Anthony James; Frank C. Turner; Beverley Elliott
Producció	Clint Eastwood
Dissenyador de producció	Henry Bumstead
Guió	David Webb Peoples
Música	Lennie Niehaus
Fotografia	Jack N. Green
Muntatge	Joel Cox
Productora	Malpaso Productions i Warner Bros.
Distribuïdor	InterCom i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	3 agost 1992
Durada	131 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Alberta
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	14.400.000 $
Recaptació	101.167.799 $ (Estats Units d'Amèrica); 159.167.799 $ (mundial)
Descripció
Gènere	western, drama i cinema de ficció criminal
Qualificació MPAA	R
Tema	forma dramàtica
Lloc de la narració	Kansas
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1993); Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1992); Oscar a la millor direcció (1993); Oscar al millor actor (1993); National Society of Film Critics Award a la millor direcció (1992); Oscar a la millor fotografia (1993); National Society of Film Critics Award al millor actor de repartiment (1992); Premi National Society of Film Critics a la millor pel·lícula (1992); National Society of Film Critics Award al millor actor (1992); Globus d'Or al millor guió (1992); Oscar a la millor direcció artística (1993); Oscar al millor muntatge (1993); Oscar al millor guió original (1993); Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció (1992); Globus d'Or al millor director (1992); Oscar al millor so (1993); Globus d'Or al millor actor secundari (1992); National Society of Film Critics Award al millor guió (1992); Premi National Society of Film Critics a la millor cinematografia (1992); BAFTA a la millor pel·lícula (1993); BAFTA al millor guió original (1993); BAFTA al millor actor secundari (1993); BAFTA al millor so (1993); BAFTA a la millor direcció (1993); Premi del Sindicat de Guionistes d'Amèrica al millor guió original (1993); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1994); Oscar al millor actor secundari (1993) ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1993); Oscar a la millor direcció (1993); Oscar al millor actor secundari (1993); National Society of Film Critics Award a la millor direcció (1992); London Film Critics Circle Award a la pel·lícula de l'any (1992); National Society of Film Critics Award al millor actor de repartiment (1992); Premi National Society of Film Critics a la millor pel·lícula (1992); Oscar al millor muntatge (1993); Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles al millor actor (1992); Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles al millor director (1992); Premi del Sindicat de Directors a la millor direcció (1992); BAFTA al millor actor secundari (1993); Globus d'Or al millor director (1992); National Society of Film Critics Award al millor guió (1992); Globus d'Or al millor actor secundari (1992); premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula (1992); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; Premi Dallas-Fort Worth Film Critics Association a la millor pel·lícula (1992) ;

Sense perdó (títol original en anglès Unforgiven)^[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clint Eastwood estrenada el 1992 i doblada al català.

Argument

L'acció té lloc el 1880, a Big Whisky, una petita ciutat de Wyoming. Delilah, una prostituta, és desfigurada amb un ganivet per un client ebri després que ha esclatat a riure davant el seu penis. El xèrif de la ciutat, «Little Bill» Daggett, un antic assassí que fa regnar l'ordre a la ciutat, imposa al culpable una multa de set cavalls a lliurar al proxeneta. Les prostitutes de la casa tancada, indignades per la clemència del xèrif, reuneixen 1.000 dòlars i els prometen a qui mati el culpable i el seu còmplice.

Lluny d'allà, en una granja aïllada, William Munny, assassí penedit de sinistra reputació, cria sol el seu fill i la seva filla i intenta assegurar el dia a dia des de la mort de la seva dona Claudia. Claudia va morir de sífilis dos anys abans i va treure el seu marit de l'alcohol i de la seva vida violenta. Quan el Kid de Schofield, aprenent d'assassí tan miop com inexpert, li proposa associar-se per endur-se la recompensa, Munny, al principi, refusa. Però, necessitant aquests diners, agafa la seva carrabina i el seu revòlver per unir-se a Kid. De camí, convenç el seu amic i antic comparsa Ned Logan de seguir-lo. Logan, abans molt hàbil amb la seva Spencer i que coneix totes les atrocitats que ha perpetrat Munny, s'ha convertit en un tranquil granger. Sota la mirada desaprovadora de la dona de Logan, marxen, agafen el Kid de Schofield i s'associen amb ell, tot fixant-se molt de pressa en les seves febles capacitats.^[2]

Repartiment

Clint Eastwood: William Munny
Gene Hackman: Little Bill Daggett
Morgan Freeman: Ned Logan
Richard Harris: English Bob
Jaimz Woolvett: Kid de Schofield
Frances Fisher: Strawberry Alice
Anna Thomson: Delilah Fitzgerald
Saul Rubinek: W.W. Beauchamp

Comentaris

Quan Clint Eastwood ja era considerat un autor per part de la crítica va rebre la definitiva consagració dins de la indústria amb els quatre Oscars obtinguts amb aquest western crepuscular. En paraules del director mateix: «El film és una reflexió sobre la violència i les conseqüències que pot generar, no només per a les víctimes sinó també per als executors». Gene Hackman interpreta Bill Dagget, un expistoler convertit en xèrif que aplica la seva pròpia llei amb un gust desmesurat per l'abús de poder. Un personatge carregat de matisos que li va valer l'Oscar al millor actor de repartiment i un dels millors papers de la seva vida.

Al voltant de la pel·lícula

Per a un cost de producció de 35.000.000 dòlars, la pel·lícula ha portat 101.157.447 dòlars només als Estats Units i 58.000.000 dòlars de recaptacions a tot el món.^[3]
Els crèdits acaben amb Dedicated to Sergio and Do, en homenatge als mentors del cineasta, Sergio Leone i Don Siegel.
El guió de la pel·lícula existia feia 20 anys i Gene Hackman, a qui li agradava, s'havia negat a interpretar-la. Va ser finalment Clint Eastwood qui va aconseguir fer-lo canviar d'opinió.
La pel·lícula va ser rodada en 39 dies. La petita ciutat de Big Whiskey havia estat construïda abans en un temps relativament curt (2 mesos).
La seqüència del tren va ser rodada a Sonora a Califòrnia on una via fèrria del segle xix és sempre operativa. Les altres seqüències van ser rodades a Alberta.
Es tracta del tercer western que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula, els dos altres van ser Cimarron (1931) i Ballant amb llops (1990).
Les botes que Eastwood porta a la pel·lícula són les mateixes que portava en la sèrie de televisió Rawhide. Formen ara part d'una col·lecció privada.
Els nens Munny es diuen Will i Penic, una referència a la pel·lícula Will Penny, el solitari on un cowboy va a socórrer una vídua i els seus dos fills.
William Munny era un dels malnoms que tenia Billy el Nen. La pel·lícula pot suggerir que el personatge interpretat per Clint Eastwood és un Billy the Kid antiquat que hauria sobreviscut l'afusellament de Pat Garrett.

Premis i nominacions

Premis

1993: Oscar a la millor pel·lícula
1993: Oscar al millor director per Clint Eastwood
1993: Oscar al millor actor secundari per Gene Hackman
1993: Oscar al millor muntatge per Joel Cox
1993: Globus d'Or al millor director per Clint Eastwood
1993: Globus d'Or al millor actor secundari per Gene Hackman
1993: BAFTA al millor actor secundari per Gene Hackman

Nominacions

1993: Oscar al millor actor per Clint Eastwood
1993: Oscar al millor guió original per David Webb Peoples
1993: Oscar a la millor fotografia per Jack N. Green
1993: Oscar a la millor direcció artística per Henry Bumstead i Janice Blackie-Goodine
1993: Oscar al millor so per Les Fresholtz, Vern Poore, Rick Alexander i Rob Young
1993: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1993: Globus d'Or al millor guió per David Webb Peoples
1993: BAFTA a la millor fotografia per Jack N. Green
1993: BAFTA al millor director per Clint Eastwood
1993: BAFTA a la millor pel·lícula
1993: BAFTA al millor guió original per David Webb Peoples
1993: BAFTA al millor so per Alan Robert Murray, Walter Newman, Rob Young, Les Fresholtz, Vern Poore i Rick Alexander

Referències

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] «Unforgiven». The New York Times.

[3] Unforgiven (1992)

[1]

[2]

[3]