Henry Bumstead

Henry Bumstead (Ontario, Califòrnia, 19 de març de 1915 – Pasadena, Califòrnia, 24 de maig de 2006) va ser un director artístic i cap decorador estatunidenc. Va guanyar dos oscars per El cop (The Sting) i To Kill a Mockingbird , i va ser nominat a altres dos per Unforgiven i Vertigen (D'entre els morts). Va col·laborar amb Clint Eastwood com a cap decorador, des dels anys 1990.

Henry Bumstead

Biografia
Naixement	17 març 1915 Ontario (Califòrnia)
Mort	24 maig 2006 (91 anys) Pasadena (Califòrnia)
Causa de mort	càncer de pròstata
Formació	Universitat del Sud de Califòrnia
Activitat
Ocupació	escenògraf
Premis
(1972)  Oscar a la millor direcció artística, per l'obra El cop (1961)  Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre, per l'obra To Kill a Mockingbird  Art Directors Guild Lifetime Achievement Award (en)

Biografia

Va estudiar a la Universitat del Sud de Califòrnia. Quan es va graduar, el 1948, va començar a treballar per la Paramount Pictures, acompanyant Hans Dreier. Després de la jubilació de Dreier el 1951, Bumstead es va posar a treballar amb Hal Pereira que la Paramount havia contractat per reemplaçar a Dreier. El punt d'inflexió en la seva carrera va ser el 1956 quan treballava per al remake de L'home que sabia massa d'Alfred Hitchcock. Més tard va treballar per a altres pel·lícules de Hitchcock: Vertigen (D'entre els morts), Topaz i Family Plot, la trama.

El 1961 va abandonar la Paramount i va anar a la Universal Studios, on va treballar en estreta col·laboració amb Alexander Golitzen. Durant aquest període es va posar en contacte amb George Roy Hill ( Slaughterhouse-Five) i Clint Eastwood (a High Plains Drifte) realitzant, com a resultat, una sèrie de pel·lícules amb tots dos.

Va guanyar dos Oscars per la pel·lícula To Kill a Mockingbird i El cop, i va ser nominat per la pel·lícula Vertigen (D'entre els morts) , i Unforgiven. Banderes dels nostres pares (2006) i Cartes des d'Iwo Jima van ser els dos últims projectes de Bumstead, que va morir a Pasadena (Califòrnia) als 91 anys a causa d'un càncer de pròstata. Banderes dels nostres pares va ser dedicada a ell, citant-lo pel seu sobrenom "bummy".

Filmografia

Director artístic

1948: Saigon 1948: The Sainted Sisters 1948: Big Sister Blues 1949: My Own True Love 1949: Streets of Laredo 1949: Top o' the Morning 1949: My Friend Irma 1949: Song of Surrender 1950: No Man of Her Own 1950: My Friend Irma Goes West 1950: The Furies 1950: The Goldbergs 1951: The Redhead and the Cowboy 1951: Dear Brat 1951: Submarine Command 1952: Sailor Beware 1952: Aaron Slick from Punkin Crick 1952: Jumping Jacks 1952: Come Back, Little Sheba 1953: The Stars Are Singing 1953: Little Boy Lost 1953: Money from Home 1954: Knock on Wood 1954: The Bridges at Toko-Ri 1955: Busca el teu refugi (Run for Cover) 1955: Lucy Gallant 1956: L'home que sabia massa (The Man Who Knew Too Much) 1956: That Certain Feeling 1956: The Leather Saint 1956: The Vagabond King 1956: Hollywood o res (Hollywood or Bust) 1957: Sally (sèrie TV) 1958: Vertigen (D'entre els morts) 1958: As Young as We Are 1958: I Married a Monster from Outer Space 1959: The Trap 1959: The Hangman

1959: The Rebel (sèrie TV) 1960: The Bellboy 1960: Cinderfella 1961: The Great Impostor 1961: Come September 1962: The Spiral Road 1962: To Kill a Mockingbird 1963: A Gathering of Eagles 1964: The Brass Bottle 1964: Bullet for a Badman 1964: Father Goose 1965: The War Lord 1965: Blindfold 1966: Gunpoint 1966: Beau Geste 1967: Tobruk 1967: Banning 1968: The Secret War of Harry Frigg 1968: A Man Called Gannon 1968: Què hi ha de dolent a ser feliç? (What's So Bad About Feeling Good?) 1969: La vall del fugitiu (Tell Them Willie Boy Is Here) 1970: The Movie Murderer (TV) 1970: McCloud (sèrie TV) 1971: Raid on Rommel 1971: One More Train to Rob d'Andrew V. McLaglen 1971: The Birdmen (TV) 1972: Adventures of Nick Carter (TV) 1972: Joe Kidd 1972: The Victim (TV) 1973: High Plains Drifter 1973: Cara a cara (Showdown) 1973: El cop (The Sting) 1974: The Front Page 1975: The Great Waldo Pepper 1977: Slap Shot 1977: Don't Push, I'll Charge When I'm Ready (TV) 1979: Amateur Night at the Dixie Bar and Grill (TV)

Cap decorador

1951: Rhubarb 1969: Topaz 1972: Slaughterhouse-Five 1976: Family Plot 1977: Rollercoaster 1978: House Calls 1978: Same Time, Next Year 1979: A Little Romance 1979: The Concorde ... Airport '79 1980: Smokey and the Bandit II 1982: The World According to Garp 1984: Harry & Son 1984: The Little Drummer Girl 1985: Warning Sign 1986: Psycho III 1988: A Time of Destiny 1988: Funny Farm

1989: Her Alibi 1990: Ghost Dad 1990: Almost an Angel 1991: El cap de la por (Cape Fear) 1992: Unforgiven 1993: A Perfect World 1995: The Stars Fell on Henrietta 1997: Absolute Power 1997: Midnight in the Garden of Good and Evil 1997: Home Alone 3 1999: Execució imminent (True Crime) 2000: Space Cowboys 2002: Deute de sang (Blood Work) 2003: Mystic River 2004: Million Dollar Baby 2006: Banderes dels nostres pares (Flags of Our Fathers) 2006: Cartes des d'Iwo Jima (Letters from Iwo Jima)

Guardons

Premis

• 1963. Oscar a la millor direcció artística per To Kill a Mockingbird
• 1974. Oscar a la millor direcció artística per El cop

Nominacions

• 1959. Oscar a la millor direcció artística per Vertigo
• 1993. Oscar a la millor direcció artística per Unforgiven