Streets of Laredo
Streets of Laredo és un western estatunidenc dirigida el 1948 per Leslie Fenton, estrenat el 1949, protagonitzat per William Holden, Macdonald Carey i William Bendix[1] on tres proscrits rescaten una noia, interpretada per Mona Freeman. Quan se separen, dos entren als Rangers de Texas, mentre que el tercer continua una vida delictiva.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Leslie Fenton |
Protagonistes | |
Director artístic | Henry Bumstead, Hans Dreier |
Producció | Paramount Pictures |
Dissenyador de producció | Henry Bumstead |
Guió | Charles Marquis Warren, a partir d'una història de Louis Stevens i Elizabeth Hill i un guió original de King Vidor (no surt als crèdits) |
Música | Victor Young |
Fotografia | Ray Rennahan |
Muntatge | Archie Marshek |
Productora | Paramount Pictures |
Distribuïdor | Paramount Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1949 |
Durada | 93 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | western |
Lloc de la narració | Texas |
La pel·lícula és un remake en Technicolor de la pel·lícula en blanc i negre de King Vidor The Texas Rangers (1936), que protagonitzava Fred MacMurray en el paper de Holden, Jack Oakie com William Bendix, Lloyd Nolan en el paper de MacDonald Carey, i Jean Parker com la noia que és rescatada.
Argument
modificaDesprés de diversos anys de mals cops, dos antics bandits entren als Rangers de Texas. Hauran d'acorralar els seus antics còmplices.[2]
Repartiment
modifica- William Holden: Jim Dawkins
- Macdonald Carey: Lorn Renning
- Mona Freeman: Rannie Cartern
- William Bendix: Reuben "Wahoo" Jones
- Stanley Ridges: el major Bailey
- Clem Bevans: Pop Lint
- Alfonso Bedoya: Charley Calico
- Ray Teal: Henchman Cantrel
- James Bell: Ike
- Dick Foote: Pips
Al voltant de la pel·lícula
modificaEs tracta d'un remake de la pel·lícula de King Vidor, The Texas Rangers rodada el 1936.
Referències
modifica- ↑ José David Saldívar, The Dialectics of Our America: Genealogy, Cultural Critique, and Literary History (Duke University Press, 1991), 52.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-08-18. [Consulta: 2 març 2011].