El cop

pel·lícula de 1973 dirigida per George Roy Hill

El cop[1] (títol original en anglès The Sting) és una comèdia estatunidenca dirigida per George Roy Hill estrenada el 1973. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEl cop
The Sting Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Roy Hill Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióTony Bill, Julia Phillips i Michael Phillips Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHenry Bumstead Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid S. Ward Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMarvin Hamlisch Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert Surtees Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Reynolds Modifica el valor a Wikidata
VestuariEdith Head Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada129 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSanta Monica, Chicago i Estació de LaSalle Street Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de robatoris, buddy film, comèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Temajoc d'aposta i crim organitzat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióChicago Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0070735 The Movie Database: 9277 Filmaffinity: 385464 Allocine: 33353 Rottentomatoes: m/1020130-sting Mojo: sting Allmovie: v46920 TCM: 16580 Metacritic: movie/the-sting TV.com: movies/the-sting
Discogs: 90923 Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

Una banda de tres nois roben per casualitat un guardaespatlles d'un important bandit de Nova York: Doyling Lonnegan (Robert Shaw).

Aquest intenta venjar-se i mata Luther, un dels lladregots que han participat en el robatori. Abans de ser assassinat, Luther torna a Johnny Hooker (Robert Redford) la targeta de visita d'un ancià gran faisà (gran lladregot): Henry Gondorff (Paul Newman). Johnny va doncs a Chicago per trobar Henry. Els dos còmplices preparen una estafa per venjar-se de la mort del seu camarada. Fan trampes en una partida de pòquer, i donen el cop de gràcia amb les carreres de cavalls.[2]

Repartiment

modifica

Al voltant de la pel·lícula

modifica
  • David S. Ward va tenir la idea d'aquest guió mentre que escrivia el de Steelyard Blues . El va ensenyar a Tony Bill que va decidit de seguida produir la pel·lícula amb Michael Phillips i Julia Phillips. Quan George Roy Hill va llegir el guió, va demanar de seguida dirigir la pel·lícula. Ell va oferir a Paul Newman d'ajuntar-se al projecte. Robert Redford va escriure una part del guió amb David S. Ward, participant en el projecte des dels seus començaments.
  • El nom del personatge de Robert Redford (Johnny Hooker) vol retre homenatge al cantant de blues John Lee Hooker. Els personatges de Henry Gondorf, J J Singleton, Kid Twist i Eddie Niles són històrics estafadors americans del primer quart del segle XX: la pel·lícula de fet es basa en la vida dels germans Grifter, Charles i Fred Gondorf que van provar una estafa similar a la de la pel·lícula el 1914 però que va fracassar.
  • El paper de Johnny Hooker va ser ofert en principi a Jack Nicholson que el va refusar, i va ser finalment confiat a Robert Redford. El paper de Lonnegan havia de ser donat a Richard Boone que va decidir retirar-se del projecte.
  • El rodatge es va desenvolupar del 22 de gener a l'abril de 1973. L'alcalde de Chicago de l'època, Richard J Daley, va refusar el rodatge de la pel·lícula a la seva ciutat, ja que trobava que li donava mala reputació. Més tard va autoritzar un rodatge de tres dies. Va tenir lloc als terrenys de la Universal Pictures a Los Angeles.
  • El cèlebre fragment musical The Entertainer, de Scott Joplin ha quedat lligat al record de la pel·lícula i va posar en marxa el redescobriment del ragtime. Ha estat escrit entre 1900 i 1910, o sigui 25 anys abans de la història de la pel·lícula.
  • La pel·lícula coneixerà una continuació el 1983: The Sting 2 de Jeremy Kagan amb Jackie Gleason, Mac Davis i Oliver Reed que reprenen els papers respectius de Paul Newman, Robert Redford i Robert Shaw.

Premis i nominacions[cal citació]

modifica

Nominacions[3]

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. El cop. esadir.cat. 
  2. «The Sting». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 «The 46th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 20 desembre 2023].