Obre el menú principal

Vertigen (D'entre els morts)

pel·lícula de 1958 dirigida per Alfred Hitchcock
«Vertigo» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Vertigo (desambiguació)».

Vertigen (D'entre els morts)[1] (títol original en anglès Vertigo) és una pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock, que combina suspens i ciència-ficció catastrofista. També es pot considerar com un thriller psicològic sobre la culpa, el record i la inestabilitat mental.

Infotaula de pel·lículaVertigen
Vertigo
Vertigo Logo.jpg
Vertigomovie2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Alfred Hitchcock
Protagonistes
Director artístic Henry Bumstead
Hal Pereira
Producció Herbert Coleman
Alfred Hitchcock
James C. Katz
Dissenyador de producció Henry Bumstead
Guió Samuel A. Taylor
Alec Coppel
Música Bernard Herrmann
Dissenyador de so George Dutton
Fotografia Robert Burks
Muntatge George Tomasini
Vestuari Edith Head
Maquillatge Wally Westmore
Efectes especials Farciot Edouart
John P. Fulton
Wallace Kelley
Productora Paramount Pictures
Distribuïdor Paramount Pictures
Universal Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1958
Durada 128 min.
Idioma original Anglès
Rodatge San Francisco i missió Sant Joan Baptista
Color en color
Format pantalla ampla
Pressupost 2,47 milions dòlars
Descripció
Basat en The Living and the Dead Tradueix
Gènere Drama romàntic
Misteri
Tema suïcidi
Lloc de la narració San Francisco i Califòrnia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0052357 Filmaffinity: 647094 Allocine: 980 Rottentomatoes: m/vertigo Allmovie: v52324 TCM: 94742 TV.com: movies/vertigo
Modifica les dades a Wikidata

L'estrena mundial es va fer el 1958, en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. És protagonitzada per James Stewart i Kim Novak, que interpreta un doble paper.

La pel·lícula inclou algunes innovacions formals, com ara l'ús del zoom, molt característiques del director anglès.

Segons la crítica, és una de les millors pel·lícules del mag del suspens. El seu guió està basat en la novel·la D'entre els morts de Pierre Boileau i Thomas Narcejac. La pel·lícula va ser nominada a dos Oscars: a la millor direcció artística i al millor so.[2]

La pel·lícula ha estat doblada al català.[3]

ArgumentModifica

L'inspector de San Francisco Scottie Ferguson sofreix de vertigen i es veu obligat a retirar-se del servei quan un company cau d'una cornisa al buit, durant la persecució d'un delinqüent. Un dia rep una trucada de Gavin Elster, un antic company de classe, milionari, que li demana que vigili discretament la seva esposa Madeleine, que sembla estar posseïda per l'esperit de la seva besàvia, Carlota Valdés, morta cent anys abans. Després de seguir-la i observar-la durant uns dies, Ferguson s'obsessiona amb Madeleine. A partir d'aquell moment es veu embolicat en una trama de la qual ja no en pot sortir.

RepartimentModifica

 
James Stewart, protagonista de Vertigen (D'entre els morts).

MúsicaModifica

La partitura va ser escrita per Bernard Herrmann, dirigida per Muir Mathieson i gravada a Europa perquè hi va haver una vaga de músics als EUA.[4]

En un número especial de 2004 de la revista britànica Sight & Sound, el director Martin Scorsese va descriure les qualitats de la famosa partitura de Herrmann:

« (anglès) Hitchcock's film is about obsession, which means that it's about circling back to the same moment, again and again ... And the music is also built around spirals and circles, fulfilment and despair. Herrmann really understood what Hitchcock was going for — he wanted to penetrate to the heart of obsession. (català) La pel·lícula de Hitchcock tracta d’obsessió, cosa que vol dir que tornar en cercles al mateix moment, una vegada i una altra ... I la música també es construeix al voltant d’espirals i cercles, de compliment i de desesperació. Herrmann va comprendre realment el que estava buscant Hitchcock: volia penetrar fins al cor de l’obsessió. »
— Martin Scorcese, Sight & Sound

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Vertigen i la sexualitatModifica

 
Kim Novak i James Stewart en una escena de la pel·lícula

A la novel·la de Boileau i Narcejac D'entre els morts, el protagonista és impotent sexual. Els autors detallen, amb tota claredat al primer capítol, que mai no ha conegut una dona encara que tingui més de trenta anys. En l'adaptació cinematogràfica, Hitchcock es diverteix multiplicant al·lusions a la sexualitat de Scottie. A la segona escena, en un diàleg llarguíssim al pis de Midge, fa anar un bastó sense saber què fer-ne mentre Midge parla del seu curt festeig, que es va interrompre perquè entre ells dos no va passar res. Apunta cap a un sostenidor, ja que la feina de Midge consisteix a fabricar llenceria, cosa que afegeix erotisme a l'escena. El bastó de Scottie és un substitut del seu sexe, insinuant que no sap què fer-ne en companyia d'una dona que el desitja carnalment. Midge li parla com a un nen "you are a big boy now!" (ara ets un noi gran!). Al final de la llarga seqüència, Scottie tracta de lluitar contra el seu vertigen pujant a poc a poc dalt d'un escambell. Hitchcock ens ensenya, en un pla molt breu, dibuixos de dones al peu dels esglaons. Ens suggereix així un assaig d'erecció. Acaba en un fiasco caient Scottie als braços de la sempre insatisfeta Midge.

La ironia arriba al seu cim amb la utilització de la Torre Coit, molt famosa a San Francisco i l'erecció de la qual va ser finançada per Lili Hitchcock Coït (no té res a veure amb el director). La torre, obvi símbol fàl·lic, va ser dissenyada en forma de boca de reg perquè a Lili Coït li agradaven molt els bombers. Es veu constantment des de la finestra del pis de Scottie com per riure's de la seva falta de vigor sexual. Quan Madeleine, després del seu assaig de suïcidi ve a donar les gràcies a Scottie diu que va trobar casa seva gràcies a la torre. Scottie li contesta que és la primera vegada que li és útil per a alguna cosa. Poc després, en una escena, les ones que trenquen a la platja, se'ns suggereix fortament que van anar al llit junts. Scottie està llavors convençut que Madeleine és una reencarnació de Carlota (besàvia de Madeleine, objecte de la seva obsessió). Així doncs ha anat al llit amb una morta. Hitchcock en la seva entrevista amb François Truffaut parla de necrofília. És incapaç de fer l'amor amb una dona de carn i sang. Més tard tindrà una relació sexual amb Judy només després d'haver-la transformat en Madeleine. S'assembla llavors a pigmalió que es va enamorar de la seva obra d'art.

Ús del "Dolly zoom"Modifica

 
Escena gravada des de l'àtic d'un edifici on s'utilitza el Dolly zoom per tal de generar sensació de vertigen.

El Dolly Zoom o efecte vertigen va ser utilitzat per primer cop en un film en aquesta pel·lícula d'Alfred Hitchcock, qui volia fer-lo servir des del rodatge de Rebecca, però finalment va arribar amb la tècnica en aquest film amb l'ajuda del seu càmera Irmin Roberts.[5] A partir d'aquí, Hitchcock ho utilitzarà en altres obres com Pscicosi, del 1960 i Marnie, del 1964. A més, Truffaut, gran admirador de Hitchcock es veurà influenciat i l'introduirà en pel·lícules seves. A partir d'aquí es democratitzarà amb l'ús de la tècnica per part de directors com Steven Spielberg, Scorsese, Hooper...

El Dolly zoom és una tècnica cinematogràfica consistent en moure la càmera mitjançant un travelling endavant o endarrere acompanyada d'una modificació de la distància focal de la lent mantenint el subjecte en el mateix enquadrament, produint així la sensació de que el subjecte es manté estàtic dins el pla mentre el fons s'acosta o s'allunya. En definitiva, s'aconsegueix una distorsió de la perspectiva durant aquest zoom.[6]

Aquesta tècnica fou utilitzada en Vertigen per tal de produir la sensació que sent el protagonista, Scottie, el qual pateix vertigen. Aquest fet s'aconsegueix en escenes on hi ha altures com unes escales, un campanar o des de dalt d'un edifici.

ReferènciesModifica

  1. Títol en català de la pel·lícula a Ésadir
  2. Nominacions i premis a IMDb (anglès)
  3. Fitxa de doblatge al català a ElDoblatge
  4. Scorsese, Martin «The Best Music in Film: Martin Scorsese» (en anglès). Sight & Sound, setembre 2004 [Consulta: 5 octubre 2019].
  5. Enfilme.com. «La evolución del Dolly Zoom - ENFILME.COM». [Consulta: 3 desembre 2018].
  6. «Dolly Zoom». [Consulta: 3 desembre 2018].

Enllaços externsModifica