James Stewart
James Stewart (20 de maig del 1908 - 2 de juliol del 1997) va ser un actor estatunidenc que sempre va representar homes corrents i senzills i fou el paradigma d'home normal. En el transcurs de la seva carrera, va protagonitzar moltes pel·lícules àmpliament considerades clàssiques; fou nominat per a cinc Oscars, i en guanyà un en competició, i un d'honorífic pel conjunt de la seva carrera.
Contingut
Nota biogràficaModifica
Nascut a Indiana, Pennsilvània, primer va començar la carrera d'arquitecte abans de decantar-se pel teatre. El seu primer èxit com a actor el va obtenir a Broadway, abans de fer el seu debut a Hollywood el 1935.
James Maitland Stewart va néixer el 20 de maig de 1908 a Indiana, Pennsilvània, fill d'Elizabeth Ruth (cognom de soltera: Jackson) i Alexander Maitland Stewart, amo d'una ferreteria.[1] Tots dos eren presbiterians i d'origen escocès.[2][3] Els seus ascendents Jackson van participar en la Revolució nord-americana, la guerra de 1872 i la Guerra civil.[4] El gran de tres fills (va tenir dues germanes menors, Virginia i Mary), esperaven que continués el negoci del seu pare, que havia estat de la família durant tres generacions.
La seva mare era una pianista excel·lent però el seu pare descoratjava al seu fill quan aquest volia prendre lliçons. Quan el seu pare va acceptar un acordió regalat per un amic, Stewart ràpidament va aprendre a tocar l'instrument, la qual cosa seguiria fent durant la seva carrera després de les actuacions. En créixer la família la música hi va continuar tenint una part important.[5]
Stewart va ser un jove tímid, passava gran part del seu temps després del col·legi treballant en el soterrani de casa en maquetes d'avions, dibuixos mecànics i química — tenint al cap el somni de ser pilot. Però va abandonar els seus somnis de convertir-se en pilot quan el seu pare va insistir que en lloc d'anar a l'Acadèmia Naval ingressés a la Universitat de Princeton. Stewart es va matricular el 1928 com a membre de la Classe de 1932. Abans s'havia graduat de la preparatòria Mercersburg Academy.
A Mercersburg, Stewart va participar activament en diverses activitats. Va jugar en l'equip de football i en el d'atletisme. Va ser director d'art de l'anuari KARUX i membre del club de cor i de la Societat Literària John Marshall. Durant les seves primeres vacances d'estiu, Stewart va tornar a Indiana, Pennsilvània, per treballar com a carregador de maons per a una companyia de construcció local en la construcció de carreteres i camins on pintava les línies en el camí. En els següents dos estius va agafar un treball com a assistent d'un mag professional.[6] També va realitzar la seva primera aparició en teatre a Mercersburg, com Buquet en l'obra The Wolves.[7]
A Princeton, Stewart va sobresortir estudiant arquitectura, impressionant de tal manera al seu professor amb la seva tesi sobre el disseny d'un aeroport, que se li va atorgar una beca per a estudis de post-grau, però gradualment es va sentir atret pels clubs de drama i música de l'escola, incloent el famós Princeton Triangle Club.[8] Va ser membre del Princeton Charter Club així com cheerleader. Durant els seus temps lliures s'entretenia anant al cinema en l'època en què el cinema sonor estava reemplaçant al cinema mut.
Els seus talents en l'actuació el van portar a ser convidat als University Players, un club d'actuació de músics i "thespians" de la Ivy League, amb Joshua Logan com a director i Margaret Sullavan com l'actriu principal. Stewart immediatament es va sentir atret per ella, però Sullavan aviat deixaria al grup per al seu debut a Broadway en A Modern Virgin.[9] Després de graduar-se va interpretar petits papers en l'estiu de 1932 en les produccions a Cape Cod de Players, quan es va unir a la tropa que incloïa a Henry Fonda i Sullavan (que sobtadament van decidir contreure matrimoni). Stewart es va traslladar a la Ciutat de Nova York la tardor per convertir-se en actor, amb l'esquiva aprovació del seu pare, i on va compartir un departament amb Henry Fonda, ja que s'havia divorciat ràpidament de Sullavan, i amb Joshua Logan. Al novembre, Stewart va ser contractat per a la seva primera gran producció teatral com un xofer en la comèdia Goodbye Again a Broadway, tenint només dues línies. The New Yorker va destacar, "El Sr. James Stewart com a xofer... apareix només durant tres minuts i marxa de l'escenari envoltat d'espontanis aplaudiments."[10]
Si bé l'obra va tenir un èxit moderat l'època era complicada. Molts teatres a Broadway havien estat convertits en petits cinemes i la depressió estava arribant al seu pitjor moment. "Des de 1932 fins a 1934", Stewart va recordar posteriorment, "Només vaig treballar tres mesos. Totes les obres en les quals estava van tancar."[11] Per 1934, va obtenir rols teatrals amb més substància, incloent el reeixit Page Miss Glory i el seu primer rol dramàtic teatral en Yellow Jack de Sidney Howard, que el va convèncer de seguir en la seva carrera com a actor. No obstant això, Stewart i Fonda, encara companys d'habitació, lluitaven per tirar endavant.
La tardor de 1934, l'èxit de Fonda en The Farmer Takes a Wife el va portar a Hollywood. Finalment, Stewart va atreure l'interès del busca talents de MGM Bill Grady que va veure a Stewart en la nit d'estrena de Divided by Three, una première glamorosa que incloïa entre el públic a Irving Berlin i Moss Hart i el seu amic Fonda que havia tornat a Nova York per veure l'espectacle. Amb el suport de Fonda, Stewart va accedir a fer una prova per a la pantalla i va signar un contracte amb la MGM l'abril de 1935, com a actor contractat per un període de fins a set anys amb un sou de $350 setmanals.[12]
En arribar en tren a Los Angeles, Fonda li va donar la benvinguda a Stewart en l'estació i el va portar l'apartament subministrat per l'estudi, al costat de Greta Garbo. El seu primer treball en l'estudi va ser com a participant en les proves per a la pantalla realitzades per als aspirants a estrella. Al començament va tenir problemes per ser contractat en les pel·lícules de Hollywood a causa del seu aspecte tímid i humil en escena. La seva primera pel·lícula va ser The Murder Man amb Spencer Tracy, però Rose Marie, una adaptació de la popular opereta, va tenir més èxit. Després d'èxits diversos en pel·lícules va rebre el seu primer paper de pes en la versió de 1936 de After the Thin Man.
Va participar en la Segona Guerra Mundial, la qual cosa el va portar a simbolitzar al nord-americà patriota, honorable i sever. Durant el conflicte, en lloc de dedicar-se a tasques propagandístiques va triar convertir-se en pilot de bombarder. Els seus dots de comandament el van portar a ser un dels pocs nord-americans que van passar de soldat a coronel en menys de quatre anys. Després de la guerra va continuar el seu servei en la reserva, arribant a ostentar el rang de general de brigada.
La carrera de Stewart va prendre impuls gràcies a les seves primeres pel·lícules amb Frank Capra, incloent-hi la seva nominació a l'Oscar pel seu paper en Mr. Smith Goes to Washington. Durant les seves set dècades a Hollywood, Stewart va conrear una carrera versàtil i reconeguda amb grans clàssics com La història de Filadèlfia, Harvey i Vertigen, d'entre els morts. Va treballar amb els directors més importants, i la seva versatilitat com a intèrpret li va permetre abordar molt diversos gèneres. Va intervenir en més de vuitanta films, sent recompensat amb cinc nominacions als Premis Oscar, dels quals va aconseguir dos estatuetes (una com a millor actor, i una altra com a homenatge per tota la seva carrera). També va ser guardonat amb la Copa Volpi del Festival de Cinema de Venècia, l'Ós de Plata, del Festival de Cinema de Berlín, i dos Globus d'Or, entre d'altres.
Va participar en la pel·lícula Aeroport'77 en el paper d'un milionari filantrop i amo de l'avió que s'estavella en l'oceà, eix de la pel·lícula.
Stewart va morir als 89 anys d'edat el 2 de juliol de 1997, en la seva llar en Beverly Hills, a causa d'un atur cardiorrespiratori i un tromboembolisme pulmonar després d'haver patit molts anys de problemes respiratoris. També havia patit la malaltia d'Alzheimer. Stewart està sepultat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery a Glendale, Califòrnia.
"Estats Units ha perdut avui un tresor nacional," va dir el President Bill Clinton el dia en què Stewart va morir. "Jimmy Stewart va ser un gran actor, un cavaller i un patriota."[13]
El 1949 va contreure matrimoni per primera i única vegada amb Gloria Hatrick McLean, amb la qual va tenir quatre fills.
En política Stewart donava suport al Partit Republicà.[14]
Un dels seus millors amics era Henry Fonda, malgrat el fet que tots dos tenien visions polítiques completament diferents. Una discussió política en la primavera de 1947 va acabar en una baralla entre els dos amics, però aparentment van mantenir l'amistat gràcies a l'acord de no tornar a parlar de política. Hi ha una petita referència sobre les seves diferències en política en els seus personatges en la pel·lícula The Cheyenne Social Club.[15]
La seva imatge afable es tornà tan familiar per al públic americà que sovint se l'anomenava "Jimmy" Stewart -nom que mai va aparèixer en els crèdits de cap de les seves pel·lícules. Tot i que tècnicament no era massa correcte, l'ús pel públic d'aquest renom era el testimoni de la popularitat de Stewart.
Stewart va deixar la seva empremta en una àmplia gamma de gèneres cinematogràfics, incloent-hi comèdies, westerns i thrillers. Va treballar amb diversos directors cèlebres, com ara Alfred Hitchcock, John Ford i Anthony Mann. Va guanyar els principals premis de la indústria del cinema i un Oscar per la seva trajectòria professional. Va morir el 1997, deixant un llegat d'actuacions clàssiques, i sent considerat un dels millors actors de l'"Edat d'or de Hollywood."
FilmografiaModifica
| Any | Pel·lícula | Paper | Altres notes |
|---|---|---|---|
| 1935 | The Murder Man | Shorty | |
| 1936 | Rose Marie | John Flower | |
| 1936 | Next Time We Love | Christopher Tyler | |
| 1936 | Wife vs. Secretary | Dave | |
| 1936 | Small Town Girl | Elmer | |
| 1936 | Speed | Terry Martin | |
| 1936 | The Gorgeous Hussy | Roderick "Rowdy" Dow | |
| 1936 | Born to Dance | Ted Barker | |
| 1936 | After the Thin Man | David Graham | |
| 1937 | Seventh Heaven | Chico | |
| 1937 | The Last Gangster | Paul North Sr. | |
| 1937 | Navy Blue and Gold | John "Truck Cross/John Cross Carter | |
| 1938 | Of Human Hearts | Jason Wilkins | |
| 1938 | Vivacious Lady | Prof. Peter Morgan Jr. | |
| 1938 | The Shopworn Angel | Pvt. William "Texas" Pettigrew | |
| 1938 | No us l'endureu pas (You Can't Take It With You) |
Tony Kirby | |
| 1939 | El llaç sagrat (Made for Each Other) |
John Horace "Johnny" Mason | |
| 1939 | The Ice Follies of 1939 | Larry Hall | |
| 1939 | It's a Wonderful World | Guy Johnson | |
| 1939 | Mr. Smith Goes to Washington | Jefferson Smith | Nominació − Oscar al millor actor |
| 1939 | Destry Rides Again | Thomas Jefferson Destry Jr. | |
| 1940 | The Shop Around the Corner | Alfred Kralik | |
| 1940 | The Mortal Storm | Martin Breitner | |
| 1940 | No Time for Comedy | Gaylord "Gay" Esterbrook | |
| 1940 | The Philadelphia Story | Macaulay "Mike" Connor | Oscar al millor actor |
| 1941 | Come Live with Me | Bill Smith | |
| 1941 | Pot o' Gold | James Hamilton "Jimmy" Haskel | |
| 1941 | Ziegfeld Girl | Gilbert "Gil" Young | |
| 1946 | Que bonic que és viure (It's a Wonderful Life) |
George Bailey | Nominació − Oscar al millor actor |
| 1947 | La ciutat màgica (Magic Town) | Lawrence "Rip" Smith | |
| 1948 | Call Northside 777 | P.J. McNeal | |
| 1948 | On Our Merry Way | Slim | |
| 1948 | La soga | Rupert Cadell | |
| 1948 | You Gotta Stay Happy | Marvin Payne | |
| 1949 | The Stratton Story | Monty Stratton | |
| 1949 | Malaya | John Royer | |
| 1950 | Winchester '73 | Lin McAdam | |
| 1950 | Broken Arrow | Tom Jeffords | |
| 1950 | Harvey | Elwood P. Dowd | Nominació − Oscar al millor actor Nominació − Globus d'Or al millor actor dramàtic |
| 1950 | The Jackpot | Bill Lawrence | |
| 1951 | No Highway in the Sky | Theodore Honey | |
| 1952 | L'espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) |
Buttons | |
| 1952 | Bend of the River | Glyn McLyntock | |
| 1952 | Carbine Williams | David Marshall "Marsh" Williams | |
| 1953 | The Naked Spur | Howard Kemp | |
| 1953 | Thunder Bay | Steve Martin | |
| 1953 | The Glenn Miller Story | Glenn Miller | Nominació − BAFTA al millor actor estranger |
| 1954 | La finestra indiscreta (Rear Window) | L.B. "Jeff" Jeffries | |
| 1954 | The Far Country | Jeff Webster | |
| 1955 | Strategic Air Command | Lt. Col. Robert "Dutch" Holland | |
| 1955 | L'home de Laramie | Will Lockhart | |
| 1956 | L'home que sabia massa | Dr. Ben McKenna | |
| 1957 | The Spirit of St. Louis | Charles Augustus "Slim" Lindbergh | |
| 1957 | Night Passage | Grant McLaine | |
| 1958 | Vertigen (D'entre els morts) | Det. John "Scottie" Ferguson | |
| 1958 | Em vaig enamorar d'una bruixa | Shepherd "Shep" Henderson | |
| 1959 | Anatomia d'un assassinat | Paul Biegler | Copa Volpi per la millor interpretació masculina Nominació − Oscar al millor actor Nominació − BAFTA al millor actor estranger |
| 1959 | The FBI Story | John Michael "Chip" Hardesty | |
| 1960 | The Mountain Road | Major Baldwin | |
| 1961 | Dos cavalquen junts | Marshal Guthrie McCabe | |
| 1962 | L'home que volia matar Liberty Valance | Ransom Stoddard | |
| 1962 | Mr. Hobbs Takes a Vacation | Roger Hobbs | Ós de Plata a la millor interpretació masculina Nominació − Globus d'Or al millor actor musical o còmic |
| 1962 | La conquesta de l'Oest | Linus Rawlings | |
| 1963 | Take Her, She's Mine | Frank Michaelson | |
| 1964 | El gran combat | Wyatt Earp | |
| 1965 | Dear Brigitte | Prof. Robert Leaf | |
| 1965 | Shenandoah | Charlie Anderson | |
| 1965 | El vol del fènix | Capt. Frank Towns | |
| 1966 | The Rare Breed | Sam Burnett | |
| 1968 | Firecreek | Johnny Cobb | |
| 1968 | Bandolero! | Mace Bishop | |
| 1970 | El club social de Cheyenne | John O'Hanlan | |
| 1971 | Setge de foc (Fool's Parade) | Mattie Appleyard | |
| 1976 | L'últim pistoler (The Shootist) | Dr. E.W. Hostetler | |
| 1977 | Airport '77 | Philip Stevens | |
| 1978 | La gran dormida (The Big Sleep) | General Sternwood | |
| 1978 | The Magic of Lassie | Clovis Mitchell | |
| 1991 | An American Tail: Fievel Goes West | Wylie Burp | veu |
ReferènciesModifica
- ↑ James Stewart Biography (1908-)
- ↑ Movies: Best Pictures
- ↑ Jimmy Stewart
- ↑ Eliot 2006, p. 11.
- ↑ Eliot 2006, p. 15.
- ↑ The Jimmy Stewart Museum
- ↑ Eliot 2006, p. 31.
- ↑ Princeton Triangle Club
- ↑ Eliot 2006, p. 43.
- ↑ Eliot 2006, p. 57.
- ↑ Eliot 2006, p. 58.
- ↑ Eliot 2006, p. 65.
- ↑ «Obituary: James Stewart, the Hesitant Hero, Dies at 89.» (en anglès). The New York Times, 03-07-1997. [Consulta: 21 juny 2011].
- ↑ Donaciones políticas
- ↑ The Cheyenne Social Club a Internet Movie Database (anglès)
Enllaços externsModifica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Stewart  |
- James Stewart a Internet Movie Database (anglès).
- James Stewart a Internet Broadway Database (anglès).
- James Stewart a TCM Movie Database (anglès).
- James Stewart a Allmovie (anglès).
- James Stewart a TV.com (anglès).
- James Stewart a Find A Grave (anglès).
- The Jimmy Stewart Museum.
- Lloc de fans.