Shelley Winters

actriu de teatre i de cinema estatunidenca

Shelley Winters, nascuda Shirley Schrift (Saint Louis, Missouri, 18 d'agost de 1920Beverly Hills, Califòrnia, 14 de gener de 2006), fou una actriu de teatre i de cinema estatunidenca.[1]

Infotaula de personaShelley Winters
Shelley Winters in Tennessee Champ trailer.jpg
Al tràiler de Tennessee Champ (1954)
Biografia
NaixementShirley Schrift
18 d'agost de 1920
Saint Louis, Missouri (EUA)
Mort14 de gener de 2006(2006-01-14) (als 85 anys)
Beverly Hills, Califòrnia (EUA)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentHillside Memorial Park Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióThe New School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu de cinema, escriptora, autobiògrafa, actriu de teatre, actriu de televisió i actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePaul Meyer (1942-1948)
Vittorio Gassman (1952-1954)
Anthony Franciosa (1957-1960)
Gerry DeFord (2006-2006)
Premis
Premis Oscar
Millor actriu secundària
1959 - The Diary of Anne Frank
1965 - A Patch of Blue
Globus d'Or
Millor actriu secundària
1973 - L'aventura del Posidó
Premis Emmy
Millor actriu en actuació individual
1964 - Bob Hope Presents the Chrysler Theatre

IMDB: nm0001859 Allocine: 826 Allmovie: p77029 TCM: 208074 IBDB: 65387
Find a Grave: 13021175 Modifica els identificadors a Wikidata

CarreraModifica

Els seus pares s'instal·len a Nova York on Shelley creix. Debuta sobre les taules com a aficionada en petits teatres, tot ocupant usos subalterns. Manté papers menors en comèdies a Broadway abans que sigui contractada després per la Columbia el 1943.

Marxa llavors a Hollywood; es transforma físicament per respondre als cànons imposats per la indústria del cinema.

Als seus començaments, s'ha de conformar a aparèixer en produccions menors que no són a l'altura de les seves expectatives. Gràcies a aquest paper, la seva imatge es transforma i la Columbia prova de mantenir-la al registre de les "rosses sexy" per competir amb Lana Turner. Però la Paramount té altres ambicions i la contracta el 1949 per a The Great Gatsby d'Elliott Nugent, després en A Place in the Sun de George Stevens (1951), en què obté l'any següent la seva primera nominació als Oscars.

Llavors, la Metro-Goldwyn-Mayer la fa aparèixer en Executive Suite de Robert Wise (1954). El seu reconeixement com a actriu ja està guanyat. Després treballa amb la United Artists en The Night of the Hunter, del seu amic Charles Laughton el 1955. Cap a la fi dels anys 1950, torna al teatre abans que George Stevens li ofereixi el paper de mare en The Diary of Anne Frank (1959), que li val la segona nominació als Oscars i el seu primer premi (Oscar a la millor actriu secundària).

En els anys 1960, continua brillantment la seva carrera tant en el teatre a Nova York amb el Group Theatre com en el cinema. Té un paper en les obres Un tramvia anomenat desig i La nit de la iguana de Tennessee Williams i Dos en el gronxador de William Gibson. Les seves tries en el cinema la condueixen cap a John Frankenheimer per a The Young Savages (1961), Stanley Kubrick, per al qual encarna la mare de la cèlebre Lolita (1962) o Guy Green per a A Patch of Blue (1965), amb la qual obté el seu segon Oscar.

El decenni següent, obté una nova nominació el 1973 per L'aventura del Posidó, pel·lícula de catàstrofes de Ronald Neame. Considera llavors diversos papers per a la televisió, tot continuant rodant en el cinema fins al final dels anys 1990.

Shelley Winters té la seva estrella al passeig de la Fama de Hollywood el 1750, de Vine Street.

Vida privadaModifica

En la seva autobiografia, l'actriu hi revela la seva vida tumultuosa, els seus amors amb Burt Lancaster, John Ireland, o Farley Granger.

Shelley Winters ha estat casada amb Mack Paul Mayer de 1943 a 1948, amb l'actor italià Vittorio Gassman (amb qui va tenir una filla, Vittoria), de 1952 a 1954 i amb l'actor Anthony Franciosa de 1957 a 1960. Cal destacar que aquest va morir el 19 de gener de 2006, cinc dies després de Shelley.

Els seus amics van ser Marilyn Monroe, Howard Hughes, Marlon Brando, i Charles Laughton, entre d'altres.

FilmografiaModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Shelley Winters | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shelley Winters