Gregory Peck

actor estatunidenc

Eldred Gregory Peck (1916 - 2003) va ser un actor de cinema i de teatre estatunidenc. Va ser la gran estrella de la Twentieth Century Fox durant la fi dels anys 40 i les dècades dels 1950 i 1960. Va estar nominat cinc vegades a l'Oscar al millor actor, i en va guanyar un.

Plantilla:Infotaula personaGregory Peck
Imatge
(1948) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Eldred Gregory Peck Modifica el valor a Wikidata
5 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
La Jolla (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 2003 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortbroncopneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCathedral of Our Lady of the Angels Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSan Diego
Los Angeles
La Jolla Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley (–1939)
San Diego High School
Universitat Estatal de San Diego
Neighborhood Playhouse School of the Theatre Modifica el valor a Wikidata
Alçada189 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, actor, actor de teatre, actor de gènere, productor de cinema, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern, cinema d'aventures, cinema de misteri, pel·lícula de thriller psicològic, drama, cinema negre, cinema de terror, cinema de terror psicològic, cinema de ficció criminal, cinema d'acció, thriller i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVeronique Peck (1955–2003)
Greta Kukkonen (1942–1955) Modifica el valor a Wikidata
FillsStephen Joseph Peck
 () Greta Kukkonen
Cecilia Peck
 () Veronique Peck Modifica el valor a Wikidata
MareBernice Mae Ayres Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgregorypeck.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000060 FilmAffinity: 244933844 Allocine: 707 Rottentomatoes: celebrity/gregory_peck Allmovie: p55747 63511 TV.com: people/gregory-peck IBDB: 55817 TMDB.org: 8487
Musicbrainz: bf49f0f6-bd96-4d6f-8849-f6243c58a2ef Discogs: 1464283 Find a Grave: 7568029 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Joventut

modifica

Gregory Peck va néixer als afores de San Diego, Califòrnia. Va ser l'únic fill de Bernice Ayres i de Gregory Pearl Peck, un farmacèutic i químic. Els seus pares es van divorciar quan tenia cinc anys i va ser criat per son àvia, que era una gran cinèfila.

A partir dels deu anys va estudiar a diversos internats. L'any 1936 es va inscriure a la Universitat de Berkeley, amb la primera idea d'estudiar-hi medicina, com el seu pare, tot i que va acabar prenent l'especialitat d'anglès. Allà, a causa de la seva gran estatura, va enrolar-se en l'equip de regates de la universitat. També hi va desvetllar el seu interès per l'art dramàtic: va incorporar-se en la companyia de teatre de la facultat dirigida per Edwin Duerr i va actuar en cinc obres. La minsa beca mensual de 26 dòlars que rebia el va obligar a treballar per a pagar-se els estudis; va fer de xofer de camió per una companyia petroliera i també d'ajudant de cuiner en restaurants, on hi treballava a canvi de poder menjar.

En obtindre el diploma d'anglès, Peck va fer-se retirar legalment l'Eldred del seu nom i se'n va anar a Nova York per estudiar a la Neighborhood Playhouse, una prestigiosa escola de teatre. Durant aquesta època mancava sovint de recursos, fins al punt d'haver de dormir alguna vegada al Central Park. Per guanyar diners va treballar a l'Exposició Universal del 1939 i va fer de guia pels visitants a la cadena de televisió NBC.

Va debutar a Broadway l'any 1942 amb les obres The Morning Star i The Willow and I. Durant aquest període de la Segona Guerra Mundial va estar força sol·licitat com a actor, ja que estava exempt de servei militar per dolors a l'esquena que s'havia causat durant un curs de dansa. El 1943 es va casar amb Greta Kukkonen, amb qui va tenir tres fills: Jonathan (nascut l'any 1944 i mort per suïcidi el 1975), Stephen (1945) i Carey (1949).

A Hollywood

modifica

Va debutar en la pel·lícula Days of Glory, el 1944, dirigida pel francès Jacques Tourneur, i el mateix any va obtenir el seu primer gran èxit amb The Keys of the Kingdom, per la qual va ser nominat als Oscars per primera vegada. De fet, quatre de les seves cinc nominacions les va obtenir durant els seus primers anys de carrera: amb la pel·lícula esmentada i amb El despertar (1946), Gentleman's Agreement (1947) i Twelve O'Clock High (1949).

Cadascun d'aquests films primerencs va permetre d'assentar les seves diverses facetes com a actor, que el caracteritzarien més endavant. A The Keys of the Kingdom va manifestar-s'hi la seva presència imposant a la pantalla; l'agricultor que va interpretar a El despertar, amb el seu bon humor tendre i l'afecció que manifestava pels personatges dels seus fills i la seva dona, va impressionar certs crítics que l'havien titllat «d'actor inexpressiu»; Duel in the Sun (1946) va mostrar la seva capacitat d'interpretar papers inhabituals, amb el seu personatge cruel i libidinós; Gentleman's Agreement, que feia referència a l'antisemitisme insidiós de la societat americana d'aquella època, va establir-lo en el gènere de pel·lícules que tracten de la consciència social. Twelve O'Clock High va ser el primer dels molts films als quals Peck interpreta un soldat coratjós i humà.

 
Trailer de Vacances a Roma

L'any 1953 va protagonitzar la comèdia romàntica Vacances a Roma, amb Audrey Hepburn, de qui va esdevenir molt amic Va ser ell qui va presentar-li el seu futur marit Mel Ferrer. Per parlar d'aquesta pel·lícula va ser entrevistat per una periodista francesa, Veronique Passani, amb qui es va casar l'any 1955, després de divorciar-se de la seva primera dona amb la qual va seguir entenent-se molt bé. Van tenir dos fills: Anthony (1956) i Cecilia (1958).

D'aquest període també es destaquen films com Moby Dick (1956), On the Beach (1959), Els canons de Navarone (1961), les dues col·laboracions amb Alfred Hitchcock (Spellbound i The Paradine Case) o To Kill a Mockingbird (1962), pel·lícula que li permeté obtenir l'Oscar gràcies al seu paper d'advocat defensor d'un negre a un Estat racista del sud. Aquest personatge, que fou per a Peck la seva interpretació preferida, va ser designat en primer lloc de la «llista d'herois del cinema dels darrers 100 anys» per l'Institut Americà del Cinema, davant Indiana Jones i James Bond.[cal citació]

Durant els anys 60 va seguir interpretant pel·lícules d'èxit com La conquesta de l'Oest (1962), Arabesc (1966), Mackenna's Gold (1969)… però la dècada de 1970 va marcar un declivi, tot i que va participar en alguna obra de renom com The Omen (1976) o Els nens del Brasil (1978). Als anys 80 va decantar-se sovint per la televisió. Es va retirar com a actor l'any 1991.

Gregory Peck va morir als 87 anys, d'una broncopneumònia. La seva dona l'acompanyà fins a la fi. Està enterrat al mausoleu de la Catedral de la Nostra Senyora dels Àngels, a Los Angeles.

Compromisos polítics i socials

modifica
  • Va ser president de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques, de l'Institut Americà del Cinema, de la Societat Americana del Càncer i membre del Consell Nacional de les Arts.
  • El 1947, quan moltes personalitats de Hollywood ja estaven inscrites en una llista negra per ser sospitoses de comunisme, Gregory Peck va signar una carta contra el «Comitè d'activitats antiamericanes» i les investigacions que McCarthy duia a terme en la indústria del cinema.
  • El 1949 va fundar una companyia de teatre a La Jolla, la seva vil·la natal, amb els seus amics Jose Ferrer i Dorothy McGuire. Aquesta companyia (que encara funciona avui dia) va atreure nombroses estrelles del cinema que van actuar-hi i encoratjar-la.
  • També va manifestar-se contra la Guerra del Vietnam, tot i que el seu propi fill s'hi trobava.
  • L'any 1977, no estava gaire convençut d'interpretar el paper del general Douglas MacArthur, per raons ideològiques. Tot i això, després d'haver fet la pel·lícula, va manifestar una gran admiració per a l'home.
  • Simpatitzant des de sempre del Partit Demòcrata, als anys 70 va pensar presentar-se contra Ronald Reagan per a ser governador de Califòrnia.

Anècdotes

modifica
  • Respecte als anys passats a Berkeley, Gregory Peck va dir: «Va ser una experiència molt especial per a mi, i els tres millors anys de la meva vida: em va fer créixer i fer-me un home.»[cal citació]
  • L'any 1997 va fer un do de 25 000 $ al seu equip de rem de Berkeley, per donar gràcies al seu entrenador, Ky Ebright.
  • A propòsit del seu mal d'esquena, la Twentieth Century Fox sempre havia dit que se l'havia causat durant un entrenament de rem a la universitat. Gregory Peck explicava més endavant: «Crec que a Hollywood es pensaven que les classes de dansa no eren prou masculines. Fa anys que m'escarrasso a rectificar aquesta història…»[cal citació]
  • Era un home de grans capacitats atlètiques, que actuava en general sense doble en les escenes d'acció. Robert Mitchum, el seu rival al film Cape Fear, explicava sovint que Peck va pegar-li accidentalment durant la baralla final de la pel·lícula i que va restar adolorit durant uns quants dies, i deia: «No planyo el qui sigui prou estúpid per a barallar-se amb ell…»[cal citació]

Filmografia

modifica

Productor

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Classic Movies Arxivat 2005-11-24 a Wayback Machine. (anglès)
  • Article a La Vanguardia Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (castellà)
  • Gregory Peck Online (anglès)