António Egas Moniz

neuròleg i el desenvolupador de l'angiografia cerebral

António Egas Moniz (portuguès: António Caetano de Abreu Freire Egas Moniz) (Avanca, 29 de novembre de 1874 - Lisboa, 13 de desembre de 1955) va ser un neuròleg portuguès i el desenvolupador de l'angiografia cerebral. Se'l considera un dels fundadors de la psicocirurgia moderna,[1] després d'haver desenvolupat el procediment quirúrgic leucotomia, més conegut avui com a lobotomia, pel qual es va convertir en el primer portuguès a rebre un Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1949 (compartit amb Walter Rudolf Hess).[2]

Infotaula de personaAntónio Egas Moniz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) António Caetano de Abreu Freire Egas Moniz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) António Caetano de Abreu Freire de Resende Modifica el valor a Wikidata
29 novembre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Avanca (Portugal) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 desembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador
Ministre d'Afers Exteriors
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Coïmbra
Universitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNeurologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, psiquiatre, neuròleg, neurocirurgià, neurocientífic, metge, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Coïmbra
Universitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Find a Grave: 223959847 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 29 de novembre de 1874 a la petita circumscripció d'Avanca, municipi d'Estarreja, situada al districte d'Aveiro. Va estudiar medicina a la Universitat de Coïmbra, on s'especialitzà en anatomia i fisiologia. Després d'ampliar estudis a Bordeus i París, des de 1902 fou professor en aquella universitat, i el 1911 fou transferit a la recentment creada facultat de medicina de la Universitat de Lisboa, on ocupà una càtedra de neurologia fins a la seva jubiliació l'any 1944.[3]

Morí el 13 de desembre de 1955 a la seva residència de Lisboa.[4]

Activitat política

modifica

La política va ser una de les primeres passions per a Moniz. Va donar suport a un govern republicà, divergent del suport de la seva família a la monarquia. Com a activista estudiantil, va ser empresonat en dues ocasions diferents per participar en manifestacions. Mentre era degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lisboa, va ser arrestat per tercera vegada per impedir que la policia resolgués una protesta dirigida per estudiants.[5]

La carrera política formal de Moniz va començar quan va ser elegit al parlament el 1900. Durant la Primera Guerra Mundial, va ser nomenat ambaixador a Espanya, i després, es va convertir en ministre d'Afers Exteriors el 1917, i el 1918 va dirigir la delegació portuguesa a la Conferència de Pau de París (1919).[3][6][7] Es va retirar de la política el 1919 després d'un duel fruit d'una baralla política.[7]

Recerca científica

modifica

Interessat en la neurologia va fer estudis sobre els tumors cerebrals gràcies al descobriment de l'angiografia cerebral, que pràctica mitjançant la coloració del cervell per aconseguir l'opacitat dels raigs X, descobrint neoplàsies, aneurismes, hemorràgies i altres malformacions al cervell.[8]

Després d'un conjunt d'assaigs en conills, gossos i caps de cadàvers,[9] va assolir l'èxit utilitzant una solució de iodur de sodi al 25% en tres pacients, desenvolupant el primer angiograma cerebral.[10][11]

Fou el primer a realitzar la lobotomia prefrontal.

L'any 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de l'efecte terapèutic de la lobotomia, premi que compartí amb el suís Walter Rudolf Hess per les seves investigacions demostratives de l'acció que exerceix el mesencèfal sobre les funcions dels òrgans interns.[12]

Referències

modifica
  1. Berrios, German E. «The origins of psychosurgery: Shaw, Burckhardt and Moniz». History of Psychiatry, vol. 8, 1, 1997, pàg. 61–81. DOI: 10.1177/0957154X9700802905. ISSN: 0957-154X. PMID: 11619209.
  2. «Comments by Carl Skottsberg, President of the Royal Academy of Sciences (Sweden), Nobel Medicine Prize Banquet 1949». Arxivat de l'original el 2010-04-26. [Consulta: 2 desembre 2009].
  3. 3,0 3,1 Tierney, Ann Jane «Egas Moniz and the Origins of Psychosurgery: A Review Commemorating the 50th Anniversary of Moniz's Nobel Prize». Journal of the History of the Neurosciences, vol. 9, 1, 01-04-2000, pàg. 22–36. DOI: 10.1076/0964-704X(200004)9:1;1-2;FT022. ISSN: 0964-704X. PMID: 11232345.
  4. Tan, Siang Yong; Yip, Angela «António Egas Moniz (1874–1955): Lobotomy pioneer and Nobel laureate». Singapore Medical Journal, vol. 55, 4, 21-04-2017, pàg. 175–76. DOI: 10.11622/smedj.2014048. ISSN: 0037-5675. PMC: 4291941. PMID: 24763831.
  5. Tan, Siang Yong; Yip, Angela «António Egas Moniz (1874–1955): Lobotomy pioneer and Nobel laureate». Singapore Medical Journal, vol. 55, 4, 21-04-2017, pàg. 175–76. DOI: 10.11622/smedj.2014048. ISSN: 0037-5675. PMC: 4291941. PMID: 24763831.
  6. «Egas Moniz – Biographical». nobelprize.org [Consulta: 26 febrer 2021]. «Moniz entered politics in 1903 and served as a Deputy in the Portuguese Parliament until 1917 when he became Portuguese Ambassador to Spain. Later in 1917 he was appointed Minister for Foreign Affairs and he was President of the Portuguese Delegation at the Paris Peace Conference in 1918.»
  7. 7,0 7,1 «Egas Moniz: 90 Years (1927–2017) from Cerebral Angiography». , 19-09-2017. «In 1917, Moniz was also appointed as Minister for Foreign Affairs. In particular, he led the Portuguese delegation at the Paris peace conference held in 1918, at the end of World War I, ... In 1919, after a duel caused by a political quarrel, Moniz retired from politics.»
  8. Tan, Siang Yong; Yip, Angela «António Egas Moniz (1874–1955): Lobotomy pioneer and Nobel laureate». Singapore Medical Journal, vol. 55, 4, 21-04-2017, pàg. 175–76. DOI: 10.11622/smedj.2014048. ISSN: 0037-5675. PMC: 4291941. PMID: 24763831.
  9. «Antonio Egas Moniz (1874-1955) Portuguese Neurologist». JAMA: The Journal of the American Medical Association. American Medical Association (AMA), vol. 206, 2, 1968, pàg. 368–369. DOI: 10.1001/jama.1968.03150020084021. ISSN: 0098-7484. PMID: 4877763.
  10. Tan, Siang Yong; Yip, Angela «António Egas Moniz (1874–1955): Lobotomy pioneer and Nobel laureate». Singapore Medical Journal, vol. 55, 4, 21-04-2017, pàg. 175–76. DOI: 10.11622/smedj.2014048. ISSN: 0037-5675. PMC: 4291941. PMID: 24763831.
  11. «Antonio Egas Moniz (1874-1955) Portuguese Neurologist». JAMA: The Journal of the American Medical Association. American Medical Association (AMA), vol. 206, 2, 1968, pàg. 368–369. DOI: 10.1001/jama.1968.03150020084021. ISSN: 0098-7484. PMID: 4877763.
  12. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1949». The Nobel Foundation. Arxivat de l'original el 2018-08-10. [Consulta: 13 novembre 2009].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: António Egas Moniz