Edmond Locard

Edmond Locard era un criminòleg i un pèrit de la policia francesa (nascut a Saint-Chamond (França) el 13 de desembre de 1877 i mort a Lió, el 4 de maig de 1966). Va desenvolupar entre altres l'estudi de les empremtes dactilars i va ser un dels primers que va dirigir un laboratori de policia científica.

Infotaula de personaEdmond Locard
Kriminalisten Locard.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Edmond Locard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Chamond (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1966 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Caluire-et-Cuire (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLockheart
NacionalitatFrancesa
Formació professionalUniversitat de Lausane
FormacióUniversitat de Lió Modifica el valor a Wikidata
Conegut perLe Traité de Police Scientifique
Activitat
OcupacióCriminòleg, metge forense
OcupadorUniversitat de Lió Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolDoctor
FillsDenise Stagnara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paremare:Marie-Gilbert de Sennevrières
pare: Arnould Locard

BiografiaModifica

És el fill d'Arnould Locard, un naturalista i malacòleg i de Marie Gibert de Sennevières, de la qual té l'interès per al teatre i la música. Del costat paternal surt d'una família escocesa del nom Lockheart emigrada vers França al segle xvi.

Primer va estudiar el dret i després la medicina que va acabar el 1902 per una tesi amb el títol La médecine légale sous le grand roy. Això va ser l'inici del seu interès per a les recerques policials científiques. Junt amb Alexandre Lacassagne i Rodolphe Archibald Reiss va ser un dels capdavanters a la Universitat de Lausana. A la policia de Lió va crear un primer laboratori al qual va resoldre un primer crim gràcies a la tècnica del reconeixement d'empremtes dactilars. Aviat s'afegira la balística, la toxicologia i la identificació grafològica. Tot i això, el 1945 una dona va ser condemnada de manera erroneada en virtut d'un seu peritatge grafològic, un cas que només va ser rectificat el 1956.[1]

La seva obra mestra és el Traité de Police Scientifique (en català: Tractat de policia científica) que va esdevenir un clàssic de la formació policial que tot arreu el món és considerat com un fonament de les ciències forenses modernes.[2] Tenia altres interessos: va ser crític d'òpera, era un aficionat al teatre de guinyol i va escriure un manual de filatèlia. Fora de la policia, la seva obra va inspirar el novel·lista belga Georges Simenon.

A Lió, el carrer Rue Docteur Edmond Locard[3] li està dedicat. El 2011 el canal públic de televisió France 2 realitzà una sèrie inspirada de la seva vida: Empreintes criminelles.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmond Locard
  • La Criminalistique à l'usage des gens du monde et des auteurs de romans policiers, Lío, Desvignes et Cie, 1937
  • Traité de criminalistique (tom I et II), Les Empreintes et les traces dans l'enquête criminelle, 1931
  • Traité de criminalistique (tom III et IV), Les Preuves de l'identité, 1932
  • Traité de criminalistique (tom V et VI), L'Expertise des documents écrits, 1935
  • L'Enquête criminelle et les méthodes scientifiques, 1920
  • La Malle sanglante de Millery, 1935
  • Contes apaches (Souvenirs d'un policier), 1933
  • Émilienne, (estudi psicològic)
  • Note sur l'identification des suspects, Revue Internationale de criminalistique, 1935
  • La police. Ce qu'elle est, ce qu'elle devrait être, París, Editorial Payot, 1919
  • La défense contre le crime, París, Payot, 1951

ReferènciesModifica

  1. Jean-Marc Berlière, Le Monde des polices en France aux XIXe et XXe siècles, Brussel·les, Editorial Complexe, 1996, pàgina 123 (en català: El món de les policies franceses als segles XIX i XX)
  2. A. Levy, La police scientifique, París, Editorial Hachette, 2008, pàgines 24-25
  3. 45° 45′ 41.41″ N, 4° 47′ 38.76″ E / 45.7615028°N,4.7941000°E / 45.7615028; 4.7941000