Viquipèdia

Teresa Rovira i Comas

bibliotecària catalana

Teresa Rovira i Comas (Barcelona, 13 de desembre de 1918 - Barcelona, 23 de setembre de 2014)[1] fou una bibliotecària catalana, filla d'Antoni Rovira i Virgili.[2][3]

Infotaula de personaTeresa Rovira i Comas

Teresa Rovira a la Biblioteca Popular d'Esparreguera, la dècada de 1950 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIncinerada 
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBibliotecària
Família
PareAntoni Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Primers anysModifica

Teresa Rovira nasqué a Barcelona el 13 de desembre de 1918, filla gran de l'escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili i Maria Comas i Ayxelà .[2] Estudià a la Mútua Escolar Blanquerna sota la direcció d'Alexandre Galí i Coll. Ja de ben petita era una gran lectora[4] i entre els seus primers autors trobem Lola Anglada, Josep Carner o Dolors Monserda. Amb 17 anys, el juny de 1936, va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, però hagué d'interrompre els estudis per l'inici de la guerra, el juliol del 1936.[5] El 1939 s'exilià a França amb la seva família,[2][6] mentre la biblioteca de casa seva, amb tots els llibres del seu pare, fou confiscada; no es recuperaria fins passats més de setanta anys amb el retorn d'una part dels papers de Salamanca.[7]

Exili a FrançaModifica

L'any 1944 es va llicenciar en Lletres (Història i Geografia) a la Universitat de Montpeller.[6] A Montpeller conegué l'amic i col·laborador del president Josep Irla Felip Calvet, amb qui l'any 1946 es casà a Andorra, l'únic lloc on aleshores es podia celebrar la cerimònia en català.[8] La parella s'instal·là a Perpinyà, on les activitats comercials de Calvet es van centrar en una petita fàbrica de taps per a xampany i vi, sense deixar de col·laborar amb Josep Irla en afers empresarials i polítics.[8] El curs 1951-52 fou lectora de castellà al Lycée de Jeunes Filles, de Perpinyà.[6] Tot i això, les visites a Barcelona cada vegada es feren més freqüents, fins al punt que Teresa Rovira hi acabà els estudis de bibliotecària el curs 1949-50 i el 1953 obtingué una plaça de bibliotecària a la Biblioteca Popular d'Esparreguera, on va establir-se amb el seu fill.[6] Felip Calvet es quedà a la Xampanya, sense passaport, i els visitava mensualment.[6]

Retorn a CatalunyaModifica

El matrimoni retornarà finalment de l'exili el 1958,[8] moment en què Rovira passà a la Biblioteca de Catalunya (anomenada aleshores Biblioteca Central).[6] Allí va començar a treballar amb el fons de llibres infantils que Jordi Rubió —que en va ser director fins al gener de 1939— havia recollit per a la Biblioteca de Catalunya i que es guardava al fons històric de la Biblioteca Infantil de la Santa Creu.[9] És en aquest moment que comença a establir la bibliografia del llibre infantil en català i, a partir d'aleshores, es dedicà a la investigació de la literatura infantil i juvenil catalana.[9]

Amb la bibliotecària Carme Ribé van proposar la creació d'una biblioteca pilot al costat de l'Escola de Bibliotecàries, idea que acabaria materialitzant-se amb el naixement de les biblioteques de Sant Pau i de la Santa Creu.[10] El 1973 es llicencià en Lletres per la Universitat de Barcelona.[6] Del 1971 al 1981 dirigí la Biblioteca Popular de Santa Pau i, del 1981 al 1983, fou cap de la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona.[6]

El 1986 Max Cahner va reprendre la publicació de la Revista de Catalunya per a donar continuïtat a la publicació fundada per Antoni Rovira i Virgili el 1948. Teresa Rovira formà part de la Fundació Revista de Catalunya aportant coneixement, experiència i la continuïtat.[7] Morí, ja jubilada, el 2014.[7]

Mostra de llibres que van acompanyar Teresa RoviraModifica

Teresa Rovira en les seves estades a Tarragona, i especialment durant la seva joventut, recorda com la Biblioteca Popular de Tarragona (1926-1962), els seus llibres la van captivar; devorava llibres i encetava precoçment el que llegien els grans. Recorda com a l'Escola Blanquerna recitaven de memòria versos de Joan Maragall, Joan Alcover, Joan Maria Guasch, Maria Antònia Salvà, Josep M. de Sagarra; també Josep Maria López-Picó els parlà dels seus epigrames.

Durant els estius a Tarragona s'empassava novel·les de Dolors Monserdà i les de Narcís Oller o el teatre d'Ignasi Iglesias. Recorda com La Selecta de Lectures d'Artur Martorell era el mannà diari. Després s'engrescà amb les lectures de la col·lecció A tot Vent. Però la primera novel·la que va llegir amb només 10 anys va ser Maria Glòria de Dolors Monserdà. El seu pare l'encoratjava i només recorda que li prohibí un llibre Jo!, de Prudenci Bertrana, dient que ja el llegiria més endavant.[11]

Aviat però l'esclat de la guerra i l'exili truncaren la placidesa de les lectures i el 19 de juliol de 1936 la sorprengueren les flamarades del convent de Santa Clara, entre la Rambla Vella i el Balcó del Mediterrani. Marxaren a Barcelona, i el 1939, cap a l'exili. Pocs dies després, entraren i confiscaren la biblioteca del seu pare al barri d'Horta i s'endugueren tots els llibres. Part d'aquesta biblioteca havia estat catalogada per Teresa durant les primeres pràctiques que va fer a l'Escola de Bibliotecàries. Només al cap de molts anys, l'any 2012, es va recuperar una part de la biblioteca del seu pare, amb el retorn dels papers de Salamanca.[12] Entre aquests llibres recuperats trobem Maria Glòria, recuperada perquè hi havia posat el seu nom.

PublicacionsModifica

Dos llibres seus han esdevingut veritables referents en el camp bibliotecari: un és Bibliografía histórica del libro infantil en catalán (Madrid: ANABA, 1972), en col·laboració amb Carme Ribé; l'altre, Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil (Barcelona: Ed. 62, 1981), en col·laboració amb Concepció Carreras i Concepció Martínez.[2] Va realitzar conjuntament amb el seu marit la Bibliografia d'Antoni Rovira i Virgili (1905-1939), avui inèdita.[6]

També escrigué articles sobre literatura infantil per a la Gran Enciclopèdia Catalana,[6] a la Història de la literatura catalana (Orbis i Ed. 64, 1984)[6] i al Diccionari de Literatura Catalana (1970, 1979),[9] així com el volum dedicat a la «Literatura infantil i juvenil» (Barcelona: Ariel, 1988) de la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas (volum 11), estudis que ja havia sistematitzat a la seva tesina mai publicada Noucentisme i literatura infantil (1973).[9]

Fou membre del jurat del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural i ànima de la Revista de Catalunya, fundada pel seu pare l'any 1924.[13]

Premis i reconeixementsModifica

El 1970 fou distingida amb el Premi Ramon d'Alòs-Moner, que atorga l'Institut d'Estudis Catalans, per la Bibliografia d'Antoni Rovira i Virgili (1905-1939), realitzada amb el seu marit.[6] També la Bibliografía histórica del libro infantil en catalán, elaborada amb Carme Ribé, va obtenir el Premi Nacional d'Investigació de Llibres Infantils i Juvenils.[14]

El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi «per la seva ben remarcable tasca en l'àmbit del llibre infantil i juvenil, singularment en llengua catalana, al qual ha dedicat un seguit de treballs on són especialment notoris el sentit de la feina ben feta i la voluntat de servei a Catalunya».[15] L'any 2003 fou nomenada Filla Adoptiva de Sant Feliu de Guíxols, d'on era natural el seu marit Felip Calvet Costa, que en el mateix acte fou nomenat Fill Predilecte a títol pòstum.[16] Rebé el Premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil de 2008 per «El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta» dins El patrimoni de la imaginació: llibres d'ahir per a lectors d'avui (Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2007).[17]

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya creà el 2013 un premi a la innovació a les biblioteques públiques que portava el seu nom.[18] El Premi tindrà una periodicitat anual.[19]

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Mor Teresa Rovira». Diputació de Barcelona. [Consulta: 23 setembre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Teresa Rovira i Comas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ MARTÍN, Laia «El subtil teixit de la polidesa : entrevista a Teresa Rovira». Escola Catalana, núm. 409, abril. Òmnium Cultural [Barcelona], 2004, pàg. 32-40.
  4. ↑ Subirana, Jaume. Biblioteques particulars de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 197. ISBN 978-84-9850-595-5. 
  5. ↑ Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016, p. 202. ISBN 978-84-475-4015-0. 
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 Rovira i Virgili, Antoni. Cartes de l'exili: 1939-1949. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 2002, p. 44 [Consulta: 6 març 2013]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Vallvé, Joan «Teresa Rovira i Comes». Revista de Catalunya, 288, desembre 2014, pàg. 3-4 [Consulta: 14 gener 2015]. Arxivat 18 de març 2017 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Fons Felip Calvet i Costa». Arxiu municipal. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 5 novembre 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Paraules de Teresa Rovira en l'entrega del Premi Aurora Díaz-Plaja». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 6 març 2013].
  10. ↑ Argente, Montse; Lora, Neus; Perpiñán, Marta «De com i per què biblioteca s'escriu en femení. Primera part». Ítem. Revista de Biblioteconomia i Documentació, núm. 29, 2003 [Consulta: 1r març 2013].
  11. ↑ Homenatge a Teresa Rovira. Revista de Catalunya. Número extraordinari 2014 /II (número monogràfic dedicat a Teresa Rovira i Comas)
  12. ↑ URV, CRAI campus Catalunya. «Fons Llegat Teresa Rovira: La recuperació del Fons a l'Arxiu de Salamanca». [Consulta: 21 abril 2021].
  13. ↑ Garcia-Seda, Pilar «DONASSA: Teresa Rovira i Comes. Ànima de gestora i de bibliotecària». Escola Catalana, núm. 11, primavera 2009. Arxivat de l'original el 2013-08-28 [Consulta: 4 setembre 2013]. Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine.
  14. ↑ Estivill, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa. «Dones bibliotecàries». Bid, Número 10. Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), juny 2003. [Consulta: 1r març 2013].
  15. ↑ «Persones guardonades. Creus de Sant Jordi 2002». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 novembre 2013].
  16. ↑ «"Fons Felip Calvet i Costa". Arxiu municipal. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 25 setembre 2014].
  17. ↑ «Teresa Rovira guanya el premi per a articles sobre literatura infantil i juvenil Aurora Díaz Plaja». 324.cat, 03-07-2008.
  18. ↑ Marimon, Sílvia «Teresa Rovira i Comas: "A l'infern de les biblioteques hi havia els llibres en català"». Ara, 13-11-2013.
  19. ↑ «Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques 2014». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de gener 2015. [Consulta: 4 gener 2015].

Enllaços externsModifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Rovira_i_Comas&oldid=31462639»