Obre el menú principal

María Espinosa de los Monteros

feminista espanyola

María Espinosa de los Monteros (Estepona, 13 de maig de 1875Alacant, 13 de desembre de 1946), el nom complet de la qual és María Espinosa de los Monteros y Díaz de Santiago, fou una activista en la lluita pels drets civils i polítics de les dones; va ser sòcia fundadora de l'Associació Nacional de Dones Espanyoles, de la qual va ser presidenta fins a 1924. Va dirigir, amb plens poders, la delegació a Espanya de la casa de màquines d'escriure Yost, fins que el 1921 va ser substituïda per un equip directiu compost per tres homes. Va ser designada per Miguel Primo de Rivera Orbaneja, el 1926, per exercir el càrrec de regidora a l'ajuntament de Segòvia.

Infotaula de personaMaría Espinosa de los Monteros
María Espinosa de los Monteros.jpg
Biografia
Naixement 13 maig 1875
Estepona
Mort 13 desembre 1946 (71 anys)
Activitat
Ocupació Activista, feminista i política
Modifica les dades a Wikidata

OrígensModifica

María Espinosa de los Monteros García va néixer a Estepona (Màlaga) el 1875. Filla d'Antonio Espinar Aguilar i Juana Díaz Martín, es va traslladar a Madrid amb la seva mare quan aquesta va contreure segones noces. María es va casar, el 1905, amb Antonio Torres Chacón. El matrimoni va tenir dos fills, Antonio i Álvaro. Sis anys després, el 1911, es va divorciar. Sent molt jove, es va convertir en directora general i presidenta de la casa de màquines d'escriure Yost Writing Machine Company, fabricades a Bridgeport (Connecticut, USA). La mecanografia obria un horitzó laboral nou. Per promocionar la marca, l'empresa va convocar un concurs de mecanografia, després de realitzar-lo va agrair públicament la col·laboració desinteressada de la representant a Espanya. El diari ABC de cinc d'octubre de 1912 relatava la notícia. El 1921, el mateix diari publicava la revocació de poders notarials atorgats a favor de María Espinosa i donava a conèixer el nom dels tres homes que integraven del nou equip directiu. Els nous directius havien estat el cap de comptabilitat, el sotsdirector de Madrid i l'inspector de sucursals de províncies i van substituir María Espinosa, que n'havia estat la directora durant més de vint anys.[1]

L'esperit empresarial l'havia portat, el 1911, al costat d'Ana Picard, a iniciar els tràmits per a la comercialització d'“Aguas de Morataliz”, que va ser autoritzada el 1915. A l'any següent, María Espinosa de los Monteros va ser triada, per unanimitat, vocal de l'Associació de Propietaris de Balnearis.

El 1926 va ser designada per Primo de Rivera, el 1926, per exercir el càrrec de regidora a l'ajuntament de Segòvia. D'aquesta forma es va convertir en una de les dones que, per primera vegada, exercien el càrrec de regidora, si bé no havien estat triades democràticament.

Activisme feministaModifica

El 20 d'octubre de 1918, un grup de dones format a instàncies de Celsia Regis, va decidir reunir-se en el despatx de María Espinosa de los Monteros, per formar una organització feminista que van denominar Associació Nacional de Dones Espanyoles (ANME). María Espinosa en va ser triada presidenta. Entre les associades estaven Benita Asas Manterola, Clara Campoamor Rodríguez, Elisa Soriano, Maria de Maeztu, Julia Peguero i Victoria Kent.[2]

Sent-ne presidenta María Espinosa de los Monteros, el 1919, es va constituir el Consell Suprem Feminista integrat per cinc associacions: la Sociedad Progresiva Femenina, la Liga Española para el Progreso de la Mujer, l'ANME, la Sociedad Concepción Arenal de Valencia i l'Asociación La Mujer del Porvenir de Barcelona.

María Espinosa va ser «una dona de transició» en el desenvolupament del feminisme de la igualtat a l'estat, una d'aquelles dones que «apunten a la igualtat però encara parteixen de la diferència». En els seus escrits i conferències va defensar els drets civils, amb una "força intel·lectual" com la que s'aprecia en la conferència titulada “Influencia del feminismo en la legislación contemporánea", que va impartir davant la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i en la revista de la qual està publicada, o com en la que va pronunciar en el Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb el tema «L'emancipació de les dones».[3][4]

A partir de finals dels anys 20, quan Espinosa de los Monteros centrava la seva campanya en els drets civils, Benita Asas Manterola, en la seva funció de portaveu d'ANME, va començar a publicar en Mundo Femenino, de to reivindicatiu, i es produí una radicalització política cap a la igualtat i el sufragisme. Asas Manterola va succeir a Espinosa de los Monteros en la presidència de l'associació.[5]

Premis i distincionsModifica

  • Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII pel Ministeri d'Instrucció i Belles Arts, el 1915. Va tenir per això tractament d'Excel·lentísima senyora.[6]
  • Filla Predilecta d'Estepona el 27 de desembre de 1920, en reconeixement d'això un carrer duu el seu nom.
  • La Societat d'obrers “La Benéfica Carloteña” de Vallecas, la va nomenar presidenta honorària el 20 d'abril de 1916.
  • Premi Nacional María Espinosa, creat pel Ministeri de Cultura, mitjançant Ordre de 13 de setembre de 1978 (BOE de 25-07-1978, pàg. 22.378) i derogat per Ordre de 25 de juny de 1984.[7]

ReferènciesModifica

  1. Diari ABC publica l'anunci de revocació de poders
  2. «Primeros pasos. El voto femenino en España».
  3. «Experiencias plurales del feminismo español en el primer tercio del siglo pasado: un balance de la historiografía reciente». Revista de Historiografía, 22, 2015.
  4. «Influencia del feminismo en la Legislación Contemporánea». Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, 39, 1920.
  5. Mujeres en el Mundo. Alianza Editorial, 2004. 
  6. «María Espinosa».
  7. «María Espinosa».