Puigcerdà

municipi de Catalunya, capital de la Cerdanya

Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. Es troba a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud, amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Infotaula de geografia políticaPuigcerdà
Bandera de Puigcerdà.svg Escudo de Puigcerdà.svg
Estany de puigcerdà.jpg
l'Estany de Puigcerdà

Localització
Localització de Puigcerdà.png Modifica el valor a Wikidata
 42° 25′ 54″ N, 1° 55′ 42″ E / 42.431666666667°N,1.9283333333333°E / 42.431666666667; 1.9283333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaCerdanya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total9.258 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat489,84 hab/km²
Llar408 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPuigcerdanenc, puigcerdanenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.202 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1178
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAlbert Piñeira i Brosel (11 juny 2011) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17520 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE17141 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT171411 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpuigcerda.cat Modifica el valor a Wikidata

EtimologiaModifica

Geografia o medi físicModifica

ClimatologiaModifica

A Puigcerdà el clima és mediterrani pirinenc. Els hiverns són freds amb temperatures mitjanes entre 2 °C i -3 °C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar, prova de l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.

La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.[1]

  Paràmetres meteorològics per a Puigcerdà
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Sep. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. màx. registrada (°C) 20 24.3 25.5 27 30.2 37.5 35.8 37.1 31 26.1 23.5 22.6 37.5
Temp. màx. mitja (°C) 3 6 12 16 21 25 27 27 22 15 11 4 18
Temp. mín. mitja (°C) -8 -7 -4-1 4 8 1211 6 1 -3 -7 3
Temp. mín. registrada (°C) -28.5-24.5 -14.6 -10.5 -6.3 -1.0 4.4 3.8 -4.2-11.4-20.4 -29.6 -29.6
% precipitació forma pluja 22 325686 9498 99 99 96 8752 31 74
% precipitació forma neu 78 68 44 14 6 2 11 4 13 4869 26

DemografiaModifica

 
Torre del Campanar

Al llarg dels segles XIII i XIV, es produí una desclosa demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la vila a esdevenir una de les principals ciutats de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta del segle XV al XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle xix. Després de la Guerra Civil espanyola sofrí una nova davallada. Els darrers anys, la població ha augmentat significativament en correlació amb la florida de la construcció.

El 1856, incorpora Rigolisa i Ventajola; el 1969, Vilallobent i Age.[2]

Entitat de població Habitants
la Guingueta 887
Puigcerdà 6.762
Rigolisa 32
Sant Marc 258
Sant Martí 296
Deuloféu 337
Ventajola 6
Age 120
Vilallobent 104


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
423 316 408 1.388 2.036 2.613 2.645 2.931 2.861 2.982

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.749 3.090 2.845 3.595 4.561 5.526 5.818 6.475 6.365 6.365

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.356 6.580 6.902 7.774 8.370 8.859 9.365 8.746 8.957
8.761

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
8.810
8.981 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

HistòriaModifica

PrehistòriaModifica

Edat AntigaModifica

Edat mitjanaModifica

La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons I de Catalunya-Aragó i II d'Aragó, que va manar construir una ciutat sobre un turó anomenat mont Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i hi traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix.

Als anys 1281 i 1309, va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat. Té un gran estany artificial la concessió del qual va ser atorgada pel rei Sanç I de Mallorca, l'any 1310, destinat al regadiu de les terres del terme. Per un document de l'any 1342, se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. El 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament una part de la ciutat.

Edat ModernaModifica

S.XIXModifica

S.XXModifica

 
Focs d'artifici al campanar de Puigcerdà. Festa de la Sagristia

La ciutat fou atacada el 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.[3]

Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l'obediència a Carles III el 28 d'octubre del 1705. Dos anys després, una incursió de l'exèrcit francès va situar la vila en l'òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l'exèrcit gal va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, encara que momentàniament, el govern municipal anterior a la Nova Planta.[4]

Durant la Tercera Guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila tres vegades, el 1873,[5] 1874 i 1875.

EconomiaModifica

 
Mercat a la plaça Major a principis del segle XX

La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge, hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (La Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Reial Club de Golf de la Cerdanya. Gràcies a la seva localització, i pel fet de ser una capital del Pirineu català, és un punt de partida d'excursions de tota mena per a conèixer tots els racons de la comarca.

Política i administracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Llombart i Padrós CiU 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Llombart i Padrós CiU 30/06/1987 --
1991–1995 Francesc Rosell i Blanich ERC 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Carretero i Grau ERC 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Carretero i Grau ERC 03/07/1999 --
2003–2007 Joan Carretero i Grau ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Joan Planella i Casasayas ERC 16/06/2007 --
2011–2015 Albert Piñeira Brosel CiU 11/06/2011 --
2015–2019 Albert Piñeira Brosel CiU 13/06/2015 --
Des de 2019 Albert Piñeira Brosel JxCAT 15/06/2019 --
Resultats electorals - Puigcerdà, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Junts per Catalunya Albert Piñeira Brosel 2.149 9 58.73
Esquerra Republicana de Catalunya Joan Manel Serra 955 3 26.10
Partit Popular Meritxell Forment 277 1 7.57
COMPROMÍS PER PUIGCERDÀ-CANDIDATURA DE PROGRÉS (CP) Ester Jiménez 196 - 5.36
Total 3.577 13

En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.

El 16 de setembre del 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.[6]

Llocs d'interèsModifica

Entitats i associacionsModifica

Fires i festesModifica

Persones il·lustresModifica

HistòricsModifica

ActualsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2013].
  2. BOSOM ISERN Sebastià; SOLÉ IRLA Martí. Carrers i places de Puigcerdà, una passejada per la seva història. Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà, 1998, p. 44 i 163. 
  3. Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732. 
  4. «Ruta 1714 (Puigcerdà)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  5. Sánchez i Carcelén, Antoni «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15 gener 2013].
  6. El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.
  7. «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.
  8. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  9. «Monestirs de Catalunya».
  10. «Conclou el VI Festival Internacional de Cinema de Cerdanya». Viure als Pirineus, 05-10-2015.
  11. «VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya» (en català). Institut Ramon Muntaner, 21-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
  12. «Spot VI Festival Internacional de Cine de Cerdanya» (en castellà). Sweet Events, 07-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
  13. Clotet, Dolors «Puigcerdà clou el festival de cinema amb bones notícies». Regió 7, 06-08-2015.
  14. «Festes i activitats anuals». Ajuntament de Puigcerdà. [Consulta: 21 juny 2013].
  15. [enllaç sense format] http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm

Enllaços externsModifica