Obre el menú principal

El setge de Puigcerdà de 1667 fou un dels episodis de la Guerra de Devolució.

Infotaula de conflicte militarSetge de Puigcerdà
Guerra de Devolució
Setge de Puigcerdà (1667) situat respecte Catalunya 1659-1716
Lleida
Barcelona
Girona
Tarragona
Perpinyà
Puigcerdà
White pog.svg Posicions franceses
Blue pog.svg Posicions espanyoles
Battle icon active (rifles).svg Setge de Puigcerdà
Data 29 d'abril a 28 de maig de 1667
Escenari Puigcerdà
Resultat Victòria francesa
Bàndols
Estendard reial de França Regne de França Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Baixes
30 morts[1]
Modifica les dades a Wikidata
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

Contingut

AntecedentsModifica

Amb la signatura del Tractat dels Pirineus, Puigcerdà es va convertir en la via d'accés francesa a Vic, Lleida i Aragó.[2] El Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg van entrar en la Guerra de Devolució per les Províncies Unides. En prevenció d'un atac francès, en 1667 s'aixecà de nou el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, mentre l'exèrcit francès del Rosselló, comandat pel mariscal Navailles amb reforços de Sicília va emprendre l'atac sobre Puigcerdà.

El setgeModifica

L'avanguarda francesa arribà a Puigcerdà el 29 d'abril i van iniciar les trinxeres en 30 d'abril, fent un atac el 3 de maig, sense esperar l'artilleria, que va arribar el 5 de maig, que van fer una bretxa però la guarnició no es va rendir fins al 28 de maig.[3]

El Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs fou enviat a la ciutat de Girona, i anà al rescat de Puigcerdà, però quan arribaren els francesos ja havien marxat.[4]

ConseqüènciesModifica

Els francesos no tenien intenció de conservar la plaça i van destruir les defenses,[3] i després de la retirada, una ofensiva espanyola amb 2300 homes i 200 genets va ocupar mig centenar de pobles a la Cerdanya. La pau va ser resolta al Tractat d'Aquisgrà.[5]

ReferènciesModifica

  1. Busquets i Dalmau; 1994, 408.
  2. Espino López, Antonio. Guerra, fisco y fueros: La defensa de la Corona de Aragón en tiempos de Carlos II, 1665-1700 (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 189. ISBN 8437087236. 
  3. 3,0 3,1 Lynn, John A. The Wars of Louis XIV 1667-1714 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1317899504. 
  4. Busquets i Dalmau; 1994, 406.
  5. Espino López, Antonio. Guerra, fisco y fueros: La defensa de la Corona de Aragón en tiempos de Carlos II, 1665-1700 (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 190. ISBN 8437087236. 

BibliografiaModifica