Obre el menú principal

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630Tortosa, 24 de desembre de 1700). Religiós dominic, bisbe de Girona i de Tortosa.

Infotaula de personaSever Tomàs Auter
078 Museu de la Catedral (Tortosa), soterrani de la Canònica, sepulcre del bisbe Auter.JPG
Sepulcre del bisbe Sever Tomàs Auter al Museu de la Catedral de Tortosa
Biografia
Naixement c. 1630
Puigcerdà
Mort 24 desembre 1700 (69/70 anys)
Tortosa
  Bisbe de Tortosa 

5 setembre 1685 –
  Bisbe de Girona 

11 febrer 1680 –
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Dominic
Consagració Alfonso de Sotomayor
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Sever Tomàs Auter neix a Puigcerdà pels voltants de l'any 1630.[1]

Estudia a la universitat de Salamanca, i quan acaba els estudis es trasllada a València, on pren l'hàbit dominic i fou catedràtic de Teologia a la universitat. Més tard es trasllada a Roma i fou nomenat regent d'estudis al convent de Santa Maria sopra Minerva. En el capítol provincial celebrat a Barcelona el 1676 fou nomenat, estant a Roma, provincial de l'orde dels predicadors de la Corona d'Aragó, i torna a la península.[2]

El 23 d'abril de 1679 és presentat per Carles II al bisbat de Girona, el papa el nomena el 23 de gener de 1680, pren possessió per procurador, és consagrat a Barcelona l'11 de febrer i entra a Girona el 22 de febrer.[2] Entre 1680 i 1683 visita la diòcesi, sense repetir parròquia, durant alguns períodes de cada any.[3] Celebra sínodes els anys 1681 i 1685 i,[4] participa en el concili provincial de 1685.[5] Col·labora activament en la defensa del setge de Girona de 1682.[6] En arribar a Girona el bisbe accelera i promou l'acabament de la façana de la catedral.[7]

En 1685 és presentat al bisbat de Tortosa i en pren possessió a principis de 1686.[8] Convoca dos sínodes, en 1687 i 1696, i les constitucions les publica en un volum imprès a Barcelona el 1696 per Joan Jolis,[9][10] participa en el concili provincial de 1691 i[11] visita la diòcesi durant l'any 1693.[12] A Tortosa, encarrega la construcció dels retaules majors de l'església del convent de Sant Francesc, de l'església del convent de Santa Clara i de la catedral. Aquest darrer retaule no arriba a instal·lar-se i, anys després de mort el bisbe, fou utilitzat per fer dos retaules, dedicats a Sant Ruf i Sant Agustí, per a dos capelles laterals de la mateixa catedral.[13]

Mor a Tortosa el 24 de desembre de 1700, i fou soterrat al convent dominic de Sant Francesc i la mare de Déu del Roser, en la capella de Sant Domènec. En 1707 els estralls de la guerra de Successió provoquen l'enderroc del convent de Sant Francesc, i es traslladen les restes mortals del bisbe a l'església del convent de Sant Domènec, dins dels murs de la ciutat; però l'any següent l'exèrcit borbònic ocupa la ciutat i decideix convertir el convent dominic en caserna, la qual cosa porta el capítol a traslladar les restes del bisbe a la seu, en la sepultura del bisbe Fageda.[14]

ReferènciesModifica

  1. Muñoz i Sebastià 2004: p. 97.
  2. 2,0 2,1 Merino 1826: p. 176.
  3. Solà Colomer 2006: p. 113.
  4. Merino 1826: p. 180.
  5. Costa y Barrás 1866: p. 121.
  6. Merino 1826: p. 178-179.
  7. Narváez Cases 2001: p. 245.
  8. «Severo Tomás y Auter». Catholic-Hierarchy.org
  9. Villanueva 1806: p. 116.
  10. Muñoz i Sebastià 2004: p. 98.
  11. Costa y Barrás 1866: p. 150.
  12. Pitarch i Almela 2001: pp. 136, 138 i 140.
  13. Muñoz i Sebastià 2004: pp. 99-101.
  14. Muñoz i Sebastià 2004: pp. 97,103-104.

BibliografiaModifica