Josep Fageda
Fra Josep Fageda (Vic, octubre de 1608 — Tortosa, 1685). Religiós jerònim, Bisbe de Girona i de Tortosa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 13 octubre 1608  Vic (Osona) |
| Mort | c. maig 1685 (76 anys) |
| Bisbe de Tortosa | |
| 21 juliol 1664 – ← Gregorio Parcero – Sever Tomàs Auter → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
 Bisbe de Girona | |
| 21 juny 1660 – ← Francesc Pijoan – Josep de Ninot → Diòcesi: bisbat de Girona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Orde de Sant Jeroni |
| Consagració | Diego de Arce y Reinoso |
Biografia
modificaNascut a Vic, fou batejat en la catedral el 13 d'octubre de 1608, fill de Miquel Fageda, metge, i Isabel.[1]
Entra el 18 de juny de 1628 en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Estudia filosofia, teologia i matemàtiques en la universitat de Barcelona, i després anà a Salamanca, on fou catedràtic i prior del monestir de la Mare de Déu de la Victòria. El 16 de setembre de 1653 fou elegit prior de Sant Jeroni de la Murtra, i més tard, prior del monestir de la Solana de Sigüenza, i en 1660 estava de visitador de l'orde en Castella.[2]
El 6 d'octubre de 1660 pren possessió del bisbat de Girona, i entra a la seu el 25 de novembre.[3] Era un home auster i intransigent, que vivia com un monjo i estava acostumat a manar i a ser obeït,[4] i així mantingué diversos plets amb al Capítol de la catedral per defensar la jurisdicció i els drets de la dignitat episcopal.[5] Entre 1661 i 1663 realitza una visita pastoral per la diòcesi.[6][7]
En 1664 és promogut al bisbat de Tortosa. En 1666 realitza visita pastoral per la diòcesi.[8] Entre 1671 i 1673 fou diputat eclesiàstic en les corts de València.[9] El 17 de maig de 1672 fra Fageda posa la primera pedra de la capella de la Cinta de la catedral.[10] Assistí als concilis tarraconenses de 1664, 1670, 1678 i 1685.[11]
Mor a Tortosa en 1685, i fou soterrat a la nau central de la catedral.
Referències i notes
modifica- ↑ Merino — Canal 1826: p. 161.
- ↑ Merino — Canal 1826: pp. 161-162.
- ↑ Merino — Canal 1826: p. 162.
- ↑ Busquets Dalmau 1994: pp. 561-562.
- ↑ Merino — Canal 1826: pp. 162-165.
- ↑ Solà i Colomer 2006: p. 113.
- ↑ Solà i Colomer 2003: p. 72.
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 133.
- ↑ Querol Coll 2006: p. 27.
- ↑ Franquet i Bernis 2009: p. 91.
- ↑ Costa y Borrás 1866: pp. 98, 110, 117 i 121.
Bibliografia
modifica- Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona: La crònica de Jeroni de Real (1626-1683). vol. I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-513-9 [Consulta: 10 octubre 2014].
- Costa y Borrás, José Domingo. Concilios tarraconses (en castellà i llatí). vol. II. Barcelona: Imprenta del heredero de D. Pablo Riera, 1866 [Consulta: 10 octubre 2014].
- Franquet i Bernis, Josep Maria. Apunts i entremesos de la terra meva. Tortosa: l'autor, 2009. ISBN 978-84-93036-46-1 [Consulta: 10 octubre 2014].
- Merino, Antolín; Canal, José de la. España Sagrada. Theatro geográfico-histórico de la Iglesia de España. Origenes, divisiones y límites de todas sus provincias. Antigüedad, traslaciones, y estado antiguo y presente de sus sillas, con varias diseraciones críticas (en castellà). Tomo XLIV. Madrid: En la imprenta de Don José del Collado, 1826 [Consulta: 10 octubre 2014].
- Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9 [Consulta: 10 octubre 2014].
- Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-8415-862-4 [Consulta: 10 octubre 2014].
- Solà i Colomer, Xavier. El Santuari de la mare de Déu de la Font de la Salut. Vall d'Hosteles-Collsacabra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 84-8415-480-7.
- Solà i Colomer, Xavier. La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800). [Tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2006. ISBN 84-689-8280-6 [Consulta: 10 octubre 2014]. Arxivat 17 October 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.