Josep Ninot i Verdera

bisbe catòlic

Josep Ninot i Verdera (Santa Coloma de Queralt, bisbat de Vic, 14 d'abril de 1608[1] - Lleida, 14 de juny de 1673) fou bisbe de Girona i de Lleida. Prèviament, va exercir com agent de la Diputació de General a Roma, càrrec que va exercir almenys entre 1638 i 1645. Durant l'esclat de la Guerra dels Segadors, va treballar perquè el Vaticà fes d'intermediari entre el Principat de Catalunya i la Corona Hispànica.[2] Retorna a Catalunya entre 1645 i 1647 com a canonge de la catedral de Barcelona. El 15 de gener de 1650 és nomenat prior antic de la congregació que regeix el santuari de Montserrat.[3]

Infotaula de personaJosep Ninot i Verdera
Biografia
Naixement14 d'abril de 1608
Santa Coloma de Queralt
Mort14 de juny de 1673
Lleida
Escudo de la Diócesis de Lleida.svg Bisbe de Lleida
11 juny 1668 –
← Brauli SunyerJaume de Copons i de Tamarit →
Bisbe catòlic
21 desembre 1664 –
Escudo de la Diócesis de Gerona.svg Bisbe de Girona
24 novembre 1664 –
← Josep FagedaFrancesc Dou →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinquisidor, prevere catòlic de ritu romà Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFederico Sforza Modifica el valor a Wikidata

Acabada la guerra, s'ocupa de traslladar Lluís de Queralt i Alagó, comte de Santa Coloma, a Catalunya.[4] Posteriorment va ser nomenat fiscal del Sant Tribunal de la Inquisició del Principat de Catalunya. Fou promogut a Auditor del Tribunal de la Rota Romana i després d'exercir com a tal en aquella ciutat fou presentat com a bisbe de Girona, després del trasllat de Josep Fageda al de Tortosa. Roig i Jalpí diu que governà amb gran prudència. Declarà a Bonós i Maximià, sants màrtirs de Blanes, amb consulta del seu cabiscol, com a sants patrons d'aquesta ciutat amb la confirmació de la Santa Congregació de Ritibus a 10 de març de 1668. Fou promogut al bisbat de Lleida aquell mateix any, ciutat on morí anys més tard. Va ser enterrat el 21 de juny de 1673 davant l'altar major de l'església parroquial de Santa Coloma de Queralt.[5]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Llibre de baptismes de Santa Coloma de Queralt (09.04.1952-19.11.1627), p. 152
  2. Parets, Miquel. Memorial Histórico Español, vol. 25 (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia, 1893, p, 312-322.. 
  3. Barrio, Maximiliano ««La iglesia nacional de la Corona de Aragón en Roma y el poder real en los siglos modernos»». Manuscrits, n. 26, 2008, p. 147.
  4. «ARXIU CORONA D'ARAGÓ, CONSELL D'ARAGÓ, Lligalls, 0254, n. 0001» (en castellà). Arxiu de la Corona d'Aragó, 1653. [Consulta: 2 gener 2022].
  5. «AHAT, Parroquials, Santa Coloma de Queralt, òbits (1657-1708), p. 266.». AHAT. [Consulta: 2 gener 2022].