El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya. Comprèn les comarques del Segrià, la Noguera (parcialment), el Pla d'Urgell (parcialment), les Garrigues (parcialment), l'Alta Ribagorça (parcialment) i alguns pobles del Pallars Jussà.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Lleida
Dioecesis Ilerdensis (la) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 36′ 53″ N, 0° 37′ 16″ E / 41.6148°N,0.621094°E / 41.6148; 0.621094
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Parròquies126
Població humana
Població230.140 (2019) Modifica el valor a Wikidata (79,72 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà
català Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície2.887 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
CatedralSeu Nova Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Bisbe Modifica el valor a WikidataSalvador Giménez Valls Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbisbatlleida.org Modifica el valor a Wikidata
X: bisbatlleida Modifica els identificadors a Wikidata

Estructura

modifica

La diòcesi de Lleida ocupa una superfície de 2.887,10 km² i limita amb les diòcesis aragoneses de Barbastre-Montsó i de Saragossa així com les diòcesis del Principat de Solsona, Tarragona, Tortosa i Urgell.

Les divisions de la diòcesi de Lleida a finals del 2013 eren les següents:[1]

Segregació de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida

modifica
 
Bisbats catalans al S.XV

Tradicionalment el Bisbat de Lleida incloïa les comarques de la Franja de Ponent, a excepció de la zona de Beseit i Vallderoures al Matarranya. La segregació[2] es va iniciar durant la dictadura Franquista i culminà durant la transició democràtica. La persistència de l'episcopat espanyol,[3] acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes,[4] va acabar amb 800 anys d'homogeneïtat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i incorporant-la a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.

La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998, culminant amb un litigi arran de les obres d'art dipositades al Museu Diocesà de Lleida.

Primera etapa

modifica

El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres- modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida s'agregava el municipi de Maials (fins llavors pertanyent al Bisbat de Tortosa) i perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.

Segona etapa

modifica

El 17 de setembre de 1995, quan va entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastro-Monzón, seguides de 27 parròquies més el 15 de juny de 1998.[5]

Arran de la segregació va començar una polèmica al voltant de la col·lecció d'obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida. Segons els que varen publicar manifests oposant les mesures de l'episcopat espanyol, tot el procés de la segregació de les parròquies i demanda de devolució de les obres d'art hi ha una intenció de minvar Catalunya[6] i de reafirmació del centralisme de l'estat espanyol que només es percep com a unitari.[7]

Preveres i Comunitats Religioses

modifica

Hi ha un total de 69 preveres i 34 comunitats religioses.

Estadístiques

modifica
any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 222.707 222.967 99,9 163 162 1 1.366 60 360 261
1970 256.722 258.422 99,3 265 210 55 968 164 506 225
1980 249.177 251.052 99,3 225 173 52 1.107 87 442 233
1990 249.955 253.001 98,8 200 155 45 1.249 5 76 378 235
1999 191.275 194.693 98,2 143 107 36 1.337 2 61 205 126
2000 189.717 192.855 98,4 146 110 36 1.299 2 61 200 126
2001 187.908 192.430 97,7 141 110 31 1.332 2 56 214 126
2002 190.461 195.496 97,4 146 108 38 1.304 2 60 214 126
2003 192.835 196.373 98,2 140 101 39 1.377 2 58 207 126
2004 192.592 196.996 97,8 141 102 39 1.365 2 62 211 126
2016 203.520 236.953 85,9 118 85 33 1.724 5 50 138 126

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Arxiprestats». bisbatlleida.org. Bisbat de Lleida. [Consulta: 31 desembre 2013].
  2. Berlabé Jové, Carmen. Del Museu Diocesà al Museu de Lleida : formació i legitimitat del seu patrimoni artístic. Lleida: Pagès editors, 2018, p.155-238. ISBN 9788499759326. 
  3. La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de 1712 a Madrid quan es varen dictar les famoses instruccions secretes als corregidors del territori català: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
  4. Marín, David «El viacrucis de Ponent». Vilaweb, 02-07-2008 [Consulta: 31 desembre 2013].
  5. «Segregació del bisbat de Lleida». Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 31 desembre 2009].
  6. «Comarcalització i reconeixement lingüístic». Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 15 gener 2010].
  7. «Manifest sobre la unitat del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal». Arxivat de l'original el 2009-12-31. [Consulta: 31 desembre 2009].

Enllaços externs

modifica