Matarranya

Matarranya
	Vall-de-roures
Tipus	comarca de l'Aragó
Localització
	40° 53′ N, 0° 08′ E / 40.88°N,0.13°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província de Terol
Capital	Vall-de-roures
Població humana
Població	8.196 (2019) (8,78 hab./km²)
Llengua utilitzada	català
Geografia
Part de	Franja de Ponent
Superfície	933 km²
Limita amb	Baix Ebre ; els Ports ; Baix Maestrat ; Baix Aragó ; Terra Alta ; Montsià ; Ribera d'Ebre ; Baix Aragó - Casp

El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya)^[1] és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol. Pren el nom del riu que la travessa. Pertany íntegrament a la Franja de Ponent, territori oriental de l'Aragó on es parla català. Limita al nord amb el Baix Aragó-Casp (pertanyent a la província de Saragossa), a l'oest amb el Baix Aragó (pertanyent a la província de Terol), al sud amb les comarques dels Ports i el Baix Maestrat, al País Valencià, i a l'est amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, a Catalunya.

Presenta una superfície de 933 km² i una població de 8259 habitants (el 2017), repartits en 18 municipis. Vall-de-roures n'és la capital administrativa (i municipi més poblat) mentre que Calaceit és la capital cultural. A part d'estes dues poblacions, cap altra supera el miler d'habitants.

Història

La comarca del Matarranya es troba en un espai geogràfic que històricament ha estat un nexe entre les terres de l'interior i la costa del Mediterrani. La seua proximitat al mar i el fet de trobar-se en un punt d'unió entre el País Valencià i Catalunya li ha donat a la comarca un caràcter mediterrani i un paper de frontera al llarg de la seua dilatada història.^[2]

L'art rupestre llevantí és el primer testimoni que es trobà al territori i fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L'arqueòleg calaceití Joan Cabré va descobrir el 1903, al Barranc del Calapatà a Queretes, el primer conjunt d'estes manifestacions pictòriques naturalistes en la Roca dels Moros. Posteriorment es van trobar les pintures de la Fenellassa, a Beseit, les traces de les quals s'allunyen del naturalisme per adoptar formes de representació esquemàtica.

Als segles VII-VI aC es va desenvolupar l'època ibèrica, quan es va constituir un dels moments de major esplendor al territori del Matarranya. Són nombrosos els poblats establerts a partir del segle V aC, com el dels Castellans, entre Queretes i Calaceit, El Piuró del Barranc Fondo de Massalió, el Tossal Redó a Calaceit, etc. En este aspecte, el Poblat iber de San Antonio de Calaceit va tenir un paper predominant a la zona, fins que finalment foren abandonats amb l'arribada dels romans el 218 aC

L'organització actual del territori del Matarranya té el seu origen a finals del segle xii, en temps de la reconquesta cristiana, la qual no es va fer efectiva fins al regnat d'Alfons II. El 1179 va donar bona part del territori a l'Orde de Calatrava, mentre que la Penya d'Aznar Lagaya (amb Fondespatla, Vall-de-roures, Massalió, Torre del Comte i Beseit) es quedava en mans de l'arquebisbat de Saragossa, promotors del castell i església de Vall-de-roures.

Durant l'Edat Moderna, l'augment del poder municipal es plasma en la construcció de cases consistorials prenent el llenguatge renaixentista. En este període s'assisteix a una especialització en la producció de l'oli, amb un important nombre de premses on es realitzava la molta en campanyes que duraven 8 o 9 mesos. I també es va haver de fer front als devastadors efectes de la guerra en veure's esta zona involucrada en la Guerra dels Segadors de 1640 i la Guerra de Successió de 1705. Ja al segle xix, amb les guerres carlines, els Ports de Beseit es van consolidar com un focus de resistència durant el Trienni Liberal.

Fins al 1833 lo Matarranya formà part del partit o corregiment d'Alcanyís; amb la divisió provincial d'est any restà inclòs a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribuït al de Castellot, tots los altres llocs depengueren del partit judicial d'Alcanyís).

L'inici de la Guerra Civil el 1936 i l'arribada de milicians va portar a estes terres la implantació de nombroses col·lectivitats anarquistes, experiència que finalment va fracassar. El 1938 la zona es presa per les tropes franquistes, inciant-se-se una cruenta i llarga postguerra.

La llei de creació de la comarca és la 7/2002 del 15 d'abril de 2002.^[3] Se va constituir l'1 de juny de 2002 i les competències li van ser traspassades l'1 de juliol de 2002.

Topònim

L'origen del topònim Matarranya se situa com marc d'un arquebisbat:

La Rambla Matraniya, com li dirien en aquella època els mossàrabs tortosins i de la ribera de l'Ebre perquè aquell riu assenyalava la divisòria entre les jurisdiccions del bisbe de Tortosa i la de l'arquebisbe (Matran) de Saragossa (COROMINES, 1970). ^[4]

Municipis

Matarranya (2017)

Municipi	Població	Extensió	Densitat
Arenys de Lledó	199	34,3	5,80
Beseit	551	96,7	5,70
Calaceit	1.038	81,3	12,77
Fondespatla	298	39,0	7,64
Fórnols de Matarranya	78	32,6	2,39
Freixneda, la	436	39,5	11,04
Lledó d'Algars	166	15,6	10,64
Massalió	543	86,2	6,30
Mont-roig de Tastavins	335	79,2	4,23
Pena-roja	461	83,3	5,53
Portellada, la	246	21,4	11,50
Ràfels	146	35,6	4,10
Queretes	572	52,7	10,85
Torredarques	83	34,3	2,42
Torre del Comte, la	130	19,5	6,67
Vall de Tormo, la	298	16,0	18,63
Vall-de-roures	2.338	124,0	18,85
Valljunquera	341	41,8	8,16
Total	8.259	933	8,85

Política i administració

Consellers
Càrrec	Nom	Ajuntament	Partit Polític
President	Francisco Esteve Lombarte	Alcalde de Pena-roja de Tastavins	PAR
Secretari	Francisco Loscertales Martínez	-	-
Vocal	Rafael Martí Casals	Regidor de Massalió	PSOE
Vocal	Alberto Moragrega Julián	Alcalde de Beseie	PSOE
Vocal	Alberto Riba Pons	Regidor de Vall-de-roures	PAR
Vocal	Antonio Algueró Roca	Alcalde de La Freixneda	PP
Vocal	Carlos Lombarte Andreu	Regidor de Pena-roja	PP
Vocal	Ernesto Marín Querol	Regidor de Vall-de-roures	PP
Vocal	Fernando Javier Camps Juan	Alcalde de Cretes	PP
Vocal	Javier Adell Latorre	Regidor de La Freixneda	PSOE
Vocal	José Escrig Vileta	Regidor de Valljunquera	PAR
Vocal	José Luis Roda Centelles	Regidor de Ràfels	PAR
Vocal	José María Salsench Mestre	Alcalde de Calaceit	PP
Vocal	José Miguel Timoneda Puyo	Alcalde de la Vall de Tormo	PAR
Vocal	Juan Enrique Celma Guimera	Regidor de Beseit	PP
Vocal	Mariano Antonio San Nicolás Viver	Alcalde de Massalió	PP
Vocal	Oscar Arrufat Maraver	Alcalde de Mont-roig de Tastavins	PSOE
Vocal	Ángel Manuel Segura Antolín	Regidor de Fondespatla	PP
Vocal	María José Vallés Brenchat	Alcaldessa de Lledó	PSOE
Vocal	María Ángeles Vaquer Domingo	Alcaldessa d'Arenys de Lledó	PSOE

Eleccions 2011
Partit	Vots	% Vots	Electes	Consellers
PP	2.098	40,78%	44	8
PSOE	1.442	28,03%	31	6
PAR	1.300	25,27%	39	5
CHA	239	4,65%	3	0
ERC/ESQUERRA	66	1,28%	1	0
Total	5.145	100%	118	19

Vegeu també

Referències

↑ DECRETO LEGISLATIVO 2/2006 , de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, pel que s'aprova el text redundit de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón. (castellà)
↑ «Historia | Comarca del Matarraña» (en castellà). [Consulta: 20 juny 2018].
↑ Llei de creació de la comarca del Matarraña/Matarranya (castellà)
↑ «Matraniya». Enric Puch Fontcuberta. Sorolla’t, 10. Associació Cultural del Matarranya, 1995, juliol. [Consulta: 19 agost 2020].

Bibliografia

Gran Enciclopèdia Aragonesa, Comarca del Matarraña^{[Enllaç no actiu]}

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matarranya

[1] DECRETO LEGISLATIVO 2/2006 , de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, pel que s'aprova el text redundit de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón. (castellà)

[2] «Historia | Comarca del Matarraña» (en castellà). [Consulta: 20 juny 2018].

[3] Llei de creació de la comarca del Matarraña/Matarranya (castellà)

[4] «Matraniya». Enric Puch Fontcuberta. Sorolla’t, 10. Associació Cultural del Matarranya, 1995, juliol. [Consulta: 19 agost 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]