Roca dels Moros (Cretes)

art rupestre a Cretes (Matarranya)
No s'ha de confondre amb Roca dels Moros (el Cogul).

La Roca dels Moros, vora el barranc del Calapatà, a Cretes (Matarranya), és un jaciment de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Es tracta d'una paret rocosa, protegida per una balma, on s'havien pintat diferents motius. Els més notables són tres cérvols pintats amb un tractament delicat i fins i tot naturalista i amb diferents actituds: dos dels cérvols marxen, un cap a la dreta i un altre cap a l'esquerra, i un tercer està ajagut. A més hi ha tres figures antropomorfes, entre les que s'identifiquen dos arquers. La conservació parcial de les pintures no permet confirmar si es tracta d'una escena de caça o si els elements no estan relacionats. A més, la diversitat de formes fa pensar que les diferents figures poden haver estat fetes en moments molt separats.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Roca dels Moros
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic i gruta amb art rupestre Modifica el valor a Wikidata
Part deArt rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
EstilLlevantí
Figures8: caça (arquers) i fauna (cèrvids i èquids)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaQueretes (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarranc del Calapatà
Map
 40° 57′ 20″ N, 0° 11′ 02″ E / 40.9556°N,0.1839°E / 40.9556; 0.1839
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998 (22a Sessió)
Identificador874-632
Bé d'interès cultural
Data15 novembre 1996
IdentificadorRI-51-0009485

La Roca dels Moros té una importància singular en l'estudi de l'art rupestre de l'arc mediterrani perquè va ser el primer jaciment que se'n va descobrir, quan el 1903 el va trobar l'arqueòleg de Calaceit Joan Cabré. Els anys següents ell mateix va estudiar el jaciment amb Henri Breuil, que aleshores va descobrir el veí jaciment dels Gascons. Un cop estudiades, les principals figures (els tres grans cérvols i un petit bòvid) es van arrencar per protegir-les i actualment són al Museu d'Arqueologia de Catalunya de Barcelona.[1]

Referències

modifica