Queretes

municipi de Terol
(S'ha redirigit des de: Cretes)

Queretes[1][2] o Cretes, en espanyol i oficialmente Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó) .

Infotaula de geografia políticaQueretes
Queretes (ca) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Cretes.svg
Queretes - Plaça Major.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 40° 55′ 40″ N, 0° 12′ 36″ E / 40.927777777778°N,0.21°E / 40.927777777778; 0.21
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol Modifica el valor a Wikidata
Població
Total567 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat10,77 hab/km²
Predomini lingüísticCatalà
Geografia
Superfície52,663565 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud563 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFernando Javier Camps Juan Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44623 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE44086 Modifica el valor a Wikidata

Lo 8 d'octubre de 1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any 1295 lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això hui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor a Santa Pelaia.

La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de Calapatar i al dels Gascons, se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després los ibers, en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat del Mas de Magdalenes se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Hui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'este poble.

Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix:

« A costa de Cretas hem va fer Xado. »

A poc més d'un quilòmetre de la població, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'estos dos edificis, a càrrec dels historiadors Joan Hilari Muñoz, Joan Yegüas i Joan Lluís Camps.

Monuments i llocs d'interèsModifica

Galeria de portals històricsModifica

PersonatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queretes
  1. [enllaç sense format] http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&DOCR=9&SEC=LEYES&AUX=&SORT=@OLEY,PUBL&SEPARADOR=&RANG=&ALEY=2002 Llei de comarcalització: Matarranya
  2. [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull

BibliografiaModifica