Obre el menú principal

Arenys de Lledó (en castellà Arens de Lledó[1]) és un municipi de la província de Terol a la comarca del Matarranya, a la Comunitat Autònoma d'Aragó. Té una població de 217 habitants (INE 2008) i una extensió de 34,27 km².[2]

Infotaula de geografia políticaArenys de Lledó
Arens de Lledó (es)
Iglesia de la Asunción Arens de Lledó.jpg

Localització
Localització d'Arenys de Lledó.png
 40° 59′ 32″ N, 0° 16′ 14″ E / 40.9921022°N,0.2706228°E / 40.9921022; 0.2706228
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol

Capital Arenys de Lledó / Arens de Lledó
Població
Total 206 (2018)
• Densitat 6,01 hab/km²
Gentilici arenyol, arenyola
Predomini lingüístic Català
Geografia
Superfície 34,268961 km²
Altitud 381 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Maria Teresa Querol Tallada
Identificador descriptiu
Codi postal 44622
Fus horari
Codi de municipi INE 44027
Modifica les dades a Wikidata

La temperatura mitjana anual és de 15,2° i la precipitació anual, 375 mm.[3]

GeografiaModifica

Lo poble d'Arenys de Lledó està situat a la zona més oriental de la província de Terol, dins de la Franja de Ponent, a la comarca del Matarranya, en un vessant muntanyós, a la ribera del riu Algars, que marca el límit amb la Terra Alta i Catalunya. En esta ribera, es troba el Galeró, que és una zona de banys natural prop del poble molt freqüentat pels seus habitants i visitants.

Destaca en lo seu municipi l'Església de l'Assumpció de Nostra Senyora, de construcció gòtica de carreus (s. XIV i XV) que posseeix un arc passadís d'origen medieval. Al presbiteri es troba una escultura decorativa de dos peixos, emblema d'esta vila. Esta església va ser declarada "Bé d'Interès Cultural lo 8 de febrer de 1983".

Arenys de Lledó es troba molt pròxima a Horta de Sant Joan, Catalunya, coneguda d'una banda per ser l'entrada al Parc Natural dels Ports, i, d'altra, perquè Picasso hi va passar una temporada i hi va iniciar la seva etapa cubista. A pocs quilòmetres, la capital cultural del Matarranya, Calaceit, lloc freqüentat per artistes.

HistòriaModifica

En 1785 va ser distingida amb los privilegis de vila.

Edat del bronze i període iberModifica

Va ser el primer assentament humà a l'aire lliure. S'han trobat túmuls funeraris en molt bon estat de conservació.

Època islàmicaModifica

Se conserva l'"assut" (De l'àr. Hisp. Assúdd, i este del àr. Clas. Sudd). Paraula d'origen àrab que significa 'barrera', sent esta habitual per elevar el nivell d'un cabal o riu per tal de derivar part d'este cabal a les séquies.

Edat mitjanaModifica

Hi ha les restes de la muralla i a 6 km, a l'ermita de Sant Hipòlit (Sant Pol), hi ha la base d'una columna medieval jalona. També es troba en este lloc, una creu paté templera. Este santuari encara és avui un centre de peregrinació i celebra un aplec cada any, lo primer dissabte del mes de maig. La tradició diu que és lo lloc on les dones demanaven una bona maternitat. Se puja a l'ermita a través d'un sender flanquejat per xiprers antiquíssims. Se troba en lo lloc, un primitiu eremitori.

Edat contemporàniaModifica

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) també va sacsejar a este poble. A la propera localitat de Gandesa, Terra Alta, es troba el centre d'estudis de la Batalla de l'Ebre.

A causa de la postguerra i a les grans gelades, se va produir un moviment migratori cap a Barcelona, la seva àrea metropolitana i València, a la recerca de noves oportunitats de treball.

MonumentsModifica

 
Església de l'Assumpció

Església de l'AssumpcióModifica

Destaca en lo seu municipi l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, de construcció gòtica (s. XIV i XV) que posseeix un arc passadís d'origen medieval. Al presbiteri hi ha una escultura decorativa de dos peixos, emblema d'esta vila. Esta església va ser declarada Bé d'Interès Cultural lo 8 de febrer de 1983.

Ermita de Sant PolModifica

A 6 km d'Arens de Lledó, dins del seu terme municipal, s'alça l'ermita de Sant Pol, sobre un antic eremitori de l'època medieval. Flanquejada l'ermita per xiprers, li atorga al lloc un aire místic. De fet, est aire místic i l'enclavament on se troba, va fer que este lloc fos un punt de trobada entre artistes de reconegut nom, que celebraven allí les seues reunions per parlar de llibres, pintures i escultures.

Lo primer dissabte del mes de maig se realitza una romeria amb una tradicional missa a l'ermita.

EconomiaModifica

L'agricultura és la principal font d'ingressos. Destacar els cultius de l'olivera, l'ametller i la vinya. L'activitat empresarial, se basa en lo turisme, disposant d'una oferta d'allotjaments rurals, també trobarem petits negocis i una cooperativa agrícola.

DemografiaModifica

A causa de l'atractiu paisatgístic d'este municipi s'ha incrementat lo cens de població vinguda d'altres llocs d'Espanya i fins i tot d'altres països europeus i Nord-amèrica.

CinemaModifica

En este petit municipi trobarem un cinema que projecta pel·lícules per als socis de l'Associació Cultural El Galeró. Este local disposa d'un escenari recentment reformat, on se preveu realitzar obres teatrals i actuacions musicals.

NaturaModifica

 
El riu Algars al seu pas per Arenys.
  • Algars

Lo riu Algars se troba entre Catalunya i Aragó. És un afluent del riu Matarranya. Podem trobar-hi: merla d'aigua, crancs autòctons, madrilles, tortugues i barbs culirrojos. L'Algars forma en lo seu recorregut basses naturals amb esquerdes en les seues roques que emmagatzemen aigües que conviden al bany los dies calorosos de l'estiu. Molt conegudes les seues piscines naturals, de les quals destaquem: lo galeró, que és una zona de banys utilitzada per habitants i visitants d'este bonic municipi.

  • Aus

Podem veure sobrevolant la zona, a les majestuoses: àguiles reals i cuabarrades. Si ens endinsem en los seus boscos de pins, ens trobarem amb lo bec picapins i el trencapinyes.

  • Fauna

Podem amb sort, albirar alguna cabra hispànica i segur que ens trobarem amb esquirols. Si fem un recorregut nocturn, és possible que ens creuem amb algun gat salvatge, geneta i fins i tot amb la guineu.

  • Vegetació

Boscos de pinedes del tipus silvestre i negre, boix, ginebres, aurons, teixos, avellaners, alzines, ametllers, oliveres i roures. En los massissos rocosos, també trobarem espècies medicinals i aromàtiques, com la farigola i el romaní.

FestesModifica

  • Vigília de Reis (5 de gener). A la plaça de l'Ajuntament Cavalcada de Reis que donen regals als nens i majors, cridant-los pel seu nom. Organitza Església Parroquial.
  • Sant Antoni Abat (17 gener o primer dissabte següent). Se subhasten menjars i postres. Lo total de la subhasta és per fer millores i contribuir al sosteniment de l'Església i les seues obres. Organitza Comissió de Sant Pol.
  • Santa Àgueda (11 de febrer). Dia de les dones. En este dia les dones veneren la tradició. Acte religiós a favor de Santa Àgueda. Lliurament de la "tetilla". Dinar de dones i actes festius. Organitza Comissió Santa Àgueda.
  • Carnestoltes. Recuperant esta festa. Disfresses amb desfilada pels carrers del poble. Organitza Associació Cultural El Galeró.
  • Sant Jordi (23 d'abril). Venda de flors i llibres. Actuació d'un espectacle infantil. Organitza: AMPA i Associació Cultural El Galeró.
  • Sant Pol (Lo primer dissabte del mes de maig). Romeria. Tradicional missa a l'ermita, lloc freqüentat pels vilatans i forasters. Menjars familiars i jocs infantils. Tauleta a càrrec dels quintos.Organitzen: Ajuntament Arenys de Lledó, Associació de Sant Pol i Comissió de Festes.
  • Sant Cristòfol (10 de juliol). Benedicció de vehicles. Organitza: Església Parroquial. Sopar de germanor al Poliesportiu: Organitza: Comissió de Festes.
  • Setmana Cultural (6 al 10 d'agost). Organitza Associació Cultural El Galeró, diferents actes culturals i musicals. Concurs de truites.
  • Festes Majors (Del 12 al 16 d'agost). Organitza Comissió de Festes.
  • Fira de l'Ametlla (Cap de setmana més proper a la festivitat del Pilar 12 d'octubre). Recuperació d'una de les festes patronals. Fira en què s'ofereixen tapes elaborades amb ametlles, degustacions de productes, xerrades tècniques sobre el cultiu dels ametllers i venda de productes artesans i artesanals. Organitza la comissió de la Fira de l'Ametlla, creada dins de l'Associació Cultural EL Galeró.

AssociacionsModifica

  • Associació cultural El Galeró, organitza diversos tallers i actes durant tot l'any.
  • AMPA, organitza actes infantils, alguns d'ells en col·laboració amb l'Associació cultural El Galeró.
  • Comissió Església parroquial, encarregada de la preparació d'actes i festes religioses i de l'arranjament i decoració de l'Església, catalogada com a Bé d'Interés.
  • Comissió Santa Àgueda, encarregada d'organitzar el dia de les dones al mes de febrer.
  • Comissió de Sant Pol, encarregada de l'arranjament i decoració de l'ermita de Sant Pol.
  • Comissió de la fira, s'encarrega de l'organització de la fira de l'ametlla.
  • Comissió de festes, encarregada de l'organització de les festes patronals.
  • Junta Local de l'AECC (Associació espanyola contra el càncer). Primera Junta constituïda a la comarca del Matarraña.
  • Associació de jubilats I pensionistes "El Raig".

L'Associació Cultural El Galeró, organitza diversos tallers i actes lúdics per a totes les edats durant tot l'any.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arenys de Lledó  
  1. La denominació oficial és bilingüe segons lo Decret legislatiu 2/2006, de 27 de desembre, del Govern d'Aragó.
  2. «Arenys de Lledó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Arens de Lledó