Caseres

municipi de Catalunya
No s'ha de confondre amb Casserres.

Caseres és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Al municipi hi destaquen les restes del poblat iber de la Gessera, del castell d'Almudèfer, amb l'esglesieta annexa de Santa Anna d'Almudèfer, els paisatges riu Algars, l'Església de Santa Maria Magdalena (vid. comanda d'Horta), i les mines i trinxeres de la Guerra Civil espanyola.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCaseres
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 02′ 22″ N, 0° 15′ 02″ E / 41.03955°N,0.25054°E / 41.03955; 0.25054
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaTerra Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalCaseres Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població242 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5,64 hab./km²)
Llars37 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCaserol, caserola
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície42,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAlgars Modifica el valor a Wikidata
Altitud324 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Manel Palau González (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43787 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43041 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430419 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcaseres.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica
  • Llista de topònims de Caseres (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

modifica

Caseres, d'acord amb el diccionari Alcover-Moll[1] és el plural de casera, o sigui el cau on viu una persona o un animal. D'acord amb l'etimologia popular, l'origen del topònim es troba en la gran quantitat de caça que hi ha al poble, aquest tradició es troba recollida en l'escut del municipi on figura un gos de caça.

El poble de Caseres, segons la documentació de l'any 1153 que delimitava el castell de Miravet pertanyia al terme d'Horta de Sant Joan. Aquests mateixos documents afirmen que el castell, en mans dels templers posseïa a més de Caseres el poble de Bot. La documentació posterior permet afirmar que el lloc pertanyia a la comanda d'Horta, primer templera i després, hospitalera. És a dir, en dissoldre's l'orde del Temple, passà a dependre de l'Orde de l'Hospital (on apareix inclòs el 1359).

Administració

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Antonio Gil Fortuño CC-UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Antonio Gil Fortuño AP 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Antonio Gil Fortuño PP 30/06/1987 --
1991–1995 Teresa Barberà Puchol CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Teresa Barberà Puchol CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Palau Alqueza / Josep Maria Peris Ferrer CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Josep Maria Peris Ferrer CIU 14/06/2003 --
2007–2011 Josep Maria Peris Ferrer CIU 16/06/2007 --
2011–2015 Josep Maria Peris Ferrer CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Joan Manel Palau González Tots Som Caseres-Acord Municipal 13/06/2015 --
2019-2023 Manel Palau i González Tots Som Caseres-Acord Municipal 15/06/2019 --
Des de 2023 Manel Palau i Gonzalez Tots Som Caseres-Acord Municipal 17/06/2023 --

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
20 28 37 88 - 573 542 620 610 692

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
752 637 517 547 454 369 337 339 336 336

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
333 326 325 326 319 311 294 294
284
267

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
253
235
237
233 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

modifica
Resultats electorals - Caseres, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 63 35
PPC Alicia Sánchez-Camacho 39 21,66
ERC Oriol Junqueras 26 14,44
PSC Pere Navarro 14 7,77
ICV-EUiA Joan Herrera 13 7,22
CUP David Fernández 7 2,15
C's Albert Rivera 1 0,55
Vots en blanc 13 7,1
Altres 11 5
Total 183 77,87

Festes majors

modifica

Agost: A Caseres se celebren les festes majors al mes d'agost, i sempre són el cap de setmana més proper al dia 20. En un principi les festes se celebraven l'1 de setembre, però es van traspassar a finals d'agost, ja que era quan hi havia més gent de fora.Duren 5 dies.

Els patrons de les festes de Caseres són Sant Gil l'Eremita, Sant Raimon de Penyafort i Sant Roc.

Abans de les festes majors es realitza la setmana de la música.

També el dissabte de festes, un polític actual va al poble a fer el pregó. Les 3 pubilles són les encarregades de representar al poble en els actes més oficials que es fan.

Durant els dies festius s'organitzen una gran quantitat d'activitats, com ara : Jocs de taula (dominó, parxís, dames, cartes), Curses i cucanyes (tant per a joves, com pels adults), teatres i havaneres.

En el poble hi ha diverses colles, dividits per les quintes, que tenen un local on posen música, beuen i es diverteixen. Això són les anomenades penyes.

Per la nit la gent es reuneix a la pista de ball del riu per prendre alguna cosa i ballar la música aportada per les orquestres i les disco-mòbils. La xaranga és un grup de nois i noies que toquen instruments musicals, recorren els carrers de Caseres tan de matí com de nit, per tal d'animar la festa amb música festiva.

Caseres té una jota particular, que es balla d'una manera única del poble, i és la coneguda Jota de Caseres.

L'última nit es realitza un concurs de disfresses entre penyes, tots s'exhibeixen davant de tothom i del jurat.

Una altra festa molt popular que es fa a Caseres és Sant Antoni (el cap de setmana més pròxim al 17 de gener). Els veïns del carrer s'uneixen al voltant de fogueres per sopar tots junts i després hi ha ball per a tot el poble al casal. L'endemà es fa una subhasta de productes típics a la plaça del poble i després la gent s'ajunta amb la colla per anar a dinar.

Altres festes significatives són:

  • Lo dia del pont (dilluns de pasqua).
  • Sant Joan.
  • Sant Cristòfol.
  • Santa Magdalena.

Referències

modifica
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.  Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica